Puig descarta dimitir i defensa l'acció policial

Felip Puig va encaixar ahir al Parlament un diluvi de crítiques de l'oposició per la polèmica actuació policial de divendres passat contra els acampats de la plaça de Catalunya de Barcelona. Els diputats Joaquim Llena (PSC), Jaume Bosch (ICV) i Oriol Amorós (ERC) van esgotar els qualificatius per censurar l'operatiu dels Mossos, del qual Puig respondrà en comissió dimecres vinent.

Posteriorment, Artur Mas també va ser interpel·lat pel diputat independentista Uriel Bertran (SI). El president va deixar que el conseller es defensés ell mateix, però va llançar una advertència per la via de la reflexió. "¿És admissible en una societat democràtica que determinats grups ocupin sistemàticament l'espai públic i se'l facin seu, sense límit de temps?", es va preguntar en veu alta. "Els demano que facin aquesta reflexió va afegir, perquè si això ho pot fer determinada gent a la plaça de Catalunya, ho poden fer d'altres a la plaça Urquinaona i d'altres a la plaça Francesc Macià i gairebé tothom allà on vulgui", va afirmar Mas. El president va remarcar amb èmfasi que "els béns públics són de tots".

El conseller reitera que en cap moment es va decidir el desallotjament

En el seu torn de rèplica a les crítiques del diputat de SI, que va coincidir amb els seus predecessors a citar les reaccions del Col·legi d'Advocats, del Consell d'Europa i fins i tot del mateix Xavier Trias, el president es va mostrar molt cautelós: "Estic convençut que la immensa majoria de la gent són certament pacífica i que algunes de les opinions que han anat manifestant són opinions que cal escoltar", va declarar. Després d'assegurar que "els mossos van estar dues hores i mitja o tres hores negociant amb tothom, sense que hi hagués ni el mes mínim aldarull", el president va exculpar la policia de la deriva violenta. "Què va passar, aleshores, que en un moment determinat van embogir els mossos, després de tres hores d'actuar d'aquest manera?", es va preguntar. "Que hi hagi 37 mossos ferits no li diu res a vostè? Es van enganxar entre ells?", va concloure Mas dirigint-se al portaveu de SI.

En la seva triple resposta als portaveus dels partits del Govern anterior, Puig va repetir els motius de l'operació. "L'objectiu mai va ser desallotjar l'espai públic; en cap moment ens ho vam plantejar des del 15 de maig", va dir el conseller, després d'insistir en el doble caràcter de l'acció per raons de salubritat pública i prevenció de riscos davant la final de la Champions. El diputat Llena (PSC) es va preguntar si la neteja pública és competència d'Interior i si per això cal utilitzar helicòpters i antidisturbis.

Artur Mas alerta sobre l'ocupació sistemàtica de l'espai públic

Felip Puig va assumir tota la responsabilitat sobre el cas i va recordar haver-se compromès a una exhaustiva "revisió crítica" de l'operatiu policial. En resposta a la dura intervenció del diputat Oriol Amorós (ERC), el conseller va subratllar que l'acció a Barcelona i Lleida "va ser consensuada amb els alcaldes" i va insistir a responsabilitzar els concentrats de "passar d'una resistència passiva a una oposició i confrontació actives".

"Dimitir no entra dintre dels meus càlculs", va afegir el conseller en resposta a la interpel·lació del diputat ecosocialista Jaume Bosch. El conseller va replicar les crítiques amb nous desmentits: "No va haver-hi ningú operat amb la melsa destrossada ni perforació de pulmó; no va haver-hi cap agressió a un disminuït físic, no va haver-hi cap agressió a un indigent, no hi ha cap mosso d'esquadra que passi missatges ofensius per Twitter", va concloure.

Alfredo Pérez Rubalcaba es va sumar al debat. Tot i assenyalar que "no pot ser que uns ciutadans posin fi als drets dels altres", el vicepresident del Govern va dir que "s'han de fer les coses bé" perquè, si no, el resultat pot ser "molt pitjor".

Felip Puig encara va dir més coses al Parlament. En la sessió de la tarda va suggerir la fórmula de retenir preventivament en comissaria els vàndals reincidents cada vegada que se celebri un partit de futbol susceptible de desembocar en celebracions massives com la de dissabte passat, on hi va haver més de cent detinguts.