Les bandes llatines s'expandeixen per Catalunya

Tres incidents violents en tres mesos. No es tracta d'un ressorgiment perquè mai van marxar, però el que sí que es pot confirmar és un rebrot de la violència, materialitzat en actes com ara intents d'homicidi o lesions greus.

Fa vuit anys que la policia treballa en el tema de les bandes llatines, però és ara quan s'està elaborant un mapa per saber les zones exactes on s'assenten aquests grups. Precisament perquè és ara, segons fonts policials expertes en el tema, quan se n'ha detectat una expansió. La matinada del passat divendres dia 11, sense anar més lluny, els Mossos d'Esquadra van haver d'intervenir en una baralla a Cornellà entre una cinquantena de joves llatins aparentment pertanyents als Latin King. En la disputa es van enregistrar dues armes de foc, però no hi va haver ferits ni detinguts.

Els integrants d'aquestes bandes ja no són només llatins, ara també les formen ciutadans de l'est, marroquins, espanyols, subsaharians i gitanos, entre d'altres. "Les bandes tenen molt arrelat el sentit territorial, del mascle alfa, de la possessió i de l'honor", expliquen els experts. És per això que s'han detectat casos de joves tímids, introvertits i amb dificultats per relacionar-se que troben en aquests grups una forma de situar-se dins de l'escola i tenen èxit només pel fet de pertànyer a un d'ells. Nois marroquins que passen a formar-ne part per pur plaer sexual, que la seva religió els prohibeix. O noies espanyoles que entren a bandes per buscar la figura del mascle que no troben en els nois espanyols.

Grafits, colors identificatius, roba ampla i esportiva, pentinats semblants, cossos tatuats que signifiquen venjances pendents o noms de companys caiguts... Sota aquesta identitat visual s'amaguen els membres de les bandes. Uns col·lectius amb una estructura piramidal que recorden els d'una empresa: amb un sistema financer, un organigrama definit i una jerarquia ben estructurada.

Factors de risc

Hi ha diversos factors de risc perquè aquests joves acabin ingressant en alguna d'aquestes bandes. Les famílies amb incidències d'incest, violència familiar i addicció a les drogues o l'alcohol, la falta d'un model adult masculí o un pare amb actituds violentes fan el jove més vulnerable. Si els joves acostumen a socialitzar al carrer amb amics que pertanyen a bandes o que consumeixen drogues o les venen, la debilitat augmenta. A més, fets com ara la presència de bandes al veïnat o la possibilitat d'aconseguir-hi drogues o armes augmenten el perill d'integració dels joves en un d'aquests grups. I si es tracta d'un barri on predomina una sensació d'inseguretat i un conflicte amb les institucions de control social aquest risc s'incrementa.

Per poder ser-ne membre, els aspirants han d'aportar una xifra econòmica destinada a fins tan diversos com ara col·laborar en els estudis d'un integrant o en els costos del judici d'aquell que tingui problemes amb la justícia. "L'objectiu de les bandes és tenir més adeptes", afegeix l'expert policial, "els integrants perden tota la seva identitat, deixen de ser ells".

Com si d'una secta es tractés, la figura del líder de la banda imposa una sèrie de proves que l'aspirant ha de superar amb èxit i evidenciar el seu valor davant dels altres. Demostracions que consisteixen a barallar-se amb altres membres o rebre cops, sense queixar-se, que els hi assesten els mateixos companys. Però si el sector masculí ha de demostrar la seva valentia, el femení ha de constatar la seva obediència. És per això que les proves per a elles es basen, moltes vegades, a accedir a mantenir relacions sexuals amb diferents components de la banda. Un cop s'aconsegueix ser-ne membre, resulta complicat abandonar el grup sense consentiment del líder. En alguns casos, fins i tot, es recorre a una norma interna que només preveu una possible solució: la mort.

Els incidents entre aquestes bandes són, generalment, diaris. Només dos d'elles, els Latin King i els Ñetas, tenen un perquè social, una voluntat d'ajudar-se entre ells, d'aconseguir que la societat funcioni. La resta, majoritàriament, es basen en la delinqüència. És el cas dels Trinitarios, els Bloods, els Black Panthers, els Mara Salvatrucha 13 i els Barrio 18.

Les bandes marquen el que consideren el seu territori, però només s'enfronten entre ells. La idea, per tant, que els veïns han de pagar peatge per creuar les places i parcs on s'assenten no és més que una llegenda urbana. Els únics enfrontaments entre aquests dos col·lectius es donen per la sensació d'envaïment que pateixen els veïns. És el cas de Manresa, la capital del Bages, on fonts policials afirmen que "els únics problemes que tenim amb aquestes bandes tenen més relació amb les trucades per queixes dels veïns que amb la violència", i hi afegeixen que "aquí no hi ha tanta presència com pot haver-hi en altres ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat, per exemple". És precisament en aquesta ciutat on s'ha detectat la presència d'una gran quantitat de bandes com per exemple els Bloods. "Els identifiquem sovint perquè venen bosses de marihuana a 10 euros al parc de la Torrassa", assegura un agent de la policia de l'Hospitalet, "són d'origen dominicà i ells mateixos ens han confessat la facilitat que tenen per aconseguir armes de foc".

L'última banda a arribar

La mateixa font confirma la presència dels Mara Salvatrucha 13, que defineix com un grup que passa desapercebut, però que de vegades els han obligat a intervenir en baralles entre ells. "Són molt joves, potser ni arriben a la majoria d'edat, és per això que surten només fins a les deu de la nit, aproximadament, perquè no els deixen estar fins més tard al carrer". Són, per tant, joves que obeeixen les normes imposades pels seus pares, però que imposen les seves pròpies a la resta de la societat. Pels especialistes, es tracta de la banda més "complexa", ja que "ha estat l'última a arribar i ha de ser la més visible, ha de buscar els seus espais, demostrar que són els més durs". Van arribar a territori català l'any 2007 i han protagonitzat actes violents com ara, tot sembla indicar, l'apunyalament d'un menor de 14 anys a la parada de metro de Tarragona el 7 de febrer passat.

Delictes com aquest consoliden un problema que a Catalunya es va visualitzar l'any 2003 amb l'assassinat del colombià Ronny Tapias. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona van ser els cossos pioners en l'àmbit nacional a elaborar el primer informe sobre la detenció dels Latin King, arran de les denúncies de les mateixes mares dels nois que formaven part d'aquesta banda.

Gairebé una dècada després, l'expansió d'aquests grups violents ha significat un ampli desplegament policial que treballa per evitar que la situació se'ls escapi de les mans. "El tema està molt controlat", assegura un agent de la policia autonòmica de Sabadell, "en un any demanant-los la identificació no m'han donat cap problema i no he presenciat cap detenció ni per desobediència".

Es tracta, segons ells, d'una doble lluita. En un costat del quadrilàter, els nous grups juvenils organitzats violents. En l'altre, una Administració que nega l'existència d'aquestes bandes. El combat dura ja vuit anys i té un únic objectiu: deixar les bandes contra les cordes. Pel Sindicat de Policia de Catalunya, la solució és ben clara: "El primer que s'ha de fer per atacar un problema és reconèixer que existeix".