Público
Público

Quan els bordells guanyen

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jordi Cabezas, alcalde de la Jonquera, és una de les persones que més s'ha significat en la lluita per posar fi al fenomen inhumà i lamentable de les noies que es compren i es venen a les nostres carreteres, a la vista de tothom.

No hem aconseguit res... es queixa amb un posat d'impotència total.

La Jonquera ha perdutperquè el jutge interpreta el buit legal' a favor del prostíbul

És, diu, un tema que supera la voluntat popular, els ajuntaments. És un tema d'Estat. I l'Estat inclosa la Generalitat se'n fot: ni actua, ni legisla.

Davant de tanta inoperància i malevolència per part de l'Administració, el que va fer Jordi Cabezas va ser l'única cosa que li permet el seu càrrec d'alcalde: aprovar unes ordenances que multaven la prostitució al carrer les dones i els clients i dictar una normativa segons la qual només es podien fer nous puticlubs si entre un i l'altre hi havia tres quilòmetres de distància. Com que al poble ja hi ha el Club Desiré, d'aquesta manera pensaven quedava invalidat qualsevol nou prostíbul, inclòs el gran magatzem previst a la zona industrial, del qual ja hem parlat.

El cas és que van posar multes.

L'alcalde va decidir multar prostitutes i clients, però al cap d'uns mesos tot seguia igual

Es van multar unes sis-centes prostitutes i una quarantena d'usuaris explica. Els camioners dels pàrquings, esclar, no els podem multar perquè el camió és casa seva. I, tal com estan les coses, segur que començarien a recórrer les multes i, probablement, guanyarien, a més a més de bloquejar l'administració de l'ajuntament, perquè cada multa vol dir un expedient. El mateix podria passar amb els clients dels cotxes... però els dels cotxes paguen i callen, potser per evitar mulladers.

I les noies?

No ha pagat cap ni una!

Hi va haver, això sí, un petit recés en el treball i les prostitutes es van desplaçar durant uns mesos a altres indrets, fins que van anar tornant a poc a poc a les seves posicions.

Pel que fa a la construcció del macroprostíbul, l'ajuntament va arribar tard. Quan va treure la normativa, l'empresa, La Vimetera SL, ja tenia la sol·licitud feta.

Ens ho hem menjat amb patates diu l'alcalde. El lliure comerç ha guanyat la voluntat del poble!

De res ha servit tampoc un informe negatiu dels Mossos d'Esquadra, ni que l'administrador del bordell, Jesús Moreno, tingui una causa pendent per tràfic de dones per un altre prostíbul que regenta al Baix Empordà, ni que el 26 de juliol fos detingut per blanqueig de diners. El jutge també ha interpretat el buit legal a favor de l'empresari del bordell. Pel que sembla, no és Constitucional que la ciutadania decideixi com organitza la relació que vol tenir amb el negoci del sexe.

Sobre els bordells, de totes maneres, hi ha certes discrepàncies i no tots els alcaldes siguin del partit que siguin tenen la mateixa posició. Així, hi ha ajuntaments per exemple el de Capmany o el de Siurana que els posen una taxa. És, com diu l'alcalde de la Jonquera, 'una mena d'impost revolucionari' que es pacta amb els prohoms que dirigeixen el negoci. Els diners són un ingrés important per al poble, que es paga la festa major amb el prostíbul, a més a més de treure uns bons calerons per al pressupost municipal.

Aquesta mena de pactes, esclar, et fan amic, et comprometen amb gent de moralitat dubtosa, però l'argument 'si no ho faig jo ho farà un altre' gaudeix avui entre nosaltres d'una salut de ferro. A més, '¿no s'han d'espavilar els poders locals per treure calés d'on pugin perquè així ho disposa el centralisme piramidal que té la mamella dels ingressos agafada?'. L'altre argument consisteix a dir que el tema de la prostitució 'és millor tenir-lo controlat que no descontrolat'.

A les carreteres, però, hi ha unanimitat. Una cosa és el capitalisme. Fer plans urbanístics encara que destrossis el territori. Omplir-te de prostíbuls amb tanca i pàrquing. I l'altre girar el cap a l'esclavitud. Aquí tots els alcaldes coincideixen que s'ha de posar fi a aquest espectacle del tràfic a cel obert.

En aquest cas, no deixa de ser xocant que un país que dóna suport i diners al Tribunal Internacional de la Haia, que persegueix a través de l'Audiència Nacional crims contra la humanitat, tingui un buit legal amb un tema de tràfic humà, un assumpte que tothom coneix i que omple, dia sí dia no, tertúlies i programes informatius en què s'explica amb detalls en què consisteix el tràfic i el patiment de les noies i les seves famílies. ¿O és que només se'n parla pel morbo que té tot el que fa referència al sexe?

Una de les persones que més s'ha significat en aquesta lluita inútil contra el tràfic a les carreteres catalanes és el capellà de la Jonquera, Eduard Vivas. El visitem a la casa parroquial.