Per sortir de la prostitució cal "plantar cara a la societat"

Ala prostitució no s'hi entra ni se'n surt fàcilment. Passen un munt de coses, estem parlant de vida i de processos vitals", defensa una educadora del Pla d'Abordatge Integral del Treball Sexual (Abits), que s'estima més no ser identificada per tal de mantenir una discreció que, argumenta, és imprescindible per a la seva feina. A través d'aquest pla, l'Ajuntament de Barcelona va atendre 406 prostitutes el 2009, un 24% més que l'any anterior, quan eren 329. Dos equips d'Abits, un de dia i un de nit, surten cada jornada al carrer per parlar amb elles als punts amb més prostitució de la ciutat: els districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, al límit amb l'Eixample. De vegades són les prostitutes les que arriben a les oficines, i una minoria ho fan a instàncies d'alguns clients, que es preocupen per la seva situació.

Des d'Abits s'intenta donar resposta a les necessitats bàsiques d'aquestes dones: atenció sanitària, allotjament i tràmits de documentació i jurídics, entre altres serveis. A part de millorar la seva qualitat de vida, s'ofereix la possibilitat, a aquelles que ho desitgin, de trobar una altra ocupació. En aquest sentit, el consistori manté des del 2006 un conveni amb la fundació Surt per tal de dur a terme el Dispositiu Integral de Recol·locació Laboral. El balanç és de només 81 dones que hi han participat des dels seus inicis, fa quatre anys, de les quals un 69% han finalitzat el procés amb èxit, la majoria incorporant-se al sector sociosanitari. Un 27% no s'han inserit en el mercat laboral i un 4% han abandonat el procés. L'Ajuntament de Lleida també va posar en marxa ara fa un any un pla municipal per eradicar la prostitució i afavorir la reinserció laboral. Amb resultats també discrets: tot i que prop d'una trentena de dones havien demanat informació, només deu s'han inscrit als cursos de formació ocupacional.

El pla integral va atendre més de 400 dones el 2009, un 24% més que l'any anterior

Malgrat això, Núria Serra, responsable del pla Abits, en fa una valoració positiva i convida a no treure conclusions mirant només les xifres. "Moltes dones han vingut amb temes tan bàsics com la salut, altres són víctimes d'explotació de xarxes, i gràcies als nostres serveis se les detecta, només per això ja ha valgut la pena", reflexiona. També recorda que altres prostitutes interessades a deixar el carrer són derivades a altres serveis, com Barcelona Activa o el SOC (Servei Català d'Ocupació) i no queden reflectides a les estadístiques.

En aquesta mateixa línia, Elsa Blasco, regidora de Dones i Joventut, defensa que, si bé des de l'Ajuntament de Barcelona són conscients que "quantitativament el balanç no és espectacular, qualitativament és molt important". A més, recorda que els recursos dedicats al pla no han parat de créixer: si al 2008 eren 484.850 euros, al 2009 van augmentar fins als 580.890, i enguany han arribat a 723.000. "Som l'únic ajuntament d'Espanya amb un dispositiu integral", subratlla.

Deixar la prostitució no és fàcil, i en això conflueixen diversos factors. Per una banda, la majoria de les dones que exerceixen al carrer són immigrants. Per origen, el col·lectiu més atès el 2009 per Abits va ser el de romaneses (37%), seguit de llatinoamericanes (22,9%), espanyoles (17,4%), africanes (15,3%) i marroquines (4,8%).

Sovint les prostitutes tenen "molt interioritzat l'estigma social que la seva feina comporta"

Tot i que "costa molt generalitzar", Serra recorda que a la falta de formació sovint se sumen les barreres idiomàtiques, que compliquen l'accés al mercat laboral. Hi ha dones que van caure en la prostitució perquè no van tenir alternativa, com és el cas de la majoria de les nigerianes. Per a altres, el que més pesa és la seva situació econòmica. "Són dones soles, sovint amb fills, i moltes envien diners al país d'origen", recorda. El tipus de feina poc qualificada que normalment estan capacitades per desenvolupar dins l'àmbit de l'hostaleria o l'atenció a la gent gran no està prou remunerat perquè es puguin mantenir, afegeix. També hi ha un altre gruix que, simplement, "no viu malament el treball sexual", exposa la responsable del pla Abits: "No totes volen canviar de feina, els permet viure i ser propietàries del seu temps".

Romaneses i búlgares, per exemple, ja són ciutadanes de ple dret de la Unió Europea i han contribuït al fet que la majoria de les dones ateses pel pla Abits el 2009 (un 72%) estiguin en una situació legal regular. Un total de 268 sobre les 372 ateses, davant de les 139 de l'any anterior (del total de 307) o les 114 del 2007 (sobre 274). "Pensàvem que això generaria més demandes i no han augmentat de forma substancial", admet Serra.

Des d'Abits es fa una feina sobretot d'assistència i acompanyament. A través de l'entitat El Lloc de la Dona s'han format 90 dones en qüestions com alfabetització, classes de castellà, coneixement de l'entorn laboral, gerontologia i neteja. Des del Departament de Treball, s'ha impartit també un curs d'Auxiliar d'Infermeria en Geriatria, en el qual han participat dos grups. Conformaven el primer 18 dones, de les quals sis eren treballadores sexuals, la majoria de nacionalitat romanesa, d'entre 41 i 50 anys, amb estudis secundaris. En el segon participaven 21 dones, amb nou prostitutes, la majoria de les quals eren llatinoamericanes d'entre 30 i 40 anys, amb el mateix nivell d'estudis.

L'educadora d'Abits creu que una altra circumstància que dificulta que les prostitutes s'animin a començar en un altre àmbit laboral és que "tenen molt interioritzat l'estigma social". Segons explica, moltes segueixen el procés formatiu i demanen ofertes laborals, però en el moment de començar a treballar es fan enrere. "A les feines més comunes, com botigueres, tenen por de trobar-se amb el client o de ser rebutjades. Han de desaprendre tot el que han viscut i temen l'exclusió social". En aquells casos que han culminat el procés, han après com poden traslladar les seves habilitats a un altre àmbit. Segons l'educadora, estan altament capacitades per desenvolupar feines de treball social, en l'atenció als clients, la negocia­ció i la cura de la gent gran. Aquelles que finalment han aconseguit canviar de feina "són dones que han plantat cara a la societat".

Núria Serra també convida a no cosificar les prostitutes. "S'ha de pensar en elles d'una altra manera, no sempre com a objectes, les treiem d'aquí i les posem allà perquè destorben". L'educadora del pla Abits afegeix: "No es tracta de víctimes, sinó de supervivents. L'únic denominador comú és la falta d'o­portunitats". D