Público
Público

El turisme amenaçala Boqueria

La presència massiva de visitants divideix els venedors, que temen perdre el client tradicional

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

'Fan fotos fins i tot als ous i als pits de pollastre', es lamenta Glòria Arias, que encara no ho acaba d'entendre. Té una parada de pollastres al Mercat de la Boqueria i cada dia es repeteix la mateixa història: 'Jo no sé d'on vénen però tot els crida l'atenció. Quan veuen els conills de la parada es tornen bojos i ens pregunten si són gats o gossos', explica indignada. I reconeix que, al final, després de sentir repetida la mateixa pregunta els diu que sí, que són gats.

Com ella, a la Boqueria hi ha molts paradistes que estan farts dels turistes i temen que el mercat acabi morint d'èxit. Tenen por que els comer­ciants s'oblidin dels ciutadans i canviïn les cuixes de pollastre i els tomàquets per dedicar-se a vendre exclusivament els productes que més agraden als turistes: safates de fruita, sucs, llaminadures, gelats o broquetes de bunyols de bacallà. La transformació ja ha començat i, segons una part dels paradistes, ja es nota que cada cop hi ha menys gent del barri .

Les parades més properes a la Rambla i algunes de la part central ja s'han adaptat a les noves demandes i han canviat els enciams i els tomàquets per fruita envasada que es ven per només un euro o per sucs de fruita que, especialment durant el mes d'agost, se serveixen sense parar. 'Seria de tontos no aprofitar que vénen els turistes', justifica Manolo López, que continua venent enciams i tomàquets, com sempre, però també despatxa sucs de fruita per als estrangers. Un altre Manolo, al bell mig del mercat, es dedica únicament als turistes. Les seves treballadores, enfilades en caixes de plàstic, fan de reclam per vendre sucs i safates de fruita en anglès o italià. 'Hem vist que els turistes donen més diners, perquè la gent del barri ja no ve, hi ha massa fruiteries al barri. La gent no vol qualitat, vol coses barates', assegura en Manolo. Ell és un dels paradistes que està encantat amb el canvi que està vivint la Boqueria.

Un Camp Nou en dos dies

Al cap de l'any, per la Rambla baixen 78 milions de persones, segons una enquesta de Turisme de Barcelona, i 40 milions entren a la Boqueria. Per fer una comparació, a la Sagrada Família n'hi entren poc més de dos milions a l'any. Pels passadissos del mercat hi poden arribar a passar en un sol dia d'estiu 40.000 persones. 'En dos dies omplim un Camp Nou', diu l'Òscar Ubilde, gerent de l'Associació de Comerciants de la Boqueria. Des del seu punt de vista, 'és evident que el mercat ha canviat',però defensa que això no implica que el mercat perdi la seva essència barcelonina perquè 'només hi ha un 7% de botigues especialitzades en turistes'. Ubilde parla de gelateries, parades de fruita envasada, creperies i bars.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi W. Carnes, va explicar ahir a Públic que els comerciantsno poden canviar el tipus d'establiment (i adaptar-lo als nous temps) sense demanar permís a l'Institut Municipal de Mercats, que regula els usos amb l'objectiu que la Boqueria conservi la seva diversitat. 'Està tot tipificat i la normativa diu què poden vendre i què no', va dir Carnes i va afegir que 'fins i tot el menjar precuinat està regulat'.

Tot i així, la normativa no fixa si la fruita s'ha de vendre sencera (com la compren els barcelonins) o pelada, tallada i envasada (com la compren els turistes). Carnes va assegurar que 'la Boqueria continua sent el referent del producte fresc i molts restaurants i veïns de tots els barris hi vénen a comprar'. Alguns venedors, però, no tenen tan clar que la Boqueria continuï sent un referent.

En Pere Miquel, que ven fruita de la parada de Cal Neguit, considera que 'es corre el risc que el mercat deixi de ser un mercat i llavors ja no vingui ningú a veure'l (ni barcelonins ni turistes)' i lamenta que 'la gent no mira més enllà del dia a dia'. La seva parada està molt a prop de la Rambla i ja ha perdut alguns clients. Segons diu, molts barcelonins estan farts de fer cues darrere dels turistes per arribar fins a la botiga. La meitat de les seves vendes són gràciesal repartiment a domicili. La Carme, que també ven pollastres i conills, es posa molt nerviosa quan sent parlar del tema: 'És que és una exageració', considera. Alguns clients li han dit que ja no vénen per no haver de fer cua. Moltes persones grans del barri se senten desplaçades i han buscat altres llocs per comprar, segons la Carme. Una de les seves clientes fidels, la Paquita Sarroca, reconeix que només ve a comprar perquè viu molt a prop. 'Si hagués de venir d'un altre barri i a sobre fer aquestes cues, no vindria a comprar'.

Entre dels que defensen els turistes aferrissadament i els que els veuen com un perill hi ha paradistes que relativitzen aquesta transformació, com la Neus, que ven peix. 'Aquí hi ha lloc per a tot', assegura. Mentre parla, unes noies estrangeres es fan fotos al costat d'un lluç i un nen s'enfila pel carretó de la botiga. La peixatera reconeix, això sí, que s'enfada molt quan els turistes toquen el gènere i no compren res.