Primera protesta contra la tisorada de Trias

Les retallades de l'Ajuntament de Barcelona han estat molt menys importants que les de la Generalitat i, fins ara, no han aixecat gaire polseguera, però l'amenaça que plana sobre les escoles bressol de la ciutat ha mobilitzat el sector educatiu, sindicats, partits polítics i veïns. Ahir es va celebrar l'acte de presentació de la Plataforma 0-3 i avui, a les sis de la tarda, protagonitzaran la primera concentració a la plaça de Sant Jaume, en defensa de l'escola bressol pública.

La principal preocupació de la nova plataforma és que el nou govern municipal "elimini el sistema educatiu que s'ha anat construint al llarg dels anys", segons va explicar Andreu Negre, director de l'escola bressol Parc de la Pegaso i un dels portaveus de la plataforma. La nova entitat la integren el col·lectiu d'educadors de les guarderies municipals, la Fapac, la FAVB, PSC, ICV-EUiA, CUP, la Mesa Sindical de l'IMEB, els sindicats Ustec-STEs, UGT, CCOO i CGT, entre d'altres entitats, com la Vocalia de Dones de l'esquerra de l'Eixample, la UB i la UAB.

«Només podrem vigilar els nens, i amb prou feines», segons un portaveu

Els ajustos de pressupost que prepara l'Ajuntament de Barcelona obligaran a reduir el nombre d'educadors i això repercutirà directament en el nivell de formació dels més petits, segons denuncien els afectats. Des de la plataforma calculen que es perdran uns 250 llocs de treball de les persones de reforç que cada migdia van a les diferents escoles de la ciutat per ajudar a donar el dinar als més petits. Actualment, mentre aquests educadors estan treballant, els professors aprofiten per dinar i per preparar aspectes del funcionament diari, com ara les activitats o la comunicació amb els pares i mares.

Andreu Negre va advertir que, si se suprimeixen aquests llocs de treball, aquesta feina ja no es podrà fer: "La probabilitat de fer escola ja no hi serà. Només podrem vigilar-los i amb prou feines", va lamentar Negre, que no va dubtar a considerar una "bestiesa" i una "animalada" la voluntat del nou equip de govern.

En la nova entitat hi ha sindicats, professors, familiars, partits i veïns

Aquests ajustos, que paradoxalment s'aplicaran en un dels ajuntaments més sanejats de l'Estat, poden arribar a posar en risc la seguretat dels alumnes, especialment si es produeix alguna emergència, segons els pares i mares. En alguns casos, a l'hora de dinar hi pot haver escoles que tinguin un sol educador per a 40 nens de 2 i 3 anys. La reducció de personal, a més de perjudicar el model educatiu, també farà créixer el nombre d'aturats. Finalment, els ajustos també preveuen no construir noves escoles bressol, tot i que la demanda és clarament superior a la oferta, i externalitzar la gestió d'alguns centres.

La Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha recomanat a l'Ajuntament que valori la possibilitat de bonificar les quotes escolars de les famílies afectades per la no obertura de les escoles bressol Caspolino i Jaén, al barri de Gràcia, i Els Patufets, a Navas, que havien de començar a funcionar entre aquest febrer i el març. En total hi ha 219 famílies afectades, a les quals l'anterior govern municipal els havia ofert una plaça en aquests centres, en una decisió que la Síndica qualifica de "no realista", atès que "era altament improbable i impossible que les escoles poguessin obrir quan estava previst".

La Generalitat obligarà els directors a acreditar els coneixements

El Govern va aprovar ahir que els 2.517 directors d'escoles de primària, secundària i d'adults de tot Catalunya hauran de tenir una formació acreditada en un termini d'entre cinc i vuit anys.

Actualment, 1.828 directors de col·legis i instituts públics de Catalunya (el 72,6%) ocupen la seva plaça després de superar un concurs de mèrits, 115 més (4,6%) són persones que l'administració ha designat per a escoles de nova creació i 574 (22,8%) exerceixen la direcció dels seus centres perquè cap altre docent ho volia fer, segons dades de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.