Público
Público

Les vergonyes de la porta catalana

La primera visió que tens de Catalunya quan entres pel pas natural de la Jonquera és la de les prostitutes

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La primera visió que tens de Catalunya quan entres pel pas natural de la Jonquera és la de les prostitutes. Es tracta d'un fet únic i xocant: desenes de noies repartides a l'aire lliure, oferint-se a tots aquells que vulguin pagar per emportar-se-les uns minuts a canvi d'uns quants euros, no gaires. Bastant menys del que s'ha de pagar als grans magatzems, també de dones, que hi ha repartits a les mateixes carreteres, que són una altra de les modalitats de prostitució que s'ofereix a gran escala un cop has creuat la porta catalana.

Benvinguts. Welcome. Bienvenue. Magatzems de tabac. Magatzems de begudes alcohòliques. Magatzems de menjars econòmics. I magatzems de dones. Tot allò que els francesos han de pagar una mica més car a l'altre costat de la frontera nosaltres ho oferim rebaixat. Rebaixat i barrejat, perquè els magatzems de dones els pots trobar amorrats a les botigues on es venen jaquetes per a motoristes, oli d'oliva o materials per a la construcció. I les dones a gran escala són una exclusiva del país.

La primera visió que tens de Catalunya és xocant: desenes de prostitutes a l'aire lliure

El nou magatzem el puticlub, com se'n diu popularment que s'està fent a la Jonquera s'aixeca precisament al polígon industrial. Tindrà 78 habitacions el doble que l'Hotel Ritz de Barcelona! i una capacitat per a 600 persones. Ningú deu tenir a Europa una oferta millor de prostitutes.

Les tens als esmentats puticlubs a l'engròs, teòricament controlades, és a dir, legals i netes, sense malalties, diuen. I les tens a preu de saldo a les carreteres, quasi totes il·legals, traficades per la colla de macarrons que les exploten i que es passegen amunt i avall per deixar-les al matí i recollir-les al vespre amb la recaptació. Talment com si fessin el repartiment del pa o de la llet: una activitat ordinària. A tots aquests macarrons els pots trobar passant el dia als bars de la Jonquera o als d'Empuriabrava, que és on viuen la majoria, esperant l'hora d'anar a buscar el material. De tant en tant, una d'aquestes noies mor assassinada per un client, o és un dels xulos qui li clava una pallissa.

Aquests xulos són perillosos, gent ben entrenada, molts d'ells antics policies explica un policia de Figueres escandalitzat pel fet sinistre consistent que un home educat amb diners públics per servir la societat acabi fent ús d'aquests coneixements per destruir-la i extorquir-la.

Les noies tenen una vida miserable, indigna, inhumana. I la tenen a la vista de tothom

I tots som de la Unió Europea... es lamenta el policia.

Les noies de la carretera tenen una vida miserable. Una vida indigna, inhumana. La tenen a la vista de tothom: dels nens que van a l'escola, dels alcaldes quan van a les reunions del consell comarcal, dels jutges de camí cap a la feina, dels cotxes patrulla, dels polítics que van a inaugurar una biblioteca, dels que van a passar el cap de setmana familiar a la platja, dels turistes i dels centenars de milers de magribins que creuen la Península. Segons la DGT, es veu que cada any passen divuit milions de cotxes per la Jonquera... que ja són cotxes.

Aquestes noies de la carretera fa més de vuit anys que hi són. Algunes es protegeixen del sol amb un para-sol, i les més ben equipades disposen d'una cadira de plàstic o d'oficina, amb rodetes i tot. Per la seva vestimenta escassa i la cara que fan, és evident que no estan buscant espàrrecs o cargols als marges de la carretera. I és evident que pateixen.

A més a més que tothom ho veu, tothom sap quina és la seva situació penosa. Se n'han fet centenars de reportatges. Se'n parla contínuament. Tothom hi té alguna cosa a dir. Bla-bla-bla. El conseller d'Interior va dir que 'les tenien totes localitzades', cosa que és d'agrair, encara que no és l'únic que sap on són: ho sap tot Girona. Més xocant resulta encara que el president Zapatero digués al Congrés que es prohibirien els anuncis de prostitució a la premsa en una iniciativa circumscrita al Pla integral de lluita contra el tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació sexual.

Si fóssim capaços de superar la vergonya, tot plegat resultaria còmic. Precisament perquè no hi ha cap llei que tingui en compte el fet de la prostitució i per llei no es pot posar fi al tràfic a la via pública, els alcaldes d'aquestes comarques van proposar que es fes un decret prohibint la seva presència a les carreteres, com es va fer amb els anuncis, que van ser prohibits per reial decret, per tal de 'no distreure els conductors'. I ara surten amb la prohibició d'anuncis.... als diaris!

L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, és un dels representants públics que més ha lluitat per resoldre aquest problema, en què la voluntat mil vegades expressada del poble xoca contra el frontó de l'Administració. El dret a decidir! Com veurem demà, ni ell ni ningú han tingut cap mena d'èxit.