Público
Público

Màxima tensió fins a última hora

  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La nit del 12 de novembre del 2010 arrencava la campanya de les eleccions al Parlament en un ambient de gran crispació institucional i social. La crisi econòmica, el trauma identitari causat pel procés estatutari i la trencadissa final del Tripartit havien encès l'escena política com feia anys que no es donava. Artur Mas era aleshores el gran favorit. I en l'acte en què va iniciar la seva cursa a la Generalitat, va llançar una promesa: 'Respondrem a cada atac amb una proposta, a cada desqualificació amb un projecte i a cada pell de plàtan que ens posin, amb un somriure'.

Quan ja s'ha acomplert un any d'a­quella declaració de principis, Catalunya torna a estar immersa en una campanya electoral presidida per un frec a frec entre socialistes i convergents. Però aquesta vegada, a diferència del que va passar aleshores, els dos principals partits de Catalunya no han tingut inconvenient a mantenir una maratoniana lluita de fang retransmesa en directe pels mitjans de comunicació.

No fa tant de temps, Artur Mas predicava que respondria als atacs amb un somriure

No hi ha res millor per entendre el canvi copernicà experimentat per CiU en matèria de fair play que les posicions expressades pels seus dos dirigents principals, el mateix Mas i el candidat al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida. El president Mas sembla revenjar-se ara de l'esforç de contenció de fa un any i dels 'gripaus', segons en deia, que es va haver d'empassar en silenci. Des de diumenge passat, en l'acte central a Reus, fins a aquesta nit, quan la campanya finalitzi, el cap de l'executiu català haurà intervingut en tots els mítings de Duran. I ho ha fet en un to encès que l'ha portat a llançar acusacions com ara que els socialistes es dediquen a la 'demagògia, la hipocresia i el cinisme', a dir que van 'deixar una muntanya de deute alta com la Pica d'Estats', o a acusar-los de preferir 'fer la punyeta a posar-se a treballar'.

Tot i la seva excitació, Mas ha quedat lluny dels nivells que ha mostrat Duran i Lleida, que no ha tingut inconvenient a rellevar García Albiol en aquestes eleccions i carregar contra la comunitat musulmana i contra els agricultors andalusos i extremenys. Malgrat el to agonístic que li ha causat una inoportuna afonia, Duran ha mantingut una campanya dura des del primer dia. Ahir, per no ser menys, el veterà president d'Unió va carregar pràcticament contra tothom: contra Mariano Rajoy, contra els integrants del Tripartit, contra el 'fals progressisme' i fins i tot contra Jordi Pujol.

El PP ha heretat el to de CiU en la campanya del 2010: ni retrets, ni males paraules; ara no li calen

Si CiU ha tingut una excusa per fustigar els seus rivals socialistes, aquesta ha estat el punyent discurs sobre les retallades que ha afermat la campanya del PSC. El polèmic vídeo que va idear José Zaragoza n'és l'exponent més cru, i tot i que Chacón el va retirar hores després de la seva posada en funcionament, l'artefacte prova l'agressivitat del PSC en aquesta campanya a l'hora de parlar de la situació de l'Estat de benestar. Ahir, amb Rubalcaba al capdavant, els socialistes criticaven CiU per entrar en el 'doble joc' del PP.

Els populars, aliens a tots, bressolats per les enquestes, callen, defugen els conflictes i mantenen el perfil baix sigui com sigui: no volen mobilitzar l'enemic. Han heretat el to pacifista de la CiU del 2010.

Però si la campanya ha mantingut una temperatura tropical també és gràcies a les formacions més petites: ningú no ha arribat a les ocupacions simbòliques d'Anticapitalistes, però ICV-EUiA ha tingut un to trencador a l'hora de reivindicar els drets socials i d'alçar la veu contra les retallades. El seu eslògan, ...I a sobre hem de callar?, ha tingut plena vigència durant la campanya. Ahir, un cop més, Joan Coscubiela es va deixar sentir, tot recordant a CiU que el pacte fiscal, sense un millor finançament als ajuntaments, és retòrica buida. I ERC, al ritme de les ocurrències d'Alfred Bosch, sembla haver descobert una fórmula per criticar l'Estat, el PP, el PSOE i el pacte fiscal amb un llenguatge fresc però sense agressivitat.

Aquesta nit tots protagonitzaran un esprint final en què hi pot haver paraules i més que paraules: al marge dels actes previstos, es podria celebrar un debat a cinc en una televisió privada sense la presència de Chacón. I aquest any, qui calla rep.