Una temporada de rècords

Les colles castelleres i tots els aficionats assaboreixen els últims castells de la temporada. La majoria de colles ja l'han donat per finalitzada i d'altres encara tindran una última oportunitat el proper 27 de novembre en la diada dels Minyons de Terrassa per intentar superar-se i arrodonir-la. Aquest ha estat un gran any per a les principals colles del país, que han assolit nous rècords, com ara el Castellers de Vilafranca, que han tornat a despuntar aconseguint 21 castells de gamma extra i 53 castells de 9, la millor temporada mai vista. "Pensàvem que l'any passat ja havíem tocat sostre, però aquest any ens hem tornat a superar", explicava el president dels verds, Miquel Ferret.

Però no tot han estat victòries. Alguns dels objectius que s'havien fixat no s'han pogut assolir i han deixat un gust agredolç: "Ens hem quedat a un pas de descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles, però ho tornarem a intentar l'any vinent". Malgrat aquestes espinetes clavades, Miquel Ferret i la resta de responsables de les principals colles castelleres coincideixen que ha estat una temporada molt bona, no només pel que fa als resultats, sinó també per la projecció social i el treball intern que han fet els castellers.

El cert és que el món casteller viu actualment "el moment de més èxit de la seva història", tal com assegurava el gerent de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya, Guillem Soler. "No només tenim grans resultats, també cal destacar que totes les colles, fins i tot les que no són tan mediàtiques, estan assolint un molt bon nivell". Moltes van néixer a mitjan dècada dels noranta, quan va tenir lloc el que s'anomena el boom casteller, moment en què els castells van passar de ser una activitat minoritària del camp de Tarragona a estendre's per tot Catalunya. En deu anys van passar de ser 20 colles a ser-ne més de 60 i a data d'avui "la majoria ja s'han consolidat i han adquirit gran maduresa com a entitat".

Més prestigi de les colles

A diferència d'altres èpoques, actualment els castells han aconseguit un gran prestigi social i cultural que fins i tot ha traspassat fronteres. Un exemple és el reconeixement de la Unesco, que l'any passat va declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tot elogiant els valors que transmeten i l'essència del treball en equip, esforç i superació. Les colles castelleres cada cop tenen més visibilitat i també més presència als mitjans, cosa que els ha ajudat a estar més ben vistes. "Ara ens miren amb més bons ulls, sembla que hi ha una part de la societat que arran dels reconeixements que hem rebut es mira els castells amb més serietat i interès". En els darrers anys els castells s'han tornat a posar de moda. Hi ha hagut noves incorporacions a les colles, que han fet campanyes a les escoles i instituts i han aconseguit atreure molta gent jove, fet que assegura el futur d'aquesta tradició centenària. "Des de fa uns anys ha crescut el nombre de gent jove que passa a formar part de la colla i hi ha més implicació social.

"Enguany, per primer cop, hem mobilitzat 450 persones per anar a Girona a fer un 3 de 10, això hauria estat impossible uns anys enrere", explicava Ignasi Matas, cap de colla dels Minyons de Terrassa. L'augment de persones que s'integren a les colles ha coincidit amb l'època de crisi i hi ha qui diu que la situació econòmica explica, en part, aquesta revifada. En moments de crisi és necessari buscar noves alternatives, també d'oci, i els castells és una d'elles, ja que és un hobby força econòmic i que permet fer activitats fora de casa i relacionar-se sense necessitat de gastar diners.

Entre les noves incorporacions també hi ha gent nouvinguda que troba en els castells una bona manera de conèixer els costums i les tradicions dels nostre país i integrar-se en la societat on viu. Aquest fenomen es va iniciar als anys cinquanta, amb l'arribada d'immigrants d'altres zones d'Espanya, i ara comença a donar-se amb immigrants de països d'Europa, Àfrica i Sud-amèrica. Des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya volen "reforçar aquesta tendència i treballar per integrar els nouvinguts", segons explicava Guillem Soler. Aquest era l'objectiu d'una de les campanyes que la coordinadora va posar en marxa, Tots som una colla, adreçada als nouvinguts.

Una finalitat social

Aquesta és una mostra que les colles també tenen una finalitat social molt clara. "Sovint només se sent parlar dels resultats i dels rècords aconseguits, però és molt més que això. Per nosaltres una de les nostres prioritats és el treball a dins amb la gent i com a entitat social, no tant la competició", explicava Manel Urbano, cap de colla de la Vella de Valls. "Ens ajudem els uns als altres, creem vincles i fem activitats junts. No només volem fer castells, volem que hi hagi alguna cosa més".

El bon moment de les colles i del món casteller demostra que, després de més de 200 anys, els castells estan més vius que mai. En tot aquest temps han sabut mantenir la seva essència i els seus valors alhora que han evolucionat i s'han adaptat, com explicava Guillem Soler. "Aquest és el secret perquè una tradició tan antiga continuï vigent avui dia" .