Público
Público

Els gols en pròpia porta d'ERC

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Esquerra volia ser un partit gran però pot acabar al xiquiparc de l'independentisme barallant-se amb el nen repel·lent del Laporta per veure qui té més pilotes sota la mirada paternal i castradora de CiU. Esquerra no tan sols vol girar full al Govern catalanista i d'esquerres sinó que fa de portaveu de l'oposició demanant l'avançament de les eleccions. Encara més, fonamenta tota la seva estratègia electoral en un fals dilema: autonomia o independència. De la mateixa manera que en la Transició era fals el dilema monarquia o república. Aleshores el dilema era dictadura i democràcia i, ara, neoliberalisme pur i dur o polítiques d'esquerres, amb més autogovern, per descomptat.

L'any 1992, el lema d'ERC ja era la independència i, set anys després, el seu antic líder Àngel Colom (i la Rahola) es presentava pel Partit per la Independència, amb els resultats de tots coneguts (i les misses pagades pel mecenes dels patriotes catalans, Fèlix Millet). L'èxit del 2003 no va ser per proclamar l'Estat català sinó per aportar aire fresc a la política catalana després de 23 anys de pujolisme.

Esquerra volia ser un partit gran i pot acabar al xiquiparc' de l'independentisme

La manifestació del febrer del 2006 pel dret a decidir els va enlluernar i va provocar el seu rebuig al nou Estatut i, de pas, la seva sortida del Govern i una estabilització a la baixa del seu electorat. Primer autogol. Ara, la manifestació del 10 de ju­liol (i CiU) els empeny al penya-segat electoral.

Per què malbaraten l'immens capital polític acumulat en l'obra de govern? Per què no parlen, per exemple, de la millora obtinguda en el sistema de finançament, de la llei del cinema o de les retribucions als alcaldes dels pobles petits?