Público
Público

Les protestes forcen Ruiz a revisar la retallada sanitària

El conseller ajorna l'anunci dels ajustos i negocia amb el sector una reducció pressupostària inferior al 10%

ALBERT MARTÍN VIDAL

Quan estan a punt de comptar-se cinc mesos des que el president Artur Mas va admetre per primera vegada que el seu Govern tiraria endavant una retallada pressupostària propera al 10% i que aquesta arribaria a tots els departaments, el sector de la sanitat va rebre ahir les primeres bones notícies en aquest sentit. O, com a mínim, va guanyar una batalla.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va aprofitar la reunió d'ahir del Consell Executiu per anunciar que ha decidit ajornar la presentació pública dels seus plans de retallada sanitària i donar una oportunitat a la negociació amb els responsables del sector. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va ser clar en afirmar que l'executiu necessita "més temps per negociar".

La decisió prova que les protestes de les darreres setmanes contra les retallades en la sanitat pública han tingut un efecte en els plans del Govern. De fet, s'havia especulat amb la possibilitat que el mateix conseller comparegués avui per fer públics els detalls del pla d'ajust, però el Govern ha decidit rectificar l'agenda inicial i ajornar unes setmanes la concreció d'aquestes mesures.

Finalment serà el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, qui presentarà el balanç de les mesures plantejades pels centres sanitaris per ajustar la despesa, però no especificarà els assumptes més sensibles. "No ens sembla dramàtic ajornar-ho", deia ahir Homs. El portaveu va voler afegir que la intenció del departament que encapçala Ruiz és dialogar "hospital per hospital".

Les mesures definitives d'estalvi es faran en dues fases diferenciades. La primera, d'aplicació immediata o ja iniciada, fa referència a la despesa corrent despesa farmacèutica, administrativa i simplificació estructural. La segona afecta les qüestions més sensibles, com són les retallades en matèria assistencial i de personal que el Govern s'ha vist forçat a negociar.

L'indici més positiu que es van endur els centres sanitaris públics ahir passa pel reconeixement del Govern que la retallada podria no arribar al 10% en el camp de la salut.

El Govern ha estat equívoc en aquest sentit: inicialment, des del Departament d'Economia s'assegurava que s'aplicaria el mateix percentatge d'estalvi a tots els departaments precisament perquè els més sensibles, Ensenyament i Sanitat, eren els més costosos per als pressupostos.

Posteriorment, des de Presidència s'admetia que la retallada es podia quedar al voltant del 8% o el 9%, a canvi que en altres departaments la tisora anés més enllà del 10% anunciat. Segons Homs, "hi ha un cert consens que es pot arribar a un ajust del 5% o 6% sense afectar els serveis assistencials". Dit això, va afegir que "per retallar una mica més la despesa fins al 10% o una mica menys caldrà buscar la concertació amb el sector i amb altres protagonistes implicats".

En el seu intent de refredar la contestació social contra el clima de retallades en l'Estat del benestar, l'executiu de Mas vol negociar a tres nivells: amb les juntes clíniques dels hospitals per discutir els aspectes sanitaris, amb la Taula Sectorial aquest mateix dijous per parlar d'aspectes laborals amb els sindicats, i oferint una "sessió informativa" amb el conjunt de grups parlamentaris per part del conseller Ruiz.

També en relació amb el dèficit públic que arrossega la Generalitat, Homs va haver de referir-se a la intenció del Govern de suprimir un miler de llocs de treball en les empreses i consorcis on l'Administració té més d'un 50% del capital.

"Fins que no estiguin tots els plans aprovats no es pot donar una xifra; parlar d'un nombre ara pot ser una estratègia sindical per part d'algú per crear tensió negociadora", va dir el portaveu.

Dilluns es va saber que la Generalitat acomiadarà més de mil persones de les seves 253 entitats i empreses públiques i que, de fet, aquest procés ja ha començat amb un total de 74 acomiadaments entre l'Incasòl, la promotora Adigsa, l'Institut Cartogràfic i el Parc Científic de Barcelona. Aquest miler de llocs de treball perduts suposaria l'ERO més gran dut a terme a Catalunya en els darrers anys, per sobre del de Nissan de l'any 2009.

Homs no va negar aquest fet, tot i que va assegurar que la decisió es prendria quan "es faci un balanç al complet" i va criticar aquests anuncis per imprudents: "Anar ficant la por al cos per crear una tensió no és una manera sensata de fer les coses".

Però malgrat aquestes crítiques, Homs no va negar una notícia a la qual el Departament de Governació només va fer una matisació: que els acomiadaments no afectaran els funcionaris. "Hi ha ajustos en despesa corrent que es poden fer sense necessitat de fer fora a ningú", va dir, tot matisant que no quedarien afectats "els llocs de treball dels funcionaris". En la mateixa línia, des de Governació s'havia assenyalat dilluns que els acomiadats seran en la seva majoria interins, personal contractat i eventuals per reforçar determinats horaris, torns o serveis.

El sindicat CCOO va voler ahir criticar aquests acomiadaments en un comunicat que fixava "les actuacions de la Generalitat" que estan derivant en acomiadaments en empreses i organismes públics de la Generalitat de personal que no és funcionari. El sindicat va lamentar que s'utilitzi "l'excusa del dèficit i la crisi per actuar contra els serveis públics amb la voluntat de la seva privatització".

En el mateix document es defensa que "els problemes de finançament de la Generalitat no els provoca el capítol 1 del pressupost, és a dir, el personal, però sí són ells els que estan patint, juntament amb el conjunt de la ciutadania, en primera persona, les retallades". Seguint la línia de totes les forces de l'esquerra catalana, CCOO critica que "en un moment de crisi com aquest la Generalitat faci prevaler les retallades per damunt d'intentar millorar els ingressos" i que "pràcticament suprimeix l'impost de successions per afavorir les rendes més altes". El sindicat aprofita el comunicat per criticar la manca de voluntat de diàleg del Govern.