Ni el seguici municipal ni les càmeres van espantar Empar Hernández, una jove veïna del Raval. Es va apropar a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i li va recriminar la falta de control, sobretot de la prostitució i de la venda ambulant. Però especialment li va retreure que ahir hi hagués més presència policial. 'Això ha de ser sempre', li va etzibar a l'alcalde, que no va perdre les bones maneres, li va acabar agraint les crítiques i li va demanar que no perdés l'esperança.

Poc després, i increpat per un altre veí crític recolzat tranquil·lament en una finestra, Hereu defensava el Raval com un model de convivència entre 'immigració i quotidianitat, l'alternativa al gueto', just ara que el Partit Popular ha tret el tema de la immigració com un argument pre­electoral. Als 1,07 quilòmetres en què s'estén el barri hi viuen més de 49.000 persones i el 48% són immigrants.

L'alcalde celebra els resultats del projecte de la rambla del Raval

Hereu va defensar aquesta convivència, tot i que va destacar que la 'llibertat' arriba pel compliment 'dels drets i els deures'. 'Si algú ha cregut que aquesta ha estat una dada negativa, li hem de dir que és una gran oportunitat', va assenyalar.

L'alcalde va aterrar ahir al barri per celebrar el desè aniversari de la inauguració de la rambla del Raval, un projecte pensat per esponjar una de les zones amb més densitat de població de Barcelona. L'ajuntament considera que la reforma ha donat els seus fruits. Entre d'altres, ha contribuït a fer créixer la població del barri un 36% des del 2001, quan als setanta i vuitanda 's'havia buidat i es va quedar a la meitat de la població', segons va dir Hereu. Fa una dècada, les estadístiques del barri descrivien una població marginal: el doble de mortalitat que a la resta de Barcelona, una renda per càpita inferior, nivells d'estudis inferiors a la mitjana...

Els comerciants esperen que arribin botigues més diverses a la zona

'El gran repte és la normalitat', va arribar a dir Hereu, una forma d'assumir que el projecte del Raval és a mig camí, i tot i advertir que la buscada normalitat tampoc és el 'paradís'. En tot cas, va fer un blindatge davant les crítiques, sobretot dels que últimament han fet servir la degradació del barri com un argument de la seva marxa. 'Demano respecte pel Raval', pel qual va demanar 'anàlisi, i sobren molts tòpics, prejudicis i idees preestablertes'.

La regidora de CiU, Mercè Homs, va intentar donar arguments a la marxa de veïns històrics del barri: 'No és que no puguin amb un barri intercultural o divers, amb olors i colors de tot tipus, sinó que marxen perquè se senten insegurs, desprotegits i menyspreats'. Va ser la seva forma de dir que la reforma urbanística pretesa per l'ajuntament ha fracassat per manca d'una 'estratègia d'atenció i mediació veïnal'.

L'arribada de la UGT a la seva nou seu sindical i l'estrena de la Filmoteca haurien de facilitar l'obertura del Raval a la resta de la ciutat i, amb aquesta, la diversificació comercial. El president de l'Associació de Comerciants del Raval, Francesc Llorca, va admetre ahir que aquests nous pols podrien impulsar establiments comercials que no estiguin centrats només en la restauració els predominants a la rambla i els seus entorns. Un dels canvis assegurats a la zona es produirà al Nadal: quan l'enllumenat s'estreni per primera vegada a la rambla.