Salut reduirà 50.000 altes hospitalàries per estalviar 75 milions

En la línia del pressupost sanitari, les altes hospitalàries cauran en picat aquest any a Catalunya. El Departament de Salut preveu estalviar-se'n 50.000, el 7% de les registrades el 2010, cosa que li permetrà retallar al voltant de 75 milions d'euros. "Intentarem evitar ingressos de malalts crònics", va assenyalar el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, que va assenyalar que hi ha casos en què les presses per donar l'alta als pacients provoca el seu reingrés al cap de poc temps. "Hi ha uns 36.000 ciutadans que ingressen tres vegades a l'any", va explicar.

El volum d'altes que Salut retallarà incorpora les 16.000 que l'Institut Català de la Salut contractava de forma addicional al pressupost per aconseguir que les llistes d'espera no superessin els sis mesos. Tal com ja va anunciar el conseller Boi Ruiz, en alguns casos arribaran als vuit mesos, tot i l'acord firmat amb el Ministeri de Salut perquè no se superi el mig any. Padrosa va assegurar que la retallada no afectarà els pacients amb risc vital.

La reestructuració obliga a reajustar 114 dels 185 centres d'urgències

Aquest estalvi s'afegirà al que sortirà de la reestructuració dels serveis hospitalaris i d'urgències. Els moviments a urgències suposaran un estalvi de 50 milions d'euros, després de reajustar l'activitat de 114 dels 185 dispositius d'atenció continuada de Catalunya. 73 ambulatoris patiran una modificació horària, 24 un canvi de presència dels professionals i 17 el trasllat dels pacients a altres centres i el tancament de l'equipament.

En el cas de la reestructuració hospitalària, que encara s'ha d'acabar de concretar, es preveu un estalvi de 15 milions d'euros. La reordenació dels serveis terciaris o d'alta especialització donarà sobretot més protagonisme als hospitals Vall d'Hebron i Clínic, mentre que la resta perdran pes en aquelles intervencions quirúrgiques de les quals cada any se'n fan menys d'un miler.

Vall d'Hebron i el Clínic guanyen pes amb el nou mapa hospitalari

Com ja ha passat en alguns centres, els equips de guàrdia de determinades especialitats es redueixen i s'arriben a eliminar en alguns hospitals públics. L'objectiu perseguit pel departament és incrementar la massa crítica i el nivell d'expertesa de cada equip hospitalari, per la qual cosa no es descarta la mobilitat dels professionals d'un centre a un altre. Els més perjudicats per aquesta mesura seran els hospitals de fora de Barcelona. Els pacients i els seus familiars i coneguts s'hauran de desplaçar més.

El millor exemple del que passarà és en el cas del tractament de l'ictus amb tractament de neuroradiologia intervencionista i l'hemorràgia subaracnoidea. Actualment les dues afeccions es tracten amb protocols diferents que ara s'unificaran. Un total de sis hospitals tenien equips especialitzats per tractar-les, cadascun amb el seu propi equip de guàrdia. A partir d'aquest any, només hi haurà dos equips de guàrdia, un al Clínic i un altre unificat per als hospitals de Bellvitge, Vall d'Hebron i Germans Trias. Els quatre centres seguiran tenint competències sobre unes malalties que registren, cadascuna, 450 casos cada any. L'Hospital de Sant Pau i el del Mar deixaran d'ocupar-se'n.

La llista de 15 centres que fan cirurgia oncològica complexa (1.500 casos a l'any) es quedarà reduïda a set i l'oncopediatria (1.500 casos) quedarà restringida a Sant Joan de Déu i Vall d'Hebron. Aquest últim centre tindrà en exclusiva les cardiopaties congènites (400 casos), mentre que els implants coclears (120 casos) quedaran en mans de Sant Pau i Sant Joan de Déu. "No es pot mantenir tot", va dir Padrosa.