Mas anuncia dos anys de retallades per fer front al dèficit públic

Les retallades ja no són tabú per al nou Govern de CiU. El seu flamant president, Artur Mas, va fer servir ahir reiteradament aquesta paraula, prohibida durant la campanya, per obrir una etapa d'austeritat que, segons va admetre, repercutirà en els serveis socials que ofereix l'administració.

"No volem fer mal per fer mal, les coses que farem no les farem perquè ens agradi", va explicar el president després de la segona reunió del nou executiu. Sense arribar a precisar en què consistirà "l'ajust significatiu" a què es va referir, sí que va fixar-ne els terminis. I les vaques magres en matèria de despesa pública s'allargaran com a mínim dos anys. "Espero que passat el 2012 puguem estabilitzar les finances de la Generalitat", va afegir. D'aquesta manera, preveu poder "garantir les polítiques de benestar i d'infraestructures".

"El que farem no agradarà, però s'entendrà", diu el president

En la seva compareixença hi va haver lloc per a l'optimisme i es va referir als "triomfs" que Catalunya "ha de saber jugar". "Vénen temps complicats però faig una crida a la confiança del país", va dir, abans d'anunciar que el seu Govern es posarà a treballar de manera immediata. "La situació és delicada però superable, ens hem de posar ràpidament a actuar", va dir.

Principalment, però, el president va voler advertir que s'acosten mals temps. "Al país no li agradarà el que farem, però ho entendrà". En aquest sentit, s'ha referit a l'"hemorràgia de dèficit" i a la "despesa esbojarrada" que s'ha produït per part del Tripartit. L'apartat de crítiques a la gestió de l'anterior Govern el va completar la seva opinió que el dèficit del 2010 serà "dues o tres vegades més gran del previst", és a dir, proper als 7.000 milions d'euros. Si aquest pronòstic s'acomplís, quedaria en molt mal lloc el Consell de Política Fiscal i Financera de l'Estat, que al novembre va afirmar que el dèficit català seria de l'1'24%. Amb aquesta estimació s'acomplien les exigències de dèficit per a les comunitats autònomes fixades pel Consell de Política del Govern central.

La tisorada es farà en els propers mesos i afectarà tots els àmbits

Però el president de la Generalitat no va voler focalitzar les retallades en l'àmbit de la sanitat, com sí que va fer el conseller d'Economia, o com ell mateix va fer dies enrere en posar en dubte el "catàleg" de serveis sanitaris que ofereix l'administració. "Efectivament, la sanitat és un dels àmbits on hi ha més sofriment des del punt de vista de la despesa", va concedir el president, "però no és només la sanitat: prescindirem de tot allò prescindible, tot ho sotmetrem a revisió". Per si hi havia dubtes, va insistir que "les decisions es prendran sobre tots els àmbits d'ingressos i despeses".

Segons va explicar, la retallada serà "gradual" i es produirà una vegada els diferents consellers enumerin tot el que consideren prescindible des del punt de vista pressupostari. També va donar a entendre que només deixarà vacants les places de funcionaris que es jubilin i no treballin en serveis considerats bàsics per a l'administració.

Mas també va anunciar que no retallarà els ajuts complementaris que dóna la Generalitat a les persones que viuen en situació de pobresa, un nucli de població on ja s'emmarquen el 20% dels catalans.

El líder convergent va voler obviar les dades mensuals de l'atur i centrar-se en un objectiu de fons: "Cal posar les bases perquè dins d'aquesta legislatura hi hagi una disminució de l'atur". En aquest sentit, ha explicat que "probablement" el Govern tornarà a emetre bons aquest any, una mesura que Mas va criticar durament en el seu moment. Així mateix, va defensar la "pràctica supressió" de l'impost de successions "no per privilegiar cap sector social sinó per evitar que les inversions marxin a altres comunitats". Aquest impost, després de la reforma impulsada pel Govern tripartit, afecta avui un 6% de la població, aquelles persones que tenen un gran patrimoni.

Mas va anunciar ahir que el nombre d'alts càrrecs s'ha vist reduït de 177 a 136 amb el nou executiu, cosa que suposa un estalvi, segons va explicar, una mica superior als tres milions d'euros l'any. "Així contribuïm a l'esforç col·lectiu que el país ha de fer", va assenyalar. Aquesta reducció arriba després del descens en nombre de conselleries de 15 a 12.

A aquestes iniciatives seguiran tres fases més per complir la seva promesa d'un Govern "auster": reducció del personal eventual, càrrecs de confiança i assessors, la simplificació de les estructures organitzatives per sota de les direccions generals i, en un termini d'uns tres mesos, la reducció d'empreses i organismes públics, en la línia del que ja es va proposar l'anterior executiu.

L'autèntic estalvi, però, s'aconseguirà en l'àmbit de les prestacions socials.