Ousman Umar va sortir de Ghana amb 13 anys. Després d’un complicat viatge fins a Líbia, on es va estar quatre anys, va agafar una pastera per venir a Europa, la terra que havia somiat des de petit. Va arribar sent analfabet i ara acaba un màster en direcció i orientació d’ONG. Des del 2012 dirigeix NASCO Feeding Minds, organització que, a través de l’empoderament digital, vol evitar que els joves surtin dels països d’origen.

La seva és una història de superació.

Vaig creuar el desert durant 21 dies. De les 100 persones que vam sortir, en vam sobreviure sis. A Líbia vaig caure en mans d’una altra màfia. Em van dir que en 45 minuts arribaria al paradís i vaig agafar una pastera, des de la frontera entre el Sàhara Occidental i Mauritània. Les pasteres surten de dues en dues. I a cada una hi havia 350 persones. Una es va enfonsar; hi anava el meu millor amic, el Moussa. Va morir tothom. Vam tornar i vam esperar a omplir-ne una altra. Els dies posteriors vam tornar a sortir. Vam estar 48 hores a la deriva. Finalment, vam arribar a Fuerteventura. Abans de tocar terra, la barca va bolcar; no sé com me’n vaig sortir, perquè no sé nedar. A la pastera hi havia dos nadons; no els vaig tornar a veure. Tampoc els he vist a les portades dels diaris, com l’Aylan.

Aquella foto va fer molt de soroll.

Abans de la guerra de Síria, ja veníem i moríem al mar, i a ningú no li importava. La realitat és la que és, però no la volem veure. A la Segona Guerra Mundial, a Auschwitz, passaven coses horribles i la gent ho sabia. Ara fem el mateix: mirar cap a una altra banda.

Després, la seva sort va canviar.

Vaig arribar a Barcelona i, després d’un mes i mig de viure al carrer, una família em va acollir. Jo era analfabet. Vaig tornar a néixer. Recordo la primera nit que vaig dormir a casa després d’una dutxa. Vaig plorar: "Perquè en Moussa va morir i en canvi jo sóc aquí?".

Ara està fent un màster.

Sabia que si estudiava i treballava podria arribar on volgués. Em vaig trobar amb dificultats! Al batxillerat, per exemple, a Química. El meu pare era xaman i tota la meva infància va estar lligada al xamanisme. No entenia com una aspirina podia fer desaparèixer el mal de cap! Per saber si la màgia negra existia o no, vaig estudiar Química dos anys. A tercer, al matí havia d’anar al laboratori i a la tarda a classe, però treballava, i em va ser impossible seguir; ho vaig deixar. Vaig estudiar ADE, Relacions Públiques i Màrqueting, i ara acabo un màster de direcció d’ONG.

És optimista?

Crec en les coses positives i, tot i la desgràcia, lluito perquè ningú més no l’hagi de passar. No critico, prefereixo treballar per canviar les coses. La meva història és la de molta gent.

Expliqui’m com va néixer la seva ONG.

Volia compartir la meva sort amb les persones que ho necessiten. També volia donar nom a aquells que no arriben i treballar perquè no hi hagi més víctimes. El meu germà volia vendre-s’ho tot per fer el viatge i el vaig aturar. No s’han d’alimentar les expectatives, sinó les ments. Li enviava diners i va estudiar Polítiques. Ara dirigeix una plataforma d’empoderament digital amb 162.000 usuaris. L’educació digital canvia la mentalitat de les persones. El 2012 vaig agafar els diners que tenia, 8.000 euros, vaig demanar a un parell d’amics que em prestessin alguna cosa més i vaig comprar 45 ordinadors, vaig contractar professors i vaig adquirir mobles per posar en marxa la primera escola, que ara ja compta amb 850 alumnes. Des de llavors hem format més d’11.000 persones.

Empoderar la societat per canviar-la.

Aquesta és la nostra filosofia. Algunes ONG fan caritat. I hem de canviar la manera com es treballa. Hem de deixar l’assistencialisme de banda i mirar a llarg termini: hem d’empoderar els joves. Ara veiem una nova forma de colonització, que consisteix a saquejar els recursos naturals de l’Àfrica. I per això necessitem educació. El veritable paradís és a casa nostra, on hi ha els amics i la família.

Què en pensa de la crescuda del discurs contra la migració en els darrers temps?

Abans de l’any 2007 ningú parlava de la migració. Va arribar el 2008, la gent es va quedar sense feina per la crisi i va ser llavors quan va ressorgir el discurs racista. Com va pujar Hitler al poder? És vergonyós que no aprenguem del passat. Europa va ser la fàbrica més gran de refugiats del planeta. És que no recordem la Segona Guerra Mundial? Europa s’ha oblidat dels seus refugiats, i ara ens criminalitza. Estem parlant de vides! Jo tenia Europa idealitzada. Però sóc optimista: quan les coses van malament, és una bona oportunitat per canviar-les.

Acaba de publicar Viatge al país dels blancs.

És un relat autobiogràfic i amb ell vull donar veu a les persones que no han tingut la sort que vaig tenir jo. Vull evitar que la gent faci el que jo vaig fer. Quan arriben al mar, la batalla està perduda. El problema s’ha de solucionar a l’origen. El llibre explica el camí que seguim fins a arribar aquí. Hem de donar veu a qui fa el viatge, passar a l’acció i donar solucions. Els beneficis van a NASCO Feeding Minds. Tenim poques subvencions i ara necessitem ingressos per continuar amb el projecte.

Vostè va treballar a Open Arms.

Hi vaig col·laborar, però la meva missió no és al mar. Fan un treball increïble, però és un pegat davant la immensitat de la tragèdia. A més, jo tinc fòbia al mar: vaig estar assegut 48 hores en una pastera sense menjar ni beure, sense moure’m, conscient que si allò s’enfonsava, moriria. Ningú es mereix viure això.

Mirem l’Àfrica amb condescendència?

La filosofia paternalista d’Europa no ha canviat. Com es pot ajudar si no s’entén el context? Per ajudar l’altre s’ha d’escoltar.

INFORMÀTICA I MEL

Des del 2012, NASCO Feeding Minds ha posat en marxa vuit aules d’informàtica a Ghana i, fins al moment, hi han rebut formació més d’11.000 alumnes. Vint-i-tres escoles hi tenen accés. L’ONG ha creat també una cooperativa de mel que ajuda les dones de les comunitatsa obtenir ingressos per poder pagar la quantitat simbòlica que es demana a les escoles dels fills. També treballa en un projecte d’educació ambiental i ecològica per fer prendre consciència de la importància de cuidar el medi ambient i la natura. L’ONG compta amb un centenar de socis i 200 voluntaris, i se sustenta a partir d’alguna subvenció i dels fons que es recapten amb les xerrades i les presentacions que fa Ousman Umar.