Economia verda: descarbonitzar la indústria per rellançar-la

Por El Quinze
-Actualizado a
Durant dècades, la concepció general en l’agenda pública ha estat que el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental eren objectius contraposats: introduir criteris ambientals suposava frenar o limitar el creixement econòmic, i cada ciutadà, partit o institució establia quin era el seu punt d’equilibri òptim entre aquests dos objectius. En els darrers anys, però, s’ha assumit que la transformació cap a una economia verda neutra representa una oportunitat extraordinària per a un millor desenvolupament econòmic i industrial d’Europa i del nostre país.
És per això que necessitem una política i una estratègia que afavoreixi la descarbonització de l’economia, amb un enfocament que promogui un entorn favorable per a la innovació i l’emprenedoria industrial, i també el creixement d’empreses amb capacitat de tracció i d’aprofitament de l’economia d’escala. I que esdevingui un element fonamental en el disseny de la contractació pública.
Davant la inflexió que suposa la robotització, la descarbonització i la permanent expansió de les aplicacions de les tecnologies de la informació, la principal tasca de les Administracions públiques és crear un marc regulador i legislatiu adequat i estable que faciliti la inversió i la innovació. Però també facilitar l’accés al crèdit adreçat a la renovació dels equipaments, disminuir els costos de l’energia i incentivar la transferència tecnològica entre les universitats i les empreses.
Les Administracions han de ser conscients del rol que juguen també com a consumidores de béns i serveis. Malgrat que el dret administratiu limita la discrecionalitat a l’hora de contractar proveïdors externs per evitar el clientelisme i l’amiguisme, l’economia verda és un criteri objectiu i de clar benefici col·lectiu que permet afavorir les empreses i els productes locals més sostenibles.
Per exemple: una regulació que obligui a fer que les furgonetes de repartiment a Barcelona siguin elèctriques o un contracte de renovació de les furgonetes municipals que incorpori clàusules d’economia verda podrien disparar el consum de l’e-NV2000, un model fabricat a la planta de Nissan a Barcelona; una planta que travessa grans dificultats i que podria perdre múltiples llocs de treball. La Xina i l’Índia, per la seva banda, estan realitzant compres massives d’autobusos elèctrics: un fet que, a part de l’enorme millora de la qualitat de l’aire, suposa una ajuda extraordinària a la seva pròpia indústria, que després té una excel·lent posició de sortida per dominar el mercat internacional.
Caldrà vigilar, tanmateix, que algunes empreses grans no aprofitin el seu múscul investigador superior per assolir una posició abusiva en els mercats i dificultar la competència. Per evitar-ho, és necessari facilitar el creixement i la participació de les pimes en el mercat. Les Administracions ho poden fer trossejant els seus contractes –per barris o per edificis municipals– per donar més possibilitats d’optar-hi a les petites empreses -industrials i de serveis. També ajuda a la desconcentració empresarial incentivar l’in-crement dels recursos propis de les pimes, bonificant aquelles que destinin els seus beneficis a incrementar el capital social.
Empreses del sector de l’aigua, de l’energia, de la rehabilitació d’edificis o de la mobilitat es podrien beneficiar d’una política enèrgica d’introducció de criteris ambientals en la contractació pública. En aquest sentit, la Comissió Europea va fixar com a objectiu per al 2020 que la indústria aporti el 20% del PIB europeu. Reindustrialitzar el continent és essencial per tres motius. El primer és que, de mitjana, la productivitat laboral de la indústria és molt superior a la del sector de serveis. En conseqüència, els llocs de treball solen estar molt més ben remunerats. El segon és que un país de mida mitjana sense un sector industrial fort tindrà problemes a llarg termini per mantenir una balança de pagaments equilibrada. I el tercer és que, sense una indústria potent, Europa quedarà relegada davant l’empenta dels països asiàtics i el lideratge tecnològic americà. La reconversió que viurem davant la urgència climàtica ha de ser una oportunitat per consolidar un teixit industrial que permeti a Europa mantenir el seu preuat Estat del benestar.