Les dotze tocades de la nit. Pel carrer Ferran hi transiten turistes que fan la ronda de bar en bar. Els llauners, estratègicament situats, ofereixen cervesa a tot aquell­ que s'apropa, i una parella discuteix acaloradament. Aliè a tot això, un home dorm al terra envoltat d'un sac de dormir i ben arrapat a la paret. Davant l'església de Sant Jaume, una turista amb dificultats per caminar en línia recta ensopega amb un home que s'ha adormit assegut. A tot el barri Gòtic, les persones sense llar troben cada dia un racó per passar-hi la nit. La situació és extrapolable a la resta de barris de la ciutat, on, segons el recompte que es va fer el 2008, prop de 650 persones dormen cada nit en cantonades, parcs, caixers o bancs. A aquesta xifra, cal afegir-hi les que s'allotgen en albergs durant la nit.

Les entitats que treballen amb els sense sostre reconeixen que la crisi pot ampliar el nombre de persones sense llar, i en un context de retallades, advoquen per despertar la consciència de la ciutadania per mantenir els llaços amb aquells que avui s'han quedat sense feina o han estat desnonats de casa seva. Sense una xarxa social que els doni suport, alerten, tots ells poden acabar engrossint la llista dels que necessiten cartons per no passar fred a les nits.

Una assistència deficient pot dur a acabar al carrer aquells que ara pateixen la crisi

Estendre la sensibilitat vers les persones sense llar i en situació més desfavorida al conjunt dels ciutadans. Per a molts treballadors socials, aquest és el factor clau que ha de permetre reduir en els propers anys el nombre de persones que acaben perdent el contacte amb els seus familiars i veïns i queden desarrelats d'una societat que ha tendit a deixar enrere els més dèbils.

L'estudi Qui dorm al carrer?, editat per la Fundació Caixa Catalunya el 2008 després del recompte de persones sense llar que van dur a terme centenars de voluntaris, constata que la manca de feina és el principal motiu de viure al carrer per al 25% dels afectats. Derivat d'això apareixen les ruptures afectives, els problemes amb la parella o amb la família d'origen (16% dels casos), 'que abans o després acaben per deixar sense suport afectiu i social la persona en crisi', tal com deia l'informe. Força més enrere apareixen les al·lusions als factors de deteriorament personal vinculades a l'alcoholisme (7%), la drogoaddicció (5%) i les malalties mentals (3%).

Les retallades en l'Estat del benestar fan més necessària que mai la implicació ciutadana

'La protecció de la família en els països mediterranis encara funciona, i esperem que no trobem més casos de marginació, perquè el repte és que es vagin reduint', afirmava dimarts passat el portaveu de la Fundació Arrels, Ramón Noró, minuts abans que 750 voluntaris s'escampessin per Barcelona per fer un segon recompte que, sumat al del 2008, servirà per detectar les tendències i els canvis en la població de persones sense llar per tal d'aplicar-hi les solucions més efectives. 'No podem pronosticar una xifra, possiblement serà una mica superior, l'efecte de gent al carrer no vull dir que no es noti, però no és tan ràpid', mantenia Noró sobre la possibilitat que després de tres anys de crisi, els voluntaris es topessin amb una xifra molt superior a la del darrer recompte.

I és que així com la crisi colpeja directament les dades de l'atur, el procés que duu una persona a quedar-se al carrer és molt més lent, en dependre principalment de la pèrdua de la xarxa social que l'envolta. En aquests moments tan sols s'estarien plantant les llavors. 'La sensibilitat en els ciutadans ha de servir per estar atent a les problemàtiques de l'entorn, per donar suport a les persones properes que veiem trontollar, i per ser solidaris, per entendre que la gent sense llar són persones, ciutadans amb els mateixos drets. Només tenint això present ja és un gran què', expressava Noró, que afegia que 'la crisi ha aproximat el risc d'empobriment a més persones'.

'Parleu-ne demà amb els vostres coneguts', es dirigia als voluntaris la regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos. La regidora també va enarborar la bandera de la 'solidaritat ciutadana' com a factor necessari per resoldre la problemàtica de les persones sense llar. Un altre cop apareixia la paraula solidaritat, però en aquest cas el sentit de la proclama quedava en certa manera pervertida per una política de les administracions públiques que han aplicat la tisora en el flotador de seguretat contra la caiguda en la marginalitat. Fonts dels serveis socials del districte de Gràcia, del qual Fandos és regidora, confirmen que en les darreres setmanes ja han començat a retallar personal.

La pèrdua de llaços afectius i familiars és el principal motiu de quedar-se sense llar

Noró, portaveu de la fundació on l'alcalde Xavier Trias va començar la seva campanya per les eleccions municipals, preferia no entrar a valorar l'efecte de les retallades i es va limitar a explicar que 'tots els alentiments que hi pot haver en l'accés a serveis ens poden perjudicar, però esperem que els recursos s'administrin bé'. El fet és que davant una situació en què el nombre d'aturats no para de créixer i en què, segons la Taula del Tercer Sector, les retallades en els serveis públics duen de la mà el perill d'una 'ruptura social', la implicació desinteressada dels ciutadans pot esdevenir un baló d'oxigen per a les persones en risc d'exclusió.

Una implicació com la que mantenen la Llum i l'Ernesto, que comandaven dimarts el petit grup de voluntaris als quals se'ls va assignar la zona compresa entre la Rambla, el passeig Colom i la Via Laietana. Veterans del treball social han dedicat bona part de la seva vida a acompanyar persones sense llar o a impulsar programes d'atenció a gent gran que no té una xarxa familiar que la sostingui. Mentre recorrien el Gòtic amb el mapa dels carrers que havien de pentinar, traspassaven part de la seva experiència a la Mercè i l'Eva, professora i psicòloga respectivament, que debutaven en el treball social. 'Conec algú que treballa en una fundació i em van dir que necessitaven gent, així que em vaig apuntar', explicava la Mercè. La passejada va esdevenir també un aprenentatge per a elles.

Durant el recorregut, l'Ernesto, voluntari de carrer d'Arrels, es parava a saludar algunes de les persones amb les quals ha treballat. La Llum es coneix els carrers tan bé com els llocs on solen situar-se les persones sense llar, i explicava que el més important és el contacte humà, 'saber que tenen algú'. Habituada a la indiferència i la manca d'empatia amb la qual els mitjans sovint s'han apropat a una realitat que li és tan propera, la Llum es va emocionar quan un dels fotògrafs li va confessar les traves morals que li suposava fotografiar els sense llar mentre dormien.

A principis del 2012, la xarxa d'atenció a persones sense llar, integrada per 27 entitats, publicarà els resultats del recompte. Les xifres seran la radiografia de les persones sense llar a Barcelona, i hauria de servir per aplicar els recursos necessaris per combatre la situació.