La innovadora ebullicióde La Caldera

Els tentacles del Grec s'estenen per la ciutat com un pop, i un dels seus braços arriba al cor de Gràcia per instal·lar-se a La Caldera i fer-la bullir a ritme festivaler. Seguint els fantasmagòrics moviments de la coreògrafa turca Aydin Teker, fa uns dies, o de L'home estampa d'Areatangent, aquesta setmana, el festival aprofundeix en el vessant més alternatiu de l'art i descobreix que les mirades diferents també captiven el públic. Ja són tres anys demostrant que el que es cou a La Caldera pot creuar amb èxit la frontera dels convencio­nalismes. "Aquest estiu, hem fet ple a tots els espectacles. Les entrades es van exhaurir el primer dia de venda", es felicita Alexis Eupierre, el director artístic del centre. Les sales no superen les 80 places d'aforament i els bitllets són gratuïts, però l'entusiasme de la resposta engresca.

El Grec és una bona via per amplificar el ressò de la cuina artística de La Caldera, un projecte únic a Espanya. Des de Gràcia s'ha convertit en el centre de referència per a la dansa i les arts escèniques contemporànies, tot i que aquest no fos l'objectiu quan va néixer ara fa quinze anys. Aleshores, quan Álvaro de la Peña va descobrir aquella vella fàbrica de cinturons al carrer Torrent d'en Vidalet, només buscava un lloc on assajar els seus espectacles. Ell i nou artistes més entre els quals, Eupierre que es van ajuntar per crear el germen de la plataforma de creació independent més activa i reconeguda del país.

A La Prinzipal, un nou espai, el públic pot xerrar amb els artistes

Assolir aquest estatus, reafirmat pel premi Nacional de Dansa rebut el 2006, ha estat un procés complex. Una lluita constant perquè la precarietat econòmica no s'imposés a les ganes d'oferir un punt de trobada per als artistes contemporanis i de donar un decidit suport a la creació independent. Res d'això existia abans que La Caldera s'activés a Gràcia. "Tot i que sempre hem viscut en la pseudo­precarietat, el procés ha estat molt orgànic, s'ha anat reformulant i adaptant a les circumstàncies", explica Eupierre, pendent encara de conèixer la subvenció que rebran aquest any del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). L'any passat van ser 170.000 dels 240.000 euros de pressupost amb què va treballar La Caldera. "A Europa, aquests centres no baixen dels 600.000 euros", diu Eupierre.

Tot i això, cada vegada són més els artistes europeus que aspiren a integrar el programa de residents de La Caldera, uns mesos en què poden gaudir dels espais de creació i d'investigació del centre, dels equips tècnics i d'un assessorament artístic extern. Dels 140 candidats d'aquest any, el 35% eren estrangers. I només hi havia 15 places. Alguns dels seus treballs s'han pogut veure durant el Grec.

Però viva com l'art, i ara que a la ciutat han sorgit altres centres similars com La Poderosa i La Porta, La Caldera es reinventa i crea nous espais com La Prinzipal, un punt de trobada per als usuaris i els amics del centre; amplia els seus espectacles per a nens i els seus projectes socials, i s'estrena a les Festes de Gràcia, en què participarà amb diversos espectacles. "Estem molt vinculats al barri. La Caldera no seria La Caldera si no fos a Gràcia. Seria una altra cosa", assegura Eupierre, que mira cap al futur i somia en un llibre que reculli el que s'ha cuit a La Caldera durant tres lustres d'enginy artístic.