L'enigma Guallart

El canvi a Barcelona es diu Vicente Guallart. De tot l'equip que treballarà amb el nou alcalde de la ciutat, Xavier Trias, aquest arquitecte valencià és qui representa millor que s'ha acabat una etapa i en comença una de nova. Des de dimarts ja treballa com a arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona. En moltes altres àrees municipals, Trias ha optat per fer un canvi més aviat tímid i ha mantingut persones que ja treballaven en els anteriors governs socialistes, però en urbanisme, la ciència que ordena la ciutat, ha volgut marcar perfil.

El seu nomenament ha deixat amb un pam de nas els arquitectes de Barcelona. Alguns dubten que pugui estar a l'altura, altres s'estimen més no parlar en un moment en què no abunda la feina, però també hi ha qui, com ara Oriol Bohigas, que representa el model que Guallart vol superar, confia que se'n sortirà.

L'urbanisme és l'àmbit de la ciutat en què Xavier Trias ha marcat més perfil

Guallart (València, 1963) no és un desconegut, ni de bon tros, però no té res a veure amb l'urbanisme que s'ha fet fins ara a Barcelona. La majoria, inclòs ell mateix, el consideren un trencament amb el model Barcelona que va néixer als anys vuitanta com a fórmula revolucionària respecte al porciolisme. Des de llavors poc ha canviat. I el nou arquitecte en cap està disposat a fer-ho.

Guallart va obrir un despatx a la capital catalana l'any 1992, en plena efervescència olímpica, però Barcelona no té cap projecte seu de relleu, com sí que n'hi ha a València i en països emergents. Però tot i així, el nou arquitecte en cap s'ha fet un nom a la ciutat per les seves aportacions conceptuals. Primer, apostant per suscitar un debat d'idees que almenys obrís la porta a canviar el concepte urbanístic de Barcelona.

Metàpolis, l'embrió

El seu fitxatge genera sorpresa entre els arquitectes de Barcelona

Així ho va fer a través del grup d'arquitectes Metàpolis, un fòrum de debat que podria suposar l'embrió del seu càrrec. Des d'allà, juntament amb professionals com ara Ramon Prat i Manuel Gausa, es van llançar propostes més aviat utòpiques, com ara crear illes al mar, davant de la ciutat. Allà coneix i connecta amb Antoni Vives, l'actual tinent d'alcalde d'Urbanisme i Infraestructures (entre altres moltes coses), que llavors era secretari del Govern. El 2003, mig any abans del desembarcament del Tripartit, Vives i Guallart creen l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IaaC), el lloc on, des de llavors, s'han anat concretant les idees que van sortir de Metàpolis. Fins ara Vives ha estat participant en l'IaaC, dirigit per Guallart i amb la participació de la Generalitat. Més endavant el Govern tripartit li va retirar la subvenció, però l'IaaC va continuar en marxa amb l'ajuda d'algunes empreses. Des d'aquest institut, Guallart ha continuat aprofundint en les seves idees i els seus projectes fins a seduir Xavier Trias. Abans de la campanya electoral, el grup municipal de CiU va convidar alguns periodistes a Nova York per explicar-los el seu programa electoral. I allà hi era Guallart, explicant als periodistes els plans dels convergents per a la capital catalana.

Un barri nou a València

El seu treball més important és la creació d'un barri sencer a València, anomenat Sociópolis, on s'estan construint 3.000 habitatges de protecció oficial. Aquest planejament té la característica que mantindrà l'ús agrícola dels terrenys. Una de les obsessions de Guallart és que l'urbanisme vagi de la mà de la natura i de les tecnologies de la comunicació. Aquest projecte va néixer després que Guallart dissenyés la mansió de l'exconseller de Territori i Habitatge de la Generalitat valenciana, Rafael Blasco. Arran d'aquesta relació, el conseller popular el va convidar a presentar un projecte a la Biennal de València l'any 2003. El projecte se'l va quedar la mateixa Generalitat i li va encarregar l'obra. Els pisos es començaran a entregar el mes vinent, segons va confirmar el mateix Guallart.

Sorpresa i expectativa

Els arquitectes estan dividits davant el fitxatge. La majoria, però, es nega a parlar. "Estem en un moment delicat i tothom està preocupat de no tenir feina en els pròxims anys", assegura una professional contactada per aquest diari. Des de l'entorn acadèmic es considera una "sorpresa" total, "un trencament absolut i radical" amb el denominat model Barcelona, que té ara com a gran referent l'arquitecte Manuel de Solà-Morales.

Els que a partir dels anys vuitanta van rebre l'encàrrec de dibuixar Barcelona sí que en parlen obertament. Oriol Bohigas va explicar que Guallart pot ser positiu per a la ciutat "perquè calen arquitectes amb les idees ben clares i ben preparades". Bohigas va pronosticar que Guallart "pot fer que Barcelona surti de la mediocritat" on, segons algunes veus, es troba actualment la ciutat. Guallart defensa que "la gran icona de la ciutat ha de ser la mateixa ciutat", una idea de Bohigas que segons diu cal "recuperar" i que està als antípodes del Fòrum de les Cultures del 2004.

A diferència de Bohigas, però, Joan Antoni Solans no és tan optimista. Solans critica que les "propostes utòpiques" de Guallart poden topar frontalment amb la realitat: "Un promotor privat pot arriscar, però una administració no pot fer aquestes coses", va dir. Segons Solans, les "necessitats" de la ciutat i de les famílies no volen grans experiments. Solans no veu amb bons ulls els habitatges assistencials que planteja Guallart i que es caracteritzen per tenir habitacles monoparentals i "molts espais comuns". Solans adverteix que molts d'aquests espais "queden desangelats". Malgrat aquestes crítiques, el prestigiós arquitecte està conforme que "les obres públiques i l'urbanisme vagin junts amb el medi ambient".

Beth Galí està a l'expectativa de com respon, de com conforma el seu equip i de quin vessant explota més, si el de gestor o el de creador conceptual de ciutat. En tot cas, aplaudeix que "sigui una persona emprenedora i crítica", ja que "feia temps que no teníem una persona crítica al capdavant de l'arquitectura de la ciutat, que estava una mica adormida". Galí, però, és dels professionals que es neguen a parlar del model Barcelona i que desitgen un nou "projecte Barcelona", un "terratrèmol", al cap i a la fi. "Després ens pot agradar o no".

Conscient que Guallart és l'aposta més arriscada de Xavier Trias, el líder socialista, Jordi Hereu, va centrar ahir les seves crítiques en el seu nomenament. Hereu, que ahir va presentar als mitjans de comunicació l'equip que farà d'oposició, es va estrenar mostrant la seva preocupació pel fet que Trias vulgui canviar el model urbanístic de Barcelona per implantar "el model valencià d'urbanisme".

"Em comença a preocupar una idea que ja s'ha apuntat, això que diuen que hi haurà un abans i un després en l'urbanisme de Barcelona", va explicar Hereu des del seu nou paper dins de l'Ajuntament. L'alcalde anterior va recordar que el model que els socialistes van engegar "és un dels punts forts de la ciutat" i va criticar que es vulgui repensar el projecte de la plaça de les Glòries, de l'estació de la Sagrera i del barri de la Marina del Prat Vermell.