Radiografia literària del Barça amb més èxits de la història

Conscient que el seu és un equip que passarà a la història, Pep Guardiola va valorar durant un temps els pros i contres de permetre que una càmera n'enregistrés el dia a dia. Per una banda, a l'entrenador el seduïa la idea que professionals de prestigi contrastat en el món del documental (un parell van arribar a parlar-ne directament amb el tècnic) captessin l'essència d'una plantilla com la seva; així, a més a més, en quedaria constància per a la història. Per l'altra, l'espantava que aquella intromissió incidís en la bona marxa de l'equip. Els productors audiovisuals li demanaven, esclar, carta blanca per entrar en llocs tan sagrats per al grup com és el vestidor.

"Si el futbol és una ficció", convé l'editor Antoni Munné, els creadors "difícilment poden escapar del seu influx". Amb la idea del documental en capella, a hores d'ara per conèixer els secrets de l'equip més llorejat del món, el millor, més enllà de veure'l jugar, és apropar-se a una llibreria. D'uns mesos ençà, han sortit al mercat prop d'una dotzena de llibres sobre l'equip català. Textos que proven d'explicar la Fórmula Barça, títol de l'assaig que signa el periodista Ricard Torquemada. Torquemada centra la seva tesi en l'aspecte esportiu del conjunt que dirigeix Guardiola. Altres autors, en canvi, amplien el seu focus d'anàlisi per explicar un Barça que, segons apunta el novel·lista colombià Juan Gabriel Vásquez en el recull de relats Quan no perdíem mai, "cada dia produeix mostres de la millor dramatúrgia".

Besa revela dubtes de Cruyff sobre la capacitat de Pep per gestionar el vestidor

Gràcies a la radiografia literària de l'equip blaugrana, hem sabut, per exemple, que Johan Cruyff va posar un però a l'ascens de Guardiola de la banqueta del filial a la del Camp Nou. L'holandès "no tenia dubtes sobre la filosofia futbolística de Guardiola, sinó sobre la seva autoritat i capacitat de gestionar un vestidor tan complicat", revela Ramon Besa en la seva visió blaugrana, inclosa també al Quan no perdíem mai. "No sé si, com a català, serà capaç de prendre decisions", diu que va remugar El flaco. També hem descobert curiositats com ara que el tècnic assistia als entrenaments del juvenil B per aprendre com Rodolf Borrell ensenyava als nanos la pressió defensiva i la passió de Messi pels Conguitos que recull Torquemada o el regal que el vestidor va fer a Guardiola pel seu 40è aniversari, les fotos del qual publica Miguel Ruiz, fotògraf del club, en un recull d'imatges seleccionades a Barça. En el cor de la llegenda.

Per explicar el Barça actual, tothom es remunta a l'època de Cruyff. De Cruyff a Guardiola és, precisament, l'estrena literària del periodista d'El9 Esportiu Dani Colmena en la també debutant Deu i Onze Editorial. "L'equip de Guardiola és transparent en el seu esperit i molt respectuós amb la idea original de Cruyff, fet que el converteix en un moviment admirat a tot el món. El Barça mai no espera, necessita anar a buscar el partit", argumenta Torquemada. "La grandesa de Guardiola rau precisament en la seva capacitat d'interpretar la idea cruyffista i donar ales al planter", insisteix Besa. La de Guardiola és, segons Colmena, "una aposta eclèctica, fruit d'un caràcter inquiet que ha sabut aprendre el millor de cada escola". "Representa la millor síntesi de les virtuts que s'atribueixen al Barça i, al voltant de la seva figura, la marca i el relat barcelonista es barregen fins a formar una imatge poètica", afegeix Besa. I conclou: "El Barça mai ha tingut un entrenador tan valent, universal i barcelonista com Guardiola des dels temps de Samitier".

Torquemada i Colmena dibuixen el perfil d'un tècnic frisós per aprendre

Ricard Torquemada, periodista de Catalunya Ràdio, desgrana a Fórmula Barça els fonaments del joc d'un equip que ha guanyat 12 títols dels 15 disputats. Agraït a la generositat de tots els membres de l'equip amb qui ha compartit impressions per escriure el seu llibre, el periodista explica que tots els elements del joc blaugrana "estan enfocats amb un objectiu: atacar la porteria rival per fer gols. Com han fet, fan i faran sempre els nens que juguen al pati de l'escola". Un argument recurrent, el de comparar el futbol del Barça amb el que juguen els nens al col·legi, en alguna de les 15 mirades sobre l'equip i el club que recull Antoni Munné, editor de Quan no perdíem mai.

"Rere l'enorme qualitat de la plantilla hi ha també moltes hores de feina", puntualitza Colmena. Torquemada ho revela gairebé tot, des de les fonts on ha begut el tècnic per entrenar aspectes com ara la pressió defensiva fins a l'anàlisi de determinades accions tàctiques que precisa amb la data del partit a què fa referència.

Tot i que Colmena destaca que "el Barça és un club especialment marcat pels entrenadors", resulta particularment deliciosa la ressenya que fa Vicenç Villatoro, una altra de les signatures de Quan no perdíem mai, dels jugadors blaugrana. Al Barça de Guardiola, escriu, "hi conflueix la força, la picardia i la picaresca valenta i una mica xulesca de Badia, a través de Busquets. L'ascensor social disparat a través de la constància i de la tenacitat, de la tossuderia, de l'assumpció d'uns valors nous amb un entusiasme del bon convers que porta l'Hospitalet de Víctor Valdés. La força tel·lúrica i rural, no pas del camp, de la muntanya, que baixa de la Pobla amb en Puyol. La sofisticació aristocràtica d'allò que quan érem joves anomenàvem la petita burgesia intel·lectual també centre del camp, en el terreny social, del Granollers de Piqué...".

En aquest homenatge literari al Barça només Messi discuteix la possessió de línies a Guardiola. "No sabem on arribarà Lionel Messi, només sabem que no hi ha defenses ni panys ni forrellats que puguin aturar-lo. Quan un nen vol una bicicleta és capaç de moltes coses. Quan un home juga com el nen que vol una bicicleta, és el millor futbolista del món", conclou l'escriptor mexicà Juan Villoro, una altra de les signatures insignes de Quan no perdíem mai.

L'origen de tots ells: el planter, la Masia, és el motiu principal de l'assaig El camí dels campions. (De la Masia al Camp Nou), del també periodista Martí Perarnau.