Mas inicia la seva batalla contra la burocràcia

Al llarg de la campanya electoral, Artur Mas va fer cèlebre la seva consigna de la triple a pel que fa a l'administració: agilitat, aprimament i austeritat. I després de les primeres mesures de retallades de personal, ahir va arribar el torn de dinamitzar l'administració. El consell executiu del Govern va anunciar dues mesures en aquesta línia: un pla per reduir un 14% l'estructura interna de la Generalitat i un altre per derogar 246 disposicions amb la finalitat de reduir la burocràcia.

Així ho va anunciar el portaveu del Govern, Francesc Homs, en la compareixença posterior a la reunió setmanal. Segons va explicar, el pla reduirà de 1.961 a 1.691 les estructures departamentals situades per sota de les direccions generals. Aquesta supressió afecta 270 subdireccions generals, serveis, seccions, negociats, àrees funcionals i unitats laborals.

La reorganització de l'administració suprimeix el 14% de categories

Homs va voler matisar que això només suposa un canvi en l'organització de l'administració: "Estem parlant de funcionaris en la major part dels casos i no perdran, ni poden perdre, la seva feina. Simplement, s'organitza diferent sobre la base d'aquell principi expressat pel president i confirmat en la cimera: agilitat, aprimament i austeritat".

Homs no va vincular aquesta nova estructuració amb raons d'estalvi econòmic, tot i que va dir que aquestes mesures sí que tenen una conseqüència positiva econòmicament parlant. "L'estalvi es produeix en termes d'eficiència", va precisar. Els departaments que veuen desaparèixer més unitats de comandament són Benestar Social i Família (311), Ensenyament (266), Territori i Sostenibilitat (224) i Agricultura (148).

El pla aprovat ahir arrodoneix el front on més actiu s'ha mostrat el nou Govern: al mes de gener es va decidir la reducció del nombre conselleries de 15 a 12, també es va aprovar la supressió del 22,5% d'alts càrrecs i d'un 40% del personal eventual. Després dels decrets d'organització, quedarà només una última fase, anunciada per al mes de juny, que reorganitzarà tot el sistema d'entitats, empreses públiques i consorcis, un marasme que a hores d'ara s'està estudiant.

Desapareixen 246 disposicions per facilitar la creació d'empreses

D'altra banda, el Govern va anunciar que derogarà 246 disposicions normatives, en concret 153 decrets, 91 ordres i una resolució, per disminuir les càrregues normatives per a ciutadans i empreses. L'objectiu d'aquesta mesura és clarificar la normativa vigent i, en paraules d'Homs, "garantir la seguretat jurídica".

Aquesta decisió va en la línia del Govern business friendly anunciat per Mas, és a dir, un executiu que fomenti l'activitat econòmica de les petites i mitjanes empreses com a principal eina contra l'atur. Al llarg de la campanya, diferents dirigents de CiU explicaven que el paradigma que volen imposar és que sigui possible obrir un negoci de manera immediata al mateix temps que s'obliga l'emprenedor a acomplir els requisits necessaris amb posterioritat.

Homs va precisar que algunes de les disposicions anul·lades es deixaran sentir, per exemple, en l'àmbit del comerç, on es traduirà en la supressió del registre d'empreses i professionals dedicats a la venda a distància, atès que ja no feia falta registrar-se per exercir aquesta activitat. Una altra conseqüència pràctica d'aquest pla de racionalització normativa és que es reduiran els requisits per exercir la venda a domicili. També els ciutadans es beneficiaran d'algunes d'aquestes supressions.

Homs va voler assegurar que les disposicions eliminades avui s'havien acumulat al llarg del temps, i que hi havia tal superposició normativa que es feia necessari posar-hi fre per raons pràctiques.

Els departaments on se suprimiran més normes són els d'Ensenyament (51 decrets i 17 ordres), Empresa i Ocupació (30 decrets, 13 ordres i una resolució), Agricultura (tres decrets i 34 ordres) i Cultura (26 decrets).