PP i C's es queden sols per ocultar les balances fiscals

Durant anys, les balances fiscals entre Catalunya i Espanya van ser un dels secrets més ben guardats de la política espanyola. L'any 2008, en plena negociació d'un nou finançament autonòmic, es va posar fi a aquest ocultisme. D'ara en endavant, cada any serà públic quina quantitat de diners recaptats a Catalunya per l'Estat ha acabat invertint-se en aquest territori.

El ple del Parlament va donar llum verda a la tramitació d'una proposició de llei d'Esquerra que preveu que la Generalitat calculi anualment les balances fiscals entre el que Catalunya paga i el que rep de l'Estat. El projecte farà que aquestes balances siguin publicades i incloses dins de cada pressupost de la Generalitat.

Mas va indicar la setmana passada que el dèficit actual és de 12.000 milions

La proposició de llei prosseguirà la tramitació habitual, amb el seu debat i negociació en la corresponent comissió del Parlament, després que tots els grups, menys el PP i Ciutadans (C's), hagin rebutjat les esmenes a la totalitat d'aquests dos últims grups.

El diputat d'ERC Pere Aragonès, que va presentar la llei, va afirmar que l'objectiu és que "quedi reflectit l'esforç fiscal que realitzen els ciutadans". Després de recordar que les balances fiscals "exposen el saldo positiu o negatiu entre els impostos que paguen els ciutadans d'un territori i els serveis i recursos que rep", va subratllar que "Catalunya sempre ha tingut un saldo negatiu, amb totes les conseqüències negatives que això comporta". La setmana passada el cap de l'executiu català, Artur Mas, va afirmar que el dèficit respecte a l'economia espanyola és de 12.000 milions d'euros anuals.

El diputat republicà va afegir que "quan la solidaritat amb altres territoris és excessiva i no existeix un límit es converteix en espoliació", tot criticant que hi hagi partits que vulguin barrejar la balança fiscal amb la comercial o amb altres xifres econòmiques.

PSC i ICV-EUiA defensen que la llei afavoreix la "transparència"

El PSC es va sumar a aquesta idea per boca de la seva portaveu en matèria econòmica, Rocío Martínez-Sampere, que va explicar que les balances fiscals són una informació "rellevant" que volen tenir i va acusar PP i C's de "fer demagògia" i de "negar l'existència de Catalunya com a subjecte polític". També va demanar que per elaborar les balances s'utilitzin "les dues metodologies, la del flux del benefici i la del flux monetari" perquè els resultats siguin obtinguts "amb el màxim rigor i per part d'experts plurals designats a proposta dels diversos partits".

CiU, que va retirar a darrera hora l'esmena a la totalitat, va expressar a través de la diputada Maria Senserich que "és evident que hi ha un tracte injust que les balances reflecteixen, i això ja justifica la seva elaboració". Senserich va recordar que "un de cada cinc catalans viu al llindar de la pobresa" i això té "molt a veure" amb el desequilibri financer amb l'Estat.

CiU retira a darrera hora una esmena a la totalitat contra el projecte

El diputat d'ICV-EUiA Joan Boada va assegurar al seu torn que les balances fiscals són "un exercici de transparència" i, després de matisar que "ara no parlem de finançament", va recordar que les balances només han estat publicades amb governs d'esquerres.

També Solidaritat es va mostrar d'acord a tramitar aquest projecte de llei.

Els dos partits que van presentar esmenes a la totalitat, PP i C's, van coincidir en els seus arguments. El diputat del PP José Antonio Coto va afirmar que el veritable objectiu de les balances és provar de "confrontar i dividir".

En la mateixa línia, el diputat de C's Jordi Cañas va assenyalar que les balances es volen utilitzar "com una arma per justificar la confrontació amb Espanya i fer victimisme".