Millet no només demanava al Govern de CiU que fes adjudicacions d'obra pública a Ferrovial per repartir-se després la comissió, com indiquen els documents trobats a l'ordinador de la seva secretària. Segons nova documentació descoberta al Palau de la Música, el saquejador confés de l'entitat guardava un mínim d'onze expedients de concursos d'obra pública confidencialsque el Govern havia d'adjudicar l'any 2003, quan Jordi Pujol presidia la Generalitat i Felip Puig n'era el conseller d'Obres Públiques.

La pregunta de com Millet va tenir accés a aquests documents no podrà ser contestada de moment, però aquest fet sembla suggerir que la seva relació amb els responsables de l'obra pública catalana era més estreta que no es pensava fins ara. Es dóna la circumstància, a més, que als onze concursos a què va tenir accés l'expresident de l'Orfeó Català hi concorria Ferrovial, constructora que presumptament pagava un 4% de comissió a Millet perquè aquest la repartís amb Carles Torrent, antic tresorer de CDC, i amb 'Daniel', suposadament Daniel Osàcar, que va substituir Torrent després de la seva mort.

El concursos que s'han trobat a l'arxiu del Palau de la Música corresponen tots a l'any 2003 i afectaven projectes variats: des d'una fase del projecte de regadius Segarra-Garrigues, de la planta del Ter-Trinitat o de diverses carreteres, amb un import total superior als 285 milions d'euros.

El fet que Millet tingués accés a aquests documents sí que explica alguns aspectes de la correspondència que mantenia amb l'exdirector general de la divisió de construcció de Ferrovial, Pedro Buenaventura. 'Amic Pedro. He estat intentant parlar amb tu perquè ja fa dies se'm va informar de l'adjudicació de l'obra de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per a la construcció d'un pavelló per un import de 4.175.019 euros. Seria convenient que comentéssim el tema com més aviat millor', deia una d'aquestes comunicacions.

Buenaventura va comparèixer ahir davant la comissió del Parlament que investiga el suposat finançament il·legal de CDC a través del Palau i va negar rotundament qualsevol pagament de comissions de l'empresa a Millet o que aquest els ajudés a aconseguir obra pública. L'exdirectiu va atribuir a la casualitat les coincidències temporals i de quantitat entre aportacions de Ferrovial al Palau i pagaments de l'entitat musical cap a la convergent Fundació Trias Fargas i empreses proveïdores de CDC.

'No sé què té a veure una cosa amb l'altra', va fer Buenaventura davant les preguntes dels diputats. L'exdirectiu de la constructora, destinatari habitual de correus de Millet, va explicar que els missatges en què Millet li reclamava pagaments pendents podien referir-se als retards en aportacions que l'empresa havia de fer al Palau en virtut dels seus convenis de patrocini.

Buenaventura també va donar la seva versió sobre per què van augmentar de manera significativa les aportacions de Ferrovial al Palau els anys 2002 i 2003, quan suposadament la constructora va començar a rebre adjudicacions d'obra pública del Govern. Segons Buenaventura, això obeïa al fet que Ferrovialva voler posar-se a l'altura de les altres grans empreses que eren membres d'honor del Palau i li va caler fer aportacions econòmiques similars.

Tanmateix, l'exdirectiu va admetre que Ferrovial mai no va fer auditories ni va controlar la destinació dels diners que aportava a la centenària entitat cultural, com tampoc no ho feia en els seus donatius al Liceu o al Palacio Real de Madrid, perquè confiava en una institució 'amb tota una història, on hi havia tota la societat catalana'.

Les explicacions de Buenaventura van en la mateixa línia que les que en el seu dia va donar Juan Elizaga, director de relacions institucionals de Ferrovial i que també va negar qualsevol pagament de comissions o el finançament il·legal de cap partit.

En les darreres setmanes han anat augmentant els rumors que el presumpte flux econòmic entre Ferrovial, el Palau i CDC arribi als jutjats com a causa separada del saqueig de l'entitat musical.