Mor un jove poeta valencià apunyalat davant de casa

Salvador Iborra, un jove poeta valencià de 33 anys, havia fet de la literatura la seva passió. Havia dedicat els darrers anys de la seva vida a estudiar-la i havia publicat dos llibres de poesia que van ser premiats. Dimecres a la nit, Iborra debatia amb els amics en una d'aquelles converses de bar que transcorren entre la literatura i la filosofia. Poques hores més tard, el jove poeta moria per dues punyalades al tòrax a la porta de casa seva, al carrer Palma de Sant Just de Ciutat Vella, on es recloïa aquests dies per preparar unes oposicions. "Avui no dormiré", havia vaticinat moments abans per la inquietud que li provocava la prova.

Iborra era molt apreciat pels seus veïns i coneguts. Dimecres a la nit va baixar, com tants altres dies, al bar proper a casa per compartir canyes i impressions. La conversa amb el cambrer del local i amb alguns dels clients habituals es va allargar fins que, passades les dues de la matinada, el bar va tancar. Però el col·loqui va continuar al domicili d'Iborra, atès que el bàrman li va demanar que li deixés un llibre. En arribar a casa, van deixar la bicicleta que duien amb ells al portal, sense imaginar el fatal destí que comportaria l'acció. Tocades les sis, arrencava ja un nou dia i es van acomiadar. Però en baixar al carrer el bàrman es va adonar que la bicicleta ja no hi era. Després de voltar tots dos pels carrers semideserts del Gòtic en la seva recerca, sense èxit, van deixar-ho córrer i cadascú va enfilar cap a casa seva.

Iborra va sortir de matinada del bar proper amb el cambrer i la seva bici

A partir d'allà tot és confús. Una veïna assegura que va sentir la veu d'Iborra cridant: "Deixa aquesta bici, que no és teva!". A dos quarts de set, un veí de la mateixa finca va sortir al balcó en sentir els crits de socors del poeta. Després de trucar a una ambulància va baixar amb la seva mare per atendre'l i provar d'aturar l'hemorràgia causada per dues punyalades al tòrax, una al fetge i l'altra a prop del cor.

Els sanitaris del Sistema d'Emer­gències Mèdiques que el van atendre a peu de carrer no van poder fer res per salvar-li la vida, i Salvador Iborra va morir poc després allà mateix. L'Àrea Territorial d'Investigació de la Regió Metropolitana de Barcelona dels Mossos ha obert una investigació per aclarir els fets.

Els metges no el van poder recuperar de dues ganivetades al fetge i prop del cor

"Era un noi amb una educació bàrbara, d'aquests que desmenteixen els tòpics que el jovent és gandul i poc culte", explica un dels coneguts del barri, amant de la filosofia com el poeta i molt colpit per la mort del seu company de tertúlia. El bàrman els havia presentat mesos abans. "Es passava la vida estudiant", afegeix.

Iborra va realitzar un màster en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra, i als 25 anys va publicar Un llençol per embrutar, a l'editorial Viena, amb el qual va guanyar el premi Betulia de poesia que atorga l'Àrea de Cultura, Joventut i Solidaritat de l'Ajuntament de Badalona. Sis anys més tard, i amb l'obra Els cossos oblidats, Iborra es va adjudicar el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de la ciutat de Sagunt el 2009. "Era una persona com cal", diu el veí. Ahir va morir defensant la bicicleta d'un amic.