Público
Público

Una renúncia de 144 milions que alleugeriria les finances públiques

El benefici per les successions xoca amb reduir despesa

DANI CORDERO / GLÒRIA AYUSO

Els alcaldes de Gavà, Castelldefels i Viladecans van acomiadar enutjats dijous passat el conseller de Salut, Boi Ruiz. Els acabava de dir que el seu departament no tenia els 85 milions d'euros necessaris per ampliar l'Hospital de Viladecans, un centre que ofereix els seus serveis a 178.000 persones tot i tenir una clientela potencial de fins a 300.000 ciutadans del Baix Llobregat.

No és l'única reunió d'a­quest tipus que algun dels consellers ha mantingut en els últims dies. La retallada del 10% de la despesa de la Generalitat per reduir el dèficit no deixa tranquil cap dels seus interlocutors. Edificis d'escoles que es quedaran als plànols, quiròfans tancats per la tarda per estalviar diners o l'oblit de les persones dependents de grau moderat, que seguiran sense ajudes econòmiques. Els 3.000 milions d'euros de menys amb què comptaran els pressupostos de la Generalitat en l'actual exercici han de sortir d'algun lloc de les partides de despeses i inversions, i tothom que té projectes pendents és conscient que té moltes possibilitats de quedar-se'n sense i ser una víctima més de la retallada.

L'impost de successions ja va ser modificat fa un any pel Tripartit

Cap d'aquests interlocutors, no obstant això, pertany al mig miler d'"afortunats" tal com els denomina la portaveu adjunta del PSC, Rocío Martínez-Sempere que es beneficiaran d'una mesura que va en una línia totalment contrària a la de la contracció de la despesa: la supressió de l'impost de successions, que provocarà indefectiblement la caiguda dels ingressos de la Generalitat durant almenys dos anys, en què seran més necessaris que mai.

Tot i l'alt dèficit i l'alt endeutament acumulat de què es queixa el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el Govern ultima la pràctica eliminació de l'impost de successions, un tribut reformat fa tot just un any i que des de llavors només grava mig miler de persones. Fruit d'aquesta reforma, dels 884 milions d'euros que va recaptar l'impost el 2009, aquest any s'esperaven 314 milions.

Aquesta serà sens dubte una xifra molt inferior, perquè la reforma en què treballa el Govern planteja la retroactivitat a efectes de l'1 de gener del 2011. És a dir, bona part de les morts meritades amb grans herències durant aquest any es beneficiaran de la reforma. A falta de veure com s'acaba de tancar el nou model, el Departament d'Economia juga amb la hipòtesi de deixar de recaptar aquest any 144 milions d'euros i 102 milions d'euros més el 2012. Un total de 250 milions d'euros en el període en què es mantindran les retallades pressupostàries.

La Generalitat compta que perdrà 250 milions en dos anys

CiU lluita per assimilar el règim tributari de successions a Catalunya al mateix nivell que Madrid o València o la gran majoria de les autonomies governades pel PP. A falta de poder suprimir un impost que és competència de l'Estat, aquests executius han introduït bonificacions en el tribut que arriben al 99%. Fonts d'Economia pensen en una bonificació que podria arribar al 95% i deixar només fora els que no siguin cònjuges, fills o néts.

El Govern al·lega motius de competència fiscal i el risc de fuga dels grans patrimonis, tal com ja va advertir en el seu dia el Departament d'Economia quan l'encapçalava el socialista Antoni Castells. Un assessor extern de la conselleria, aliè a la política, assumeix que la reforma només respon a "criteris ideològics", ja que la reforma impulsada pel Tripartit ja resolia bona part de la falta d'equitat de l'impost.

"És un dels impostos amb més força redistributiva que tenim a Catalunya", assenyala Laia Ortiz, diputada d'ICV-EUiA. La formació està indignada amb l'execució de la promesa electoral de CiU. "El que s'estalvia una gran minoria són uns diners que beneficiarien el 99% de la població", va assenyalar en la mateixa línia el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego. El seu homòleg a UGT, Josep Maria Àlvarez, va afirmar que no és admissible "que el que no paguen els més rics tingui com a contrapartida que a una iaia li diguin que no la poden operar de cataractes".

Des del PSC asseguren que es perdrà una recaptació de 300 milions, just els diners que la Generalitat no va aconseguir col·locar dimecres passat en forma de deute als mercats internacionals. O els interessos anuals del deute que té l'administració catalana. N'hi ha mil exemples.