Catalunya planta cara a l'amenaça del coronavirus

Catalunya forma part del mapa mundial de països afectats pel nou coronavirus Covid-19 des que el 25 de febrer del 2020 es va detectar el primer cas d’una dona de Barcelona que s’havia infectat en un viatge a Itàlia. Un cas que va activar tots els mecanismes del sistema sanitari català per fer front a l’epidèmia iniciada a la ciutat xinesa de Wuhan –a la província de Hubei–. La pandèmia comporta ja milers de persones afectades en més de 70 països. En el cas de l’Estat espanyol, els afectats se situen al voltant dels 200 i s’ha registrat la primera víctima mortal després que a València s’hagi detectat el coronavirus en l’autòpsia a un home de 69 anys que va morir el 13 de febrer afectat per pneumònia. El Ministeri de Sanitat ha anat incrementant les mesures excepcionals i ha decretat que competicions esportives internacionals amb equips provinents de zones afectades es disputin a porta tancada o ha suprimit tots els congressos que impliquin personal sanitari.

A Catalunya, els casos han anat augmentant –en diversos punts del territori– fins a una vintena, però fins ara sense una acceleració en l’expansió de la malaltia. L’epidemiòleg i director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), César Velasco, explica que el protocol que se segueix "està en actualització permanent". "És un virus nou del qual anem coneixent cada vegada més coses, i anem actualitzant el protocol quan identifiquem els casos, ja que depèn molt de la situació en què estigui la regió", apunta amb prudència l’expert. La referència principal és l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha decretat el risc de propagació de la malaltia com a "molt alt". Però l’epidemiòleg aclareix que "es fan adaptacions segons el nivell de transmissió local i les oportunitats de mitigar l’epidèmia".

El protocol a Catalunya, que compta amb l’assessorament del Centre Europeu per la Prevenció i el Control de Malalties, s’actualitza amb la participació de la Secretaria de Salut Pública i el Ministeri de Sanitat espanyol i els comitès d’assessors experts. Tot i els canvis subjectes a noves investigacions i a nous casos, existeix un protocol assistencial establert que apliquen tots els hospitals de referència del territori, com per exemple l’Hospital Clínic de Barcelona o el Josep Trueta de Girona, entre altres. Els centres hospitalaris d’arreu del país estan preparats per atendre els malalts dels coronavirus. Tanmateix, el primer pas és detectar-los.

Els símptomes dels casos lleus del Covid-19 –el 80%–, inclouen febre, tos i malestar general. El 20% poden presentar dificultats per respirar i, en els més greus, un 2% o un 3%, la infecció pot causar pneumònia o altres complicacions. Ara bé, el tret que diferencia aquesta malaltia d’una grip és si el malalt ha estat en una zona afectada, com ara la Xina, Corea del Sud, l’Iran o la Llombardia (Itàlia). Si una persona té aquests símptomes i ha estat en una de les zones de risc, ha de contactar amb Salut Respon, que en fa una valoració i, si fos necessari, activa els protocols per confirmar amb una prova diagnòstica si hi ha coronavirus.

La prova, que consisteix a agafar una petita mostra de saliva amb un escovilló pel nas i la boca, es trasllada a un laboratori –refrigerat a quatre graus–, s’analitza i es confirma si el pacient té coronavirus. Si és positiu, se l’aïlla durant 14 dies. En el cas que la persona sigui asimptomàtica o tingui símptomes lleus, Velasco assenyala que l’atenció "es pot fer [amb el pacient] aïllat a casa i controlar-lo des dels dispositius assistencials", però apunta que això ho decideix el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica (Suvec). En aquest sentit, la consellera de Salut. Alba Vergés, va anunciar el 28 de febrer que els pacients que requereixin fer-se la prova del Covid-19 no s’hauran de desplaçar al centre mèdic, sinó que els professionals sanitaris els recolliran les mostres a casa.

A més de l’aïllament, si el pacient dona positiu, els professionals investiguen quines han estat les relacions que ha tingut a menys de dos metres i de forma continuada, cosa que podria provocar que les secrecions –gotes de saliva o partícules respiratòries– hagin estat en contacte amb els ulls, la boca o el nas d’altres persones. Tot i això, Velasco indica que el protocol se centra a evitar la propagació del virus i que arribi a col·lectius vulnerables, com ara les persones grans o amb malalties respiratòries. Les mesures de prevenció són rentar-se les mans freqüentment, amb aigua i sabó o solucions alcohòliques, especialment després d’estar en contacte directe amb persones que puguin estar malaltes; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar, i rentar-se les mans després; i establir una distància mínima de dos metres amb persones que pateixin infeccions respiratòries, que presentin tos, expectoració o esternuts.

Per la seva part, el personal sanitari ha de portar un equip de protecció individual que inclogui una bata resistent a líquids, mascareta, guants i protecció ocular amb ulleres antiesquitxades. Respecte a l’ús de la mascareta a Catalunya –objecte que ha provocat furor en hospitals i farmàcies–, Velasco subratlla que la gent sana l’ha d’utilitzar només si està atenent com a professional sanitari o cuidador d’un cas sospitós o confirmat de coronavirus. Ara bé, si hi ha persones que tinguin símptomes, recomana utilitzar-ne per evitar contagis. En aquest sentit, el Departament d’Empresa i Coneixement també transmet les recomanacions de l’OMS, entre elles mantenir els llocs de treball nets, promoure que els treballadors es rentin les mans amb freqüència, disposar de mocadors de paper i recipients tancats on llençar-los. També apunten que, en cas que algun empleat es trobi malament, cal procurar que tingui contacte amb el mínim nombre de persones –amb mascareta– i avisar les autoritats sanitàries; i si algun ha de fer algun viatge, cal consultar les condicions del destí i els requisits sanitaris establerts per les autoritats sanitàries de la zona.

EL BALANÇ COMERCIAL DEL CORONAVIRUS A LES EMPRESES

Unes 4.900 empreses catalanes exporten a la Xina, segons dades d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. Davant de l’alarma creada pel Covid-19, l’agència s’encarrega d’orientar els negocis catalans que tenen relació comercial amb el país asiàtic.

La directora d’internacionalització d’Acció, Cristina Serradell, assegura que han estat pendents del coronavirus des del primer cas a Hubei. Una de les principals exportacions catalanes a la Xina és la carn de porc i, tot i que de moment no hi ha cap problema sanitari per exportar aliments, Serradell destaca que hi ha dificultats logístiques. "Els ports estan tancats, les mercaderies es queden allà i no arriben al client", assevera. Això té dues implicacions: els costos portuaris i que el producte es faci malbé.

Com que els funcionaris xinesos estan confinats i les empreses catalanes no tenen despatxos a duanes, els productes estan encallats. El Govern xinès va anunciar fa dues setmanes que hi hauria "una amnistia" per als negocis que tenen mercaderia als ports, però Serradell apunta que l’Administració no ha aclarit qui ho pagaria. Diversos comerços catalans importen matèria primera o components del país asiàtic i s’han trobat amb el mateix bloqueig. Davant d’això han optat per aconseguir el material de proveïdors catalans, apujar els costos o postposar les entregues. En aquest sentit, l’export manager de la farmacèutica Peroxfarma, Carla Gros, explica que l’impacte del virus ha endarrerit les vendes tres setmanes i ha provocat pèrdues de 60.000 euros. "L’última comanda va ser més costosa perquè es va enviar per avió urgent a Hong Kong", lamenta Gros, que emfatitza que 2,5 milions dels 3,5 milions d’exportacions són xineses. Tot i això, han recuperat un 40% de les vendes a causa del "consum massiu" de complements alimentaris en les últimes dues setmanes, que venen en línia "perquè tothom està reclòs a casa".

Excepte a Hubei, Serradell augura que l’activitat econòmica xinesa es desperta. "Són la fàbrica del món i tenen un efecte econòmic global i local molt importants", destaca. Ara bé, adverteix que, com que hi ha acumulació de mercaderies als ports xinesos, "les navilieres apujaran molt els preus de transport dels primers enviaments de la Xina cap a Europa". "Els costos de transport es poden arribar a duplicar i a triplicar", conclou Serradell.