'Uralita ha donat vida econòmica a Cerdanyola i Ripollet, però a costa de la salut dels treballadors i de la gent que vivia a l'entorn', es lamenten els membres de l'Associa­ció d'Afectats per l'Amiant. Es refereixen als nombrosos morts i malalts que van provocar les fàbriques de l'empresa Uralita a les dues ciutats vallesanes a causa de l'ús del producte sense límit ni protecció per fabricar fibrociment. La setmana passada va quedar vist per a sentència el primer judici en què veïns de la fàbrica han reclamat indemnitzacionsa l'empresa.

L'amiant és un mineral amb unes propietats que el fan molt atractiu. És pràcticament indestructible, no es deforma amb la temperatura, no es podreix, es manté inalterable amb el temps i és molt barat. Per aquests motius, al segle passat va ser usat en més de 3.600 aplicacions, sobretot en la construcció i la indústria. Està format per fibres microscòpiques i el més utilitzat és de color blanc.

Un 30% de les víctimes eren veïns, no treballadors de les fàbriques

Tanmateix, aquest mineral té un problema: és altament tòxic i causa malalties cròniques i mortals. Les seves fibres poden quedar suspeses a l'aire o adherir-se a la roba i quan s'inhalen poden arribar al pulmó i provocar càncers o altres afectacions. A més, com que són indestructibles, les malalties que causen tenen majoritàriament un període de latència molt elevat i no es manifesten fins dècades després de l'exposició de la víctima a l'amiant. L'Estat espanyol va prohibir-lo l'any 2002, arran d'una directiva europea, però el mal ja estava fet i cada any apareixen nous afectats.

Les persones amb més possibilitats d'emmalaltir són els antics treballadors de les empreses que manipulaven l'amiant,però es calcula que aproximadament un 30% de les víctimes són veïns de fàbriques, ja que el radi de contaminació és d'entre dos i cinc quilòmetres.

Leontí Trabalón, president de l'Associació d'Afectats per l'Amiant, explica que 'a l'empresa hi havia una turbina per la qual llançaven la pols d'amiant a fora' i 'podia haver-hi dos dits de pols blanca a les voreres'. Josep Bayó, vice­president de la mateixa associació, afegeix: 'Les figues dels nostres arbres estaven cobertes d'amiant i les bufàvem abans de menjar-nos-les'. Igualment, 'els treballadors portaven la roba a casa i les seves dones la rentaven', motiu pel qual moltes també es van intoxicar.

Trabalón: 'Uralita es va aprofitar del desconeixement de la població'

Aquesta entitat va néixer el 2003, quan dues persones malaltes a causa de l'activitat de la fàbrica d'Uralita a Cerdanyola, tancada el 1997, van organitzar-se i van començar a contactar amb altres afectats en una situació similar de la mateixa població i de Ripollet, on hi havia una altra nau. L'objectiu era tenir més força i poder presentar una demanda conjunta a l'empresa.

Actualment, l'associació té 360 membres i 47 d'aquests van començar el 2007 a Madrid el judici contra Uralita. L'empresa acumula condemnes per valor de més d'un milió d'euros, però totes són indemnitzacions a extreballadors seus. Aquesta és la primera vegada que uns veïns s'atreveixen a desafiar-la, i li reclamen 5,6 milions d'euros. El judici es va acabar dijous i els advocats de l'associació esperen la sentència per després de l'estiu, tot i que el procés posterior de recursos pot ajornar més de dos anys la resolució definitiva. A l'inici del judici, cinc denunciants havien mort. Ara ja n'han mort tretze.

'Ens mou sobretot la voluntat de fer justícia', assegura Trabalón, perquè 'l'empresa es va aprofitar del desconeixement de la població' i això no pot 'quedar impune ni en l'oblit'. Segons Bayó, 'es comptabilitzen uns 1.000 afectats per l'amiant al Vallès Occidental, però aquesta xifra fàcilment es pot triplicar' si la sentència és favorable i s'obre la porta perquè els veïns també puguin denunciar.

La seva victòria no serà fàcil, perquè Bayó explica que 'Uralita ha presentat metges que han participat en més de 80 casos en contra seu' i són 'experts a manipular, qüestio­nant altres metges i insinuant fraudulències'. Des de la defensa, afirmen que l'empresa va complir totes les normes de seguretat establertes (pràcticament inexistents fins al 1982) i que no es pot assegurar que els veïns emmalaltissin per culpa seva.

El Col·lectiu Ronda ha guanyat nombrosos judicis d'extreballadors contra Uralita i un dels seus advocats, Miguel Arenas, destaca que, des de l'any 2005, la majoria dels tribunals ho rebutgen amb l'excusa de la manca de legislació prèvia al 1982. Segons Arenas, el 1946 ja es va aprovar una norma específica per protegir de l'amiant. Trabalón afegeix que han presentat la demanda civil i no penal precisament perquè no acusen l'empresa de saltar-se la llei, sinó de provocar uns danys encara que sigui de manera involuntària.

'Als anys 50, els nens jugàvem amb l'amiant de terra, com si fossin flocs de neu', recorda Bayó. Per culpa d'aquestes desconegudes imprudències i de la manca de prevenció a les fàbriques, estudis europeus apunten que, durant les primeres tres dècades d'aquest segle, entre 40.000 i 56.000 persones hauran mort per culpa de l'amiant a Espanya. Des de l'associació esperen que com a mínim algú n'assumeixi les culpes.