Público
Público

Les conclusions de l'auditoria preveuen noves imputacions

Destapar les empreses que van cobrar per serveis fantasma podria fer créixer la llista delictiva

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un any després que els Mossos escorcollessin el Palau de la Música i es destapés l'escàndol que va commocionar la societat catalana, ahir es van presentar els resultats de l'auditoria encarregada pels nous gestors a Deloitte. Però no tot es va acabar ahir. Les conclusions admeten dificultats en el procés d'investigació, i obren la porta a obtenir més dades que podrien conduir a noves detencions i a fer que la xifra de 35 milions en què s'estima el frau sigui encara més alta.

Les empreses que van cobrar sucoses xifres del Palau per dur a terme serveis que mai es van fer són moltes. Algunes van cedir informació per a la investigació, però d'altres, com New Letter, Hispart o Letter Graphic, no han accedit encara a obrir les seves portes, i Joan Llinares, director general del Palau, va assegurar que demanaran a la justícia que els obligui a cedir les dades. Aquestes dades podrien revelar nova informació i donar nous noms imputables. A més, també s'està tractant d'obtenir informació dels comptes que els principals imputats, Millet, Montull i la seva filla Gemma, tenien a Suïssa, gestió que Llinares va mostrar-se confiat a aconseguir.

El Palau demanava préstecs inflats perquè la inversió real no se'n ressentís

Pel que fa als bancs, també hi va haver un altre impediment, i és que no tots es van mostrar disposats a col·laborar a l'hora de cedir informació dels comptes del Palau. Concretament, Banesto encara s'hi resisteix, tot i que hi ha un requeriment judicial.

Llinares i Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, van donar una primera resposta a la gran pregunta que tota la societat catalana s'ha fet durant aquests mesos: com pot ser que durant anys existís un espoli dels comptes del Palau de la Música sense que la institució se'n ressentís. La realitat que explica l'auditoria és que Millet i Montull demanaven préstecs i subvencions per un valor molt superior al necessari. D'aquesta manera van arribar a recaptar 26 milions d'euros, mentre que la inversió real va ser de 16. Així, aquests 10 milions van desaparèixer mentre el funcionament del Palau era, aparentment, normal, i les activitats musicals seguien el curs previst.

Les dificultats del procés podrien fer que el frau superi els 35 milions

La negativa d'alguns bancs a col·laborar no va ser l'únic impediment que l'auditoria va trobar per dur a terme amb normalitat la investigació.

Llinares explicava ahir que només van tenir accés parciala la documentació que els Mossos d'Esquadra van recuperar del Palau en els cinc dies que van passar entre l'escorcoll del 23 de juliol del 2009 i l'entrada de la nova junta gestora cinc dies després.

Fins ara, s'han pogut recuperar 7,7 milions del total defraudat

Una altra dificultat important va lligada a la volatilització de milions i milions d'euros dels comptes. I és que molts cobraments no es van fer mitjançant transaccions bancàries,que haurien facilitat el seu seguiment, sinó que es van fer a través del cobrament de xecs al portador, que dificulten enormement la investigació. De fet, si la justícia arriba a aclarir aquest punt, és molt possible que, a banda dels noms ja imputats (de moment deu), apareguessin noves figures que podrien acabar també davant el jutge.

Els resultats als quals l'auditoria ha pogut arribar confirmen el que ja s'apuntava: que el frau ascendeix a 35,2 milions d'euros. D'aquests, la majoria corresponen a les transaccions entre entitats del Palau, principalment entre la Fundació i l'Orfeó Català, que sumen els 14,9 milions d'euros que ja mostraven els resultats provisionals de l'auditoria (que xifraven el total del frau en 23 milions), més 2 milions que apareixen ara amb els resultats definitius. En total, gairebé 17 milions dels 35 totals que Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull van defraudar. Transferien els diners d'una entitat a l'altra, però mai arribaven al seu destí.

El total de comptes bancaris que s'han intervingut és de prop d'un centenar, dels quals es van sostreure prop de 9,3 milions d'euros a través dels xecs al portador, alguns dels quals van poder ser intervinguts pels investigadors.

Millet, Montull i la seva filla es van embutxacar 17 milions d'euros

A les xifres de l'auditoria actual pot ser que s'hi afegeixi un frau de més de 600.000 euros relacionat amb l'IVA, tot i que això queda pendent dels resultats de l'auditoria que està fent l'Agència Tributària i que podrien entregar-se al jutge a finals de mes.

Del total del desfalc del Palau cal restar-ne 7,7 milions gràcies a les quantitats que ha aconseguit recuperar la nova junta. Per exemple, va cancel·lar un crèdit hipotecari que Millet havia contractat feia poc temps, i ara s'està treballant per aconseguir cancel·lar-ne un altre, xifrat en 4,8 milions d'euros, dels quals el Palau ja n'ha pagat 2,3. Els 630.000 euros que la institució va cedir a la Fundació CatDem, relacionada amb Convergència Democràtica, es recuperaran en diverses anualitats. De fet, el Palau ja ha cobrat 72.000 euros corresponents al termini del 2010. Aquests diners, però, no poden descomptar-se del total del frau, ja que es tracta d'un moviment legal. Per tant, dels 8,3 milions rescabalats, només se'n poden restar 7,7 als 35,2 milions totals.

Un dels grans reptes que té al davant el Palau de la Música és plantejar-se com ha de ser el seu futur. En començar la roda de premsa, la seva presidenta provisional, Mariona Carulla, afirmava que volia 'girar full, deixar treballar la justícia i que el Palau es dediqui només a la música', després d'un any en què ha estat un repte mantenir les activitats amb normalitat donades les circumstàncies. Un repte acomplert, segons els representats de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Martí; la Generalitat, Lluís Noguera, i el Ministeri, Félix Palomero.

D'una banda, es volen simplificar les estructures i procediments. L'entitat que ha de gestionar la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música estarà integrada pels patrons, la comissió delegada, la presidència i la direcció general, amb presència de les administracions i el consell de mecenatge. D'aquesta entitat gestora en dependran la direcció de gestió, la direcció artística i la direcció de mecenatge i comunicació. També hi ha la intenció de suprimir el Consorci del Palau de la Música, tot i que el seu caràcter públic pot dificultar o, fins i tot, impedir aquesta supressió.

Carulla va anunciar que l'assemblea fixarà una data per a les eleccions a la presidència i va anunciar la seva intenció de presentar-s'hi. Probablement se celebraran la primera setmana de novembre.

L'actual direcció de l'institució va anunciar la seva decisió de fer marxa enrere en el procés de l'hotel del Palau, que està aturat des que va esclatar l'escàndol. Els 4.000 metres quadrats que havien de veure un gran hotel just al costat de l'edifici modernista ara s'intentaran destinar a aixecar un espai que millori les instal·lacions de l'escola coral i que aculli una nova sala d'assaig, nous equipaments que, segons Llinares, són 'necessitats urgents' del Palau.