Va haver-hi una època a Barcelona en què sorties a prendre una copa i l'encreuament de paraules amb el cambrer es limitava a uns deu segons. Va haver-hi una època a la ciutat de Barcelona en què demanar una copa no incloïa hortalisses. En què si demanaves una marca d'alcohol nacional no et miraven com si vinguessis d'un sistema polític en què el treball infantil és norma. Se'n recorden, d'aquella època? Ja no existeix.

I és que ara som tots sofisticats. Primer van ser els kiwis, després el pa de set cereals, i tot seguit va tocar el torn als còctels. De sobte, teníem cocteleries per tot arreu. Cocteleries en les quals el got de tub estava mal vist, el gel es fabricava amb aigua islandesa i et donaven un bol perquè piquessis snacks salats com un lloro de bon pedigrí.

Primer van ser els kiwis, després el pa de set cereals i tot seguit els còctels

Com a conseqüència lògica es van posar de moda els alcohols importats. Tot d'una, ja no n'hi havia prou amb dir 'un whisky amb llimona' o 'un vodka amb tònica'. S'havia d'especificar. Calia relatar, exigir, examinar etiquetes i tastar combinacions. Quan vam arribar al mojito de litxis, tots vam saber que era la fi de la civilització occidental. I enmig de tot això, va arribar el gintònic.

Hi ha una llei no escrita que diu que els últims dos anys han marcat l'auge del gintònic. Pensin. Siguin sincers. Fa cinc anys vostè hauria demanat que incloguessin cogombre en una beguda alcohòlica? Sabia la diferència entre una ginebra extraseca i una d'afruitada? Fi del meu al·legat. El gintònic s'ha col·locat a primera fila, com la beguda nocturna predilecta, desbancant el clàssic cubata. Tothom beu gintònics. Tothom té una teoria de com ha de ser el millor, amb quina proporció exacta de ginebra i tònica, i quins són els seus complements perfectes.

Però la cosa no queda aquí. Seguint aquest triomf indiscutible, han arribat a la nostra ciutat bars especialistes en gintònics, on no només és la beguda de moda, sinó que a més és la principal beguda del local. Gintònics a dojo! Heus aquí alguns dels principals bars especialistes en la matèria. Que cadascú faci servir aquesta informació com millor li sembli, amb moderació o sense.

La crònica diu que els últims dos anys han marcat l'auge del gintònic

Bobby Gin (c/ Francisco Giner, 47, Barcelona). Un dels últims a desembarcar a la ciutat, i per la porta gran. Ofereix ginebres internacionals, un ambient anglosaxó, i el seu bàrman, Alberto Pizarro, acaba de guanyar el premi al millor bàrman d'Espanya.

XiX Bar (c/ Rocafort, 19, Barcelona). Un altre nou clàssic del Poble Sec, el barri de moda entre els hipsters barcelonins. Aquest és per als amants de l'exòtic. Hi ha gintònics de tot tipus: el clàssic amb cogombre, amb llima, amb fruites del bosc. La màxima és: copa de baló, cinc gels i la tònica agitada perquè sigui tant refrescant com sigui possible. Atenció, els propietaris tenen també una botiga especialitzada en ginebres.

Dry Martini (c/Aribau, 162, Barcelona). No és especialista únicament en gintònics, però veient l'àmplia carta que té ningú ho diria. És el lloc clàssic per excel·lència. Sofàs de cuir, carta extensíssima i un assortiment d'ampolles antigues al taulell que fa xalar els habituals. Per a fans del gintònic amb combinacions de sabors o que tiren pel més gust tradicional, aquest és el local.

Pony (c/Portal Nou, 23, Barcelona). Aquesta barra situada en ple Born és un dels secrets més ben guardats de la ciutat. El bar és discret, petit, amb prou feines arriba als 50 metres quadrats, però s'ha convertit en un referent per a tota la ciutat. El seu amo, Carlos, s'esforça tant en la preparació dels seus gintònics que veure-ho és tot un espectacle: ratlla la llimona, esbandeix el gel i incorpora cogombre a petició. Sol invertir en cada copa uns quants minuts, i ho fa amb tant d'amor que a un després li fa pena beure's el gintònic.