Público
Público

L'aventura fallida de Spanair, la cara amarga del 'patriotisme econòmic'

La brusca caiguda de la companyia aèria catalana transcendeix els gestors de l'empresa i implica tots els agents públics i privats

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El fracàs de Spanair és la cara amarga de l'anomenat patriotisme econòmic, expressió inventada a França per descriure les estratègies o polítiques centrades a afavorir els interessos de la nació. El que en l'origen va ser una iniciativa de consens públic-privat nascuda de l'ambició global de la Barcelona postolímpica, es perfila ara com una nova frustració col·lectiva en què Catalunya torna a aparèixer com a víctima propiciatòria del neocentralisme i l'herència dels antics gestors públics del país. Déu n'hi do!

La coincidència amb la paralització del procés de privatització del Prat alimenta la doble espiral de decepció i escàndol. La volatilització de més de 140 milions procedents de la butxaca dels contribuents traça la dimensió política de l'afer, en què sector públic i privat se solapen des de l'origen de la frustrada operació. Només tres anys després del seu inici, el cas revifarà la foguera del debat polític i social, en especial pel que fa al destí de fons públics. Només el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha fet autocrítica en nom del Govern anterior, en reconèixer que la inversió feta va ser 'ben intencionada' però va estar 'mal orientada' i s'ha demostrat 'errònia'. Sens dubte no serà suficient.

La volatilització de més de 140 milions dels contribuents enrareix el cas

El cas Spanair és una mostra més del peculiar mosaic català, amb les seves virtuts i defectes. L'empresari hoteler Joan Gaspart va actuar de gran animador de l'aliança d'empreses (joint venture) entre l'estament polític (Ajuntament i Generalitat) i el sector empresarial (Cambra de Comerç) per aprofitar l'ocasió d'adquirir a preu de saldo la companyia controlada per la sueca SAS. Una compra de baix cost per a una missió de gran volada. L'amistat de Gaspart amb l'empresari Gerardo Díaz Ferran, antic propietari de Spanair, va facilitar la ganga.

'El problema de Spanair va ser la incapacitat de mobilitzar el capital privat que era necessari per a l'operació', afirma un dels actors del procés de gestació del projecte, impulsat a cor per l'anomenada societat civil catalana i presentat llavors en el diari de referència de la ciutat com una 'iniciativa público-privada sense parangó en els últims anys a Catalunya'. Els problemes es van fer visibles de seguida per la falta de recursos per complir els objectius de qui aspirava a ser la primera companyia aèria de referència de Catalunya i motor de Barcelona com a nou hub i, alhora, gran localitzador de Catalunya en el nou espai aeri global .

L'afer reflecteix un cop més el peculiar mosaic polític i empresarial català

'La societat civil catalana es va sentir satisfeta amb el foc d'encenalls de l'IESE; en aquell recinte hi havia recursos per comprar fins i tot Iberia!', afegeix amb sarcasme la mateixa font en descriure l'escenari de partida de la fallida operació per al rescat i potenciació del nou aeroport del Prat. 'Hi era tot el capitalisme català!', afegeix. La gran missa civil concelebrada en la prestigiosa escola de negocis el març del 2007 va actuar de revulsiu social i principal detonant de l'operació per convertir Barcelona en una plataforma aèria intercontinental.

Qüestions de gestió interna a part, la brusca caiguda de Spanair ha posat de manifest les limitacions de lideratge de les institucions públiques de Catalunya per articular una concentració de capital privat amb un objectiu empresarial de tan ampli abast. No obstant això, la massa crítica al voltant del projecte de Spanair era de campanetes, en una exhibició de la més genuïna transversalitat política catalana.

El problema ha estat la incapacitat de mobilitzar el capital privat necessari

Al costat de les principals institucions representatives controlades llavors per l'esquerra, el nucli dur dels inversors privats es va constituir en la societat Volcat 2009, on es reuneixen rellevants fortunes com ara els empresaris Joaquim Boixareu, Carles Sumarroca, Ramon Carbonell, Josep Miarnau, Miquel Martí i Xavier Pujol. Tots ells en l'entorn de la influent fundació privada d'empresaris Femcat, d'inequívoca marca nacionalista, i molt propers a Jordi Pujol.

Tot i el seu paper determinant en el projecte Barcelona hub i la mateixa operació de Spanair, la Cambra de Comerç manté absolut silenci sobre el cas. La seva última posició pública es refereix a l'ajornament de la privatització del Prat. El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), que des del 2005 integra socis dispars com ara la mateixa Cambra, Ajuntament, Generalitat i Aena, observa també un significatiu silenci sobre l'impacte de la caiguda de Spanair en la seva missió de recerca de noves rutes internacionals des de Barcelona.

Les opinions sobre la pertinència i viabilitat del projecte de Spanair s'alternen amb les consideracions polítiques. Per als implicats en el disseny inicial de l'operació, la idea de potenciar la companyia amb l'objectiu de construir un hub amb base a Barcelona 'és fonamentalment correcta' i consideren que el fracàs de l'operació no té res a veure amb l'evolució del sistema de la societat estatal Aena. 'Des del Govern de la Generalitat i des de posicions nacionalistes s'intenta que conflueixi el fracàs de Spanair amb les decisions de Foment sobre Aena per portar l'opinió pública al convenciment que la culpa de tot, també en aquest cas, és de Madrid', apunta un analista vinculat a l'anterior administració municipal barcelonina.

El fracàs del projecte revela limitacions de lideratge de les institucions

No obstant això, la doble implicació de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona com a accionistes i creditors, amb l'afegit de la doble filiació política dels seus gestors d'avui i d'abans, fa difícil l'externalització de les culpes. 'Tothom sap que moltes companyies aèries, i no diré cap altre nom, han rebut ajudes públiques en quantitats molt considerables', va dir el mateix conseller Mas-Colell sense referir-se en aquest cas a les tèrboles maniobres de l'administració central de l'Estat.

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, es va afanyar ahir a demanar la compareixença dels consellers d'Economia i de Territori perquè expliquin la gestió feta amb els 140 milions que la Generalitat va destinar a Spanair, per la qual cosa reclama una auditoria. També l'ha reclamat des de l'Ajuntament el regidor Alberto Fernández Díaz.

La doble implicació de l'Ajuntament i el Govern fa difícil externalitzar culpes

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va passar per alt la qüestió dels ajuts públics i va anunciar 'iniciatives parlamentàries perquè Spanair informi sobre quins contactes hi ha hagut amb capital privat per invertir en la companyia'. Navarro va afegir que 'és imprescindible que la gestió de l'aeroport surti del paraigua d'Aena, que com hem vist ens ha anat malament', i denuncia el 'pas enrere del Govern del PP, amb l'actitud feble de la Generalitat a l'hora d'exigir que aquest procés de privatització continués '.

Per la seva banda, ERC afirma que Spanair era 'una aposta de país' i reclama la normalització de les ajudes i subvencions públiques en infraestructures, segons la secretària general, Marta Rovira.