La retallada del Govern afectarà els serveis bàsics

Artur Mas va insistir durant la campanya electoral que es comprometia a "mantenir la despesa social que s'ha fet fins ara". Però hi afegia un matís: "Sempre que la situació financera que deixi el Tripartit ho permeti". Quan encara no fa un mes de la presa de possessió, el Govern ja ha decidit que l'escenari econòmic que ha trobat l'obliga a fer una retallada pressupostària del 10%, que equivalen a uns 4.000 milions d'euros. I això afectarà tots els departaments sense excepció.

Segons fonts del Govern, "el president i el conseller d'Economia [Andreu Mas-Colell] han donat instruccions molt contundents a tots els departaments en aquest sentit". Aquesta exigència d'austeritat no serà, però, matemàtica i exacta: "És possible que en els temes socials no s'arribi al 10% i això es compensi en altres departaments". Aquestes mateixes fonts explicaven que per equilibrar les exigències pressupostàries de sanitat, ensenyament o benestar social alguna conselleria pugui arribar a retallar la seva despesa fins a un 12%.

Mas avisa Madrid que si no ajuda es pot arribar a "un punt de no retorn"

A l'entorn del president Mas afirmen que la retallada afectarà també les entitats, els consorcis i les empreses públiques, però que els detalls d'aquest estalvi no se sabran fins poc abans de la redacció dels pressupostos, prevista per al mes de juny. Tanmateix, afirmen que "la gent no només està entenent les retallades, sinó que les estan aplaudint".

En paral·lel a la demanda de contenció, el president Mas tensa la corda en les reivindicacions davant Madrid, la mateixa lògica que va emprar l'exconseller d'Economia Antoni Castells. En aquest sentit, Mas va alertar que es pot arribar a un "punt de no retorn" en les relacions entre Catalunya i l'Estat si aquest posa traves a la solució de la delicada situació de les finances de la Generalitat. És més, si això passés, ha advertit que el Govern té un "pla B" perquè té "mecanismes per defensar-se" en assenyalar que "aquest és un Govern que té veu dintre d'Espanya però també fora d'Espanya. Nosaltres podem explicar moltes coses".

Des del Departament de Salut, el de més dotació pressupostària, es dóna per fet que hauran de fer cas de la retallada, fet que podria suposar uns mil milions d'euros menys per a política sanitària. Fonts de la conselleria van dir que tot i que s'ha demanat una contracció del 10% per als departaments, els organismes autònoms en aquest cas el Servei Català de la Salut i l'Institut Català de la Salut tindran una mica de marge i que la retallada es farà en funció de la importància que es donin a les diferents prestacions de serveis.

L'estalvi pot suposar mil milions menys en política sanitària

La conselleria que dirigeix Lluís Recoder també sortirà molt afectada. Ja va plantejar modificacions a la línia 9 del metro i una retallada del Pla Nacional d'Infraestructures. A la línia 9 del metro només s'ha de pagar la construcció dels túnels, ja que l'anterior Govern va retallar la partida pressupostària i la construcció de les estacions es fa per la via de la concessió administrativa: el constructor paga les obres i n'aconsegueix l'explotació per un període determinat, per la qual cosa l'Administració no compromet recursos públics.

En altres casos, com ara la construcció de carreteres, el departament ha optat pel peatge a l'ombra, com si fos una autopista de peatge, però amb el pagament de cada cotxe assumit cada any per l'Administració. Un altre model que es podria fer servir per construir infraestructures seria el sistema alemany, que CiU ja va explotar abans de deixar el Govern el 2003 i que suposa encarregar la construcció amb una càrrega financera i començar a pagar-la un màxim de set anys després de l'entrega. Aquestes són les fórmules que el Govern podria fer servir, però de forma molt controlada, per mantenir cert nivell d'activitat a GISA i Ifercat, els braços executors d'obra pública de la Generalitat.