La marxa del Partit Popular

No entenc per què hi ha qui s'estranya de l'èxit d'assistència a la manifestació de dissabte passat. Era lògic i previsible. Era més que previsible que milers de ciutadans que no van votar l'Estatut acudissin a la crida per manifestar-se en contra de la retallada dictada pel Tribunal Constitucional. Una cosa és que l'Estatut no importés gaire a bona part de la població catalana, i una altra ben diferent és que el Tribunal Constitucional li fiqués mà un cop aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Parlament de l'Estat espanyol i, a més a més, hagués estat votat en referèndum pel poble català. Per aquest motiu vaig signar el text cridant a la manifestació, un text, però, que convidava a una manifestació en contra de les retallades del Constitucional, no a una manifestació majoritàriament independentista, que és el que es va fer dissabte a Barcelona, almenys si jutgem la visió que ens en va transmetre Televisió de Catalunya.

Ben mirat, és un dels resultats del dictat del Constitucional: encendre l'independentisme, encendre els nacionalismes irracionals (els d'aquí i, per descomptat, els espanyols). La sentència empeny a seguir amb la guerra de banderes i d'identitats que tan rendible ha estat sempre electoralment i políticament al llegat de la desgraciada història d'Espanya i de Catalunya. És a dir, ha estat rendible per a alguns partits polític i, encara avui, ho és. I ho seguirà sent. Els partits nacionalistes catalanistes seran més catalanistes i més nacionalistes que mai, encara que, tots ho sabem, si guanyen les eleccions pactaran amb qui sigui per allò que tan rebé saben cloquejar: cal pactar pel bé de la governabilitat de l'Estat. Pel que fa al Partit Popular, atès que ja sap que a Catalunya no té res a fer, continuarà amb la croada anticatalana a la resta de l'Estat (recordem els punts que va pujar a les enquestes quan Rajoy i Esperanza Aguirre anaven per les estepes castellanes recollint firmes contra l'Estatut i demanant abstenció de cava).

La manifestació s'ha fet tard i en un lloc equivocat. Caldria haver-la convocat quan el Partit Popular va recórrer amunt i avall el Tribunal Constitucional. Calia haver fer la manifestació davant la seu d'aquest partit.