El 6 de març vinent s’estrenarà al Teatre Tívoli de Barcelona el musical Flashdance. L’adaptació als escenaris de la recordada pel·lícula dirigida per Adrian Lyne als anys vuitanta servirà també com a targeta de presentació a Espanya de la productora britànica Selladoor, que arriba amb ganes de sacsejar el panorama teatral en l’àmbit dels musicals.

Resulta significatiu que Selladoor hagi triat Barcelona per estrenar aquest muntatge, just en un moment en què l’oferta de musicals a la ciutat comtal sembla viure un moment dolç. Flashdance prendrà el relleu al Teatre Tívoli del que ha estat, sens dubte, el gran èxit de la temporada, la versió de La Jaula de las locas dirigida per Àngel Llàcer. Aquesta temporada, Barcelona ha vist passar també pels seus escenaris muntatges com Maremar, de Dagoll Dagom; Els Jocs Florals de Canprosa, que va inaugurar temporada al TNC, o La Família Addams. I el 23 de març arribarà al Condal un altre plat fort, Rent, la versió de la popular òpera rock de Broadway que dirigeix Daniel Anglès.

Hi ha un boom de musicals a Barcelona? "No es tracta d’un fenomen puntual: els darrers 15 anys hi ha hagut moltes temporades amb tres o quatre musicals en cartell", considera Anglès. Per a l’actor i director, "la relació de Barcelona amb el musical ve de lluny, el que passa és que Madrid s’emporta les grans produccions", i recorda que en els musicals de Madrid també hi ha molt de talent català. "Nosaltres tenim moltes escoles de formació, i després exportem el talent cap allà", opina.

Musicals de consum propi

Segons Anglès, la capital de l’Estat ha sabut situar el musical com a peça central d’atracció del turisme cultural, mentre que Barcelona el fa més "per a consum propi". Coincideix bastant amb la percepció que té JC Storm, productor i director de Flashdance, que creu que a la capital catalana hi ha "un públic més exigent, amb més cultura de musicals i que no es mou tant per la moda com a Madrid".

JC Storm, que també és el responsable espanyol de la productora Sellador, creu que a Madrid "sí que hi ha un boom de musicals, que ha acabat repercutint a Barcelona", ja que molts muntatges acaben sortint de gira i arriben a aquesta ciutat. Però aquí, i a diferència de la capital espanyola, no tots els muntatges semblen interessar igual. "Depèn molt del títol i també del boca a boca", explica. Un cas que ho il·lustra és el de La Família Addams, tot un èxit a Madrid que ha tingut una resposta més aviat tèbia a Barcelona. En aquest sentit, Storm creu que Flashdance reuneix les condicions per triomfar entre un públic més exigent. La portaveu del grup Balañá, María José Balañá, opina en la mateixa línia. La seva experiència en la programació dels teatres Tívoli i Coliseum demostra que a Barcelona els musicals funcionen, però que "cal saber trobar el títol i els protagonistes que interessen".

Mentrestant, La Jaula de las locas s’ha convertit en tot un èxit de taquilla que ha posat l’atenció en aquest gènere. De fet, Àngel Llàcer ja ha anunciat per a la temporada vinent una versió d’un altre clàssic, La petita botiga dels horrors. "Aquest èxit ens ajuda, perquè els musicals mai no es fan la competència. Quan una persona surt contenta d’un musical, té ganes de veure’n més. Per nosaltres, la suma amplifica", assegura.

Anglès dirigeix també l’Onyric Teatre Condal, un projecte impulsat pel grup Focus amb voluntat de crear un espai de trobada i referència per als amants dels musicals. L’Onyric va obrir les portes al setembre amb el musical Fun Home, i en els mesos següents ha provat diversos formats, des de concerts fins a obres de petit format, fins a arribar al Rent que s’estrenarà a finals del mes de març. "Anem presentant temporada cada sis mesos per tenir un termòmetre molt directe i comprovar com funcionen les coses", explica el director, que també apunta que el projecte s’ha inspirat directament en el funcionament d’alguns teatres de Londres.

Anglès està convençut que el musical serveix per atraure nous públics al teatre. "Soc molt crític amb les propostes teatrals per als nanos", afirma, ja que opina que amb un bon musical es pot captar un espectador jove, enganxar-lo i convertir-lo en públic habitual per sempre més. "A tot arreu, el musical és la gran porta d’accés al teatre per al públic jove", remarca. "De fet, la bona salut teatral d’una ciutat es mesura per si té o no oferta de musicals", conclou. Si això és cert, el teatre a Barcelona deu anar pel bon camí.

L'ETERNA LLUITA PER ACONSEGUIR UN SOMNI

La productora Sellador, responsable d’èxits internacionals com Jersey Boys i Footloose desembarca a Barcelona amb l’adaptació de Flashdance, un espectacle basat en un film mític dels vuitanta que es podrà veure per primera vegada en teatre a l’Estat. Dirigida per JC Storm, l’obra relata la història d’Alex Owens, una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina exòtica de nit, que somia a entrar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en ballarina professional. Una atípica història d’amor impossible posarà traves al seu objectiu, però l’Alex lluitarà per fer realitat el seu somni. L’actriu, cantant i ballarina Chanel Terrero es fica a la pell del personatge que Jennifer Beals va convertir en mític al cinema. Ara, al seu costat, prop d’una trentena d’artistes, entre actors, cantants, ballarins i músics, actuaran en directe al ritme de cançons ja clàssiques, com What a feeling o Maniac. JC Storm explica que l’adaptació presenta alguns canvis respecte a la versió original. "L’hem feta més moderna, amb uns arranjaments espectaculars i coreografies inspirades en l’street dance actual", apunta. L’objectiu és arribar a un públic nostàlgic, que vulgui fer un remember de la pel·lícula, i a un públic més jove, amb una heroïna femenina i una història d’amor i superació universal.

Data: de l’1 de març al 22 d’abril

Lloc: Teatre Tívoli (Barcelona)

Preu: des de 24 euros