L'ICS inicia la seva reforma tot i la desconfiança sindical

La reforma sanitària en què ha treballat Boi Ruiz l'últim any segueix cremant etapes. Ahir una més, quan el consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) va aprovar l'inici de la seva conversió lenta i gradual en un hòlding del qual penjaran una vintena d'empreses públiques. De res ha servit l'oposició dels treballadors representada en els sindicats per aturar el que es considera tota una revolució en el sector que posa en perill l'essència del model públic actual.

CCOO advertia per boca de la seva responsable de sanitat, Carme Navarro, haver detectat "coses perilloses" pel que fa a la possible incorporació de la iniciativa privada. Metges de Catalunya criticava que amb la nova formulació s'estigui evitant "la fiscalització pressupostària", encomanada a l'interventor de la Generalitat.

Salut reitera que no té ànims privatitzadors, però que vol més agilitat

La direcció de l'ICS no atén a les seves pors, tot i que sí que nega amb rotunditat que la reconversió iniciada ahir comporti el desballestament o la privatització de l'organisme públic. De fet, asseguren, la refundació permetrà mantenir el model ICS, després que en els últims anys hagi perdut protagonisme en el sistema. "La probabilitat que una no-evolució del model d'organització es pugui traduir en una pèrdua de lideratge i pes específic és alta", diu l'informe aprovat pel consell d'administració de l'ICS, que remarca que es busca "potenciar" l'organització.

Els responsables de Salut sí que admeten, en canvi, que es produiran canvis en les relacions laborals de la plantilla, que anirà perdent cos funcionarial per anar-lo substituint per personal laboral. La direcció de l'ICS manté que així es guanyarà en agilitat en la selecció del personal. CCOO va lamentar l'actitud permanent de "matxucar" el personal de l'ICS. Metges de Catalunya veu també en aquesta decisió l'objectiu "d'anar retallant les plantilles pròpies".

I aquí és on rau el principal temor de la plantilla, desconfiada que els plans acabin portant la precarització als 40.000 treballadors del gegantí organisme de la Generalitat. Amb els seus vuit hospitals i 265 centres d'atenció primària (CAP), presta el 30% de serveis mèdics i clínics del servei públic de salut de la Generalitat.

El gros funcionarial de la plantilla s'anirà canviant per personal laboral

Amb aquestes xifres i els seus 2.770 milions d'euros de pressupost, el Govern assegura que vol guanyar en agilitat aprofitant la reforma de la Llei de l'ICS que va aprovar el Tripartit el 2007 i que ha estat completada amb l'aprovació de la llei òmnibus del desembre passat. Durant els pròxims cinc anys cada hospital anirà agafant la forma d'una empresa amb personalitat jurídica pròpia. Els ambulatoris també s'aplegaran en unitats territorials (cadascuna amb unes 25 unitats ambulatòries) que tindran també el seu número d'identificació fiscal (NIF). En total, l'actual tòtem es disgregarà en 22 empreses públiques cent per cent propietat de la Generalitat, que penjaran d'una societat de cartera que rebrà el nom de Grup ICS.

Aquest hòlding tindrà també una estructura mínima encarregada de dotar els serveis comuns a les seves filials. Es convertirà en central de compres per als medicaments i altres estris mèdics aquells on la massa crítica permet aconseguir rebaixes en els preus, aportarà l'assessorament jurídic i mantindrà la cúpula que dictarà els plans generals de salut. Per sota, cada filial tindrà autonomia de gestió per fer els contractes que es considerin més òptims si es fan a escala territorial. I, sobretot, guanyaran marge d'actuació per establir convenis d'actuació amb altres centres de la seva zona d'influència, siguin altres centres del perímetre ICS o concertats.

Una de les grans diferències que aportarà la refundació de l'organisme públic serà la forma de finançar els hospitals i ambulatoris pertanyents a l'ICS. Actualment el Servei Català de Salut (SCS) tanca cada any un contracte programa amb l'ICS, que li aporta el finançament. És aquest organisme el que després distribueix els recursos entre els diferents centres. A partir d'ara, com succeeix amb la resta de proveïdors, cada societat filial cobrarà directament del SCS d'acord amb un volum de treball contractat i unes tarifes pactades. Dels recursos que cada societat ingressi està descartat el lloguer d'espais a empreses privades s'aportarà un petit tant per cent (fins a un 3%) a la matriu per mantenir el cost d'estructura.

Aquesta fórmula de pressupostos diferenciats permetrà, per exemple, que els ajustos laborals que avui en dia s'apliquen al conjunt de la plantilla puguin ser menys discrecionals, s'implementin a cada filial en funció de la seva situació i necessitats.

En tot cas, el procés obert ahir serà molt lent. El consell d'administració de l'ICS va decidir iniciar els tràmits perquè el Govern posi en marxa la burocràcia necessària perquè comencin a treballar les dues primeres societats. La primera la formarà la societat que gestionarà l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La segona, la que aglutinarà 26 CAP de Girona. Totes dues podrien tenir el seu NIF a l'octubre i a partir de llavors s'iniciarà la prova pilot amb l'objectiu d'anar expandint el model a altres entitats.

Segons el document entregat ahir als membres del consell d'administració, l'elecció de l'Arnau de Vilanova "ajudarà a mantenir i potenciar el lideratge en el territori, així com cercar aliances estratègiques amb altres centres de la seva àrea d'influència". I disposarà de "més capacitat de resolució de problemes de salut complexos" que ara es resolen fora de Lleida.

Respecte al centre de Girona, es persegueix una "major autonomia de gestió" dels CAP de Girona, però també la col·laboració entre ambulatoris i hospitals de la zona. La realitat de l'elecció és, però, que en ser totes dues petites àrees d'actuació, es podrà testar sense tants riscos l'eficiència del sistema.