Les persones migrades i racialitzades són un dels principals objectius del discurs polític discriminatori. Una recerca que ha dut a terme l’entitat SOS Racisme –i que es farà pública pròximament– mostra com en els últims mesos les narratives de la "invasió d’Espanya", de la constant associació de la migració amb la criminalitat, de la necessitat de tornar a una suposada "puresa originària" de la nació i de la cultura europea –que es podria resumir en el lema “primer els de casa”– són només algunes de les idees clau que alimenten aquest discurs polític discriminatori.

Es tracta d’un discurs que no és immune a les urnes. Va quedar ben clar amb el resultat electoral que va obtenir un partit com Vox a les eleccions al Parlament d’Andalusia del mes de novembre passat. És preocupant que la resta de partits de la dreta espanyola governin amb ells a Andalusia, en comptes d’haver-hi establert un cordó sanitari que impedeixi expandir, encara més, el seu discurs discriminatori. I a més, que els hagin considerat un aliat "natural" en el camí cap al Congrés i la Moncloa, encara que en els últims dies –o almenys durant els debats emesos a la televisió– ho hagin dit amb la boca petita.

Deixant de banda les estratègies electorals –o electoralistes–, és cert que la legitimació política de l’ideari i del discurs d’un partit com Vox constitueix una greu irresponsabilitat que, tanmateix, no ens ha de sorprendre. Només cal recordar el "Netejant Badalona" que va caracteritzar la última campanya municipal de Xavier García Albiol. La mateixa Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), en un informe de l’any 2018, es refereix a l’exlíder del Partit Popular a Catalunya com a l’exemple de polític que "impulsa els sentiments xenòfobs i racistes".

En efecte, fa anys que els discursos racistes i xenòfobs –així com els masclistes, els LGTBIfòbics i un llarg etcètera– estan més que instal·lats en el panorama polític espanyol. Podríem dir, de fet, que hi tenen una presència estructural, com confirmen, d’altra banda, les polítiques públiques que els governs de les diferents administracions de l’Estat –de colors polítics molt diferents– han estat posant en marxa en els últims anys. Només a tall d’exemple: control de la frontera sud a qualsevol preu –inclòs el de la vida humana–; desprotecció dels adolescents i els joves migrants que arriben sols a les nostres ciutats i pobles; manca de mesures dirigides a la reducció de les manifestacions d’odi, i des-atenció dels grups estructuralment discriminats que les pateixen, entre d’altres.

Val la pena subratllar que la mateixa ECRI, en l’informe mencionat, va denunciar les greus dificultats que troben les persones que han sofert discriminacions racistes a l’Estat espanyol, per veure restablerts els seus drets. Són dificultats corroborades per les evidències empíriques: en 25 anys de batalles legals contra el racisme a Catalunya, només en dos casos el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme de SOS Racisme ha aconseguit obtenir l’aplicació, per part del jutge, de l’agreujant per discriminació previst en l’article 22.4 del Codi Penal.

És evident que el reconeixement d’un partit com Vox com a possible aliat polític dóna ulterior visibilitat i "respectabilitat" al seu discurs d’odi, agressiu, violent i democràticament inacceptable. Però, al mateix temps, no podem caure en l’error d’oblidar que des de fa anys el discurs discriminatori i la pràctica política s’agafen de la mà; que el primer és al mateix temps causa i conseqüència de la segona, en un procés de retroalimentació i de construcció de marcs mentals i institucionals que normalitzen –i fins i tot legitimen– la discriminació i les vulneracions sistemàtiques de drets humans que aquesta suposa.

A dia d’avui, tot això constitueix un dels principals problemes pendents d’abordar per un Estat de dret àmpliament deficitari com l’espanyol. Davant d’aquest panorama, i en vista a les pròximes eleccions municipals, és imprescindible que els diferents actors de la societat civil ens organitzem, ens coordinem i ens articulem per impulsar nous marcs interpretatius de la realitat, i per cercar noves maneres de reclamar i de garantir els drets fonamentals de totes les persones que viuen actualment a la nostra societat.