Polítics que s'abaixen el sou

La recent decisió de la CUP en el sentit de rebaixar els sous dels seus electes municipals sorgits de les darreres eleccions (que inclouen quatre alcaldes) és de caire clarament exemplar. Davant els municipis on, tot just reunir-se, els regidors s'apugen sous, ells se'ls abaixen. Si fos un altre grup polític, se'ls titllaria de populistes i demagogs. Tractant-se de la CUP, d'entrada, no. Se'ls pot donar un marge de confiança. Però la qüestió, un cop més, és estudiar què significa el sou d'un polític.

Marc Sallas, membre del Secretariat Nacional de la CUP, ha declarat que "pensem que els regidors poden ser retribuïts, però sempre d'acord amb els sous i els convenis de la majoria dels treballadors i les treballadores d'aquest país". D'entrada, trontolla la vella màxima segons la qual o feien política només els rics o si la feien els pobres, calia retribuir-los bé en proporció a la seva responsabilitat pública (ja que, entre altres raons, es limitava la possibilitat de la corrupció). És a dir, es partia de la base que podien ser corruptibles i calia actuar-hi preventivament tallant les temptacions. La realitat ha demostrat que tothom, tant rics com pobres, es poden corrompre.

Després dels aplaudiments inicials per la mesura, començarà a obrir-se l'escletxa del dubte

La CUP i amb això segueix els principis bakuninians del socialisme utòpic pensa el contrari: tothom és bo (almenys, els meus). Ara per ara no deixen de ser una minoria i els interessos que els envolten encara no tiben gaire. Es poden permetre el luxe de fer experiments. Sobretot a Navàs, Viladamat, Celrà i Arenys de Munt, on dominen les alcaldies. Aquests quatre pobles, cadascun des de la seva diversitat, no són paradisos terrenals. Tenen interessos semblants a d'altres comunitats de les mateixes dimensions i situació. Tant de bo se'n surtin. Almenys, no hi arriben en l'època forta de l'especulació urbanística i els voltors o més aviat els falcons volen una mica més lluny. Però caldrà que hi treballin fort. Perquè després dels aplaudiments inicials per la mesura, que no pararan de rebre durant uns quants dies, començarà a obrir-se l'escletxa del dubte. En primer lloc, perquè l'igualitarisme d'aquesta formació a molts dels seus votants els pot semblar ranci i si els voten és pel component independentista convençut no lligat a l'entramat partidista clàssic. I, en segon lloc, per l'eficiència. Per exemple, a Viladamat (Alt Empordà), on la CUP té majoria absoluta, l'antic alcalde cobrava un sou per dedicació exclusiva. Ara els quatre nous regidors de l'equip de govern (incloent-hi l'alcaldessa) passaran a cobrar 160 euros al mes. És obvi que es deuen guanyar la vida d'una altra manera. ¿Podran garantir al poble que seran prou eficients? I la qüestió no és només de temps, sinó també d'energia. Qui treballa amb dedicació exclusiva pot oferir una concentració que qui s'hi dedica a hores mortes després de treballar vuit hores potser no està en disposició de fer. Tant és, això es veurà relativament ràpid. I repetim, tant de bo se'n surtin.

L'espectacle vergonyós d'aquests dies en què hi ha hagut municipis i no en direm els noms en què els regidors i els alcaldes s'han apujat el sou no pas perquè hagin cregut que calia segons la dignitat i dedicació del càrrec sinó per igualar-lo i podríem citar-ho textualmental del poble veí, avala la CUP en la seva decisió regeneracionista i exemplar.