Quan el Papa va visitar la Jonquera

Mossèn Eduard Vivas ens deia que un dia el Papa va trucar a la porta de la seva casa parroquial de la Jonquera.

La mateixa porta on ha trucat vostè! Escolti, jo sempre rebo a tothom. Abans parlàvem de les prostitutes. Aquí, en aquest despatx, n'he acollit moltes. També he ajudat les que he pogut. Aquestes pobres noies m'han explicat la vida que els hi toca portar. Com les han segrestades o les han venudes. Com s'han vist atrapades per les xarxes, algunes, ingènues, pensant que guanyarien diners i després ja se'n sortirien. Pensi que moltes d'aquestes noies quan arriben als quaranta anys no tenen res i ja no poden treballar. Ningú les vol. I també hi ha una colla de crims, n'han matat moltes, més de les que la gent es pensa. Però vostè volia saber quan el Papa...

El que després seria el papa Joan Pau I va parar a la Jonquera quan anava de

Va passar per casa seva.

Potser ho va fer perquè, com li deia, jo sempre obro la porta a tothom. Potser per això Déu em va compensar amb la visita del Papa, en Joan Pau I, el papa Luciani, aquell Papa que va durar tan pocs dies...

Jo era a casa. Era l'hora d'anar plegant, quan sento que algú truca a la porta. Veig un simple capellà, vestit amb sotana. Em saluda amb molta correcció i m'explica que està de viatge, que ve de Fàtima i es dirigeix a Itàlia, però que s'ha parat a fer nit a la Jonquera i s'allotja en un hotel. Em demana si li puc obrir l'església per celebrar la missa. Marxem tots dos cap a l'església i mentre es prepara per a la missa parlem una bona mitja hora llarga. Parlem de la crisi de l'Església, de la manca de vocacions. És una conversa fluida i tinc la impressió que coincidim força. Mentre ell parla, jo, esclar, em faig preguntes. Aquest home no és un monjo, penso. Tampoc sembla un jesuïta ni un salesià. Potser és un rector de poble. Però si és un rector ¡quins rectorassos que tenen a Itàlia! També parlem del Concili Vaticà II i coincidim que va ser molt productiu, no s'havien discutit mai tantes coses. Però, em diu, ara falta ordenar tota aquella doctrina, falta que els bisbes en facin una síntesi.

El bisbe li va demanar que li obrís l'església per celebrar-hi una missa

Encara no li havia dit el seu nom?

Esperi! Una mica de paciència...Acaba la missa. I mentre estem a la sagristia recollint les coses, em comenta: a vegades hi ha moltes peregrinacions que van a Roma i passen per Venècia. Si algun dia va a Venècia, vingui'm a veure. I per qui demano, que li dic jo. A Venècia em coneix tothom, demani per mi. I aleshores vostè ja s'ha adonat que jo parlo amb les mans, amb els ulls, amb les galtes, que gesticulo tota l'estona, aleshores, li deia, m'agafa les meves mans entre les seves i veig l'anell de bisbe. Vostè és el bisbe de Venècia!, li dic. El successor de Joan XXIII, que també havia estat patriarca de la ciutat. I em diu: sóc el bisbe de Venècia, però vull que em tracti tal com ho està fent, com si fos un simple capellà. Em vaig emocionar. Quan finalment sortim de l'església, m'ofereixo per acompanyar-lo fins a l'hotel. Em diu que no cal, que li ve de gust caminar una mica tot sol. Així que em vaig quedar dret davant de l'església veient com s'allunyava pels carrers estrets, a les fosques...

Què li sembla? Joan Pau I a la Jonquera, com un simple capellà....

«Ha fallat l'educació de la puresa», diu Vivas sobre els escàndols que esquitxen l'Església

Encara no ho era, de Papa.

Doncs li explicaré una cosa que també el sorprendrà. El dia que el nomenen, encenc la televisió i veig aquella cara coneguda, amb el mateix somriure que sempre l'acompanyava. Agafo paper i llapis i li escric una carta per felicitar-lo. Passen els dies i un matí sento la notícia: el papa Luciani ha mort! En aquell mateix moment el carter truca a la porta per donar-me una carta del Vaticà on m'agraeixen la meva carta de felicitació. Són coses, casualitats que fan pensar.

Diuen que el van matar.

Només li puc dir que durant tota la conversa que vàrem tenir no va dir una sola paraula sobre la seva salut, que semblava excel·lent.

La casa parroquial de mossèn Eduard Vivas està plena de gent que fa paquets. Després de cinquanta anys com a rector, el mossèn es jubila. Se'n va a viure a una residència de l'Església a Banyoles. Abans de marxar parlem del celibat, dels escàndols sexuals dels capellans.

Ha fallat l'educació de la puresa, la pedagogia de la virtut diu mossèn Vivas, encara que no sembla gaire preocupat.

Miri conclou, en Teilhard de Chardin va trobar l'espiritualitat a la batalla de Verdú, jo l'he trobada fent de rector durant cinquanta anys en aquests carrers de la Jonquera. Aquest assumpte de les prostitutes ha estat una de les meves batalles. Jo sóc un autodidacte que ha escrit vuitanta-cinc llibres. El que més m'impressiona de la història de l'Església ha estat la seva evolució a través dels sants. Ara mateix tinc a la impremta un nou llibre que es titula Jesús, fill de l'home. Què li sembla? Pensi-ho bé: Jesús, fill de l'home.