S’han complert 30 anys de la Convenció dels Drets de l’Infant, un acord internacional revolucionari que passava a considerar l’infant com a subjecte de ple dret. Però tres dècades més tard, bona part dels drets de la convenció continuen sent vulnerats, entre ells, el lleure.

És indiscutible que el lleure educatiu és una eina potent i positiva per al creixement, la maduració i la socialització d’infants i adolescents. Però tot i els beneficis i ser un dret reconegut a la convenció i a nombroses lleis que estableixen que els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a l’educació en el lleure –l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei d’educació 12/2009 i la Llei d’infància 14/2010–, bona part dels nens i nenes catalanes no poden gaudir d’activitats extraescolars, de migdia, colònies o casals d’estiu, espais amb gran capacitat de transformació social.

A Catalunya tenim la sort de comptar amb una realitat singular i present gràcies a les entitats socials. Aquí les propostes educatives neixen, es generen i són liderades per centres d’esplai i agrupaments escoltes que, des de l’àmbit comunitari i amb la implicació de voluntaris, promouen decididament activitats per fer efectiu aquest dret. Malgrat això, l’educació en el lleure segueix sent per a les famílies que s’ho poden finançar o que poden accedir al sistema públic i/o privat de beques. Avui, el 30% dels nens i nenes i adolescents participen en activitats de lleure, segons l’Idescat.

Només la voluntat política i uns pressupostos suficients poden acabar amb aquesta desigualtat social. La normativa legal és clara. Per tant, no calen ni més debats, ni més normatives estèrils –que, de vegades, compliquen més les coses en lloc de facilitar-les–, ni més estudis, ni més excuses. El que cal és passar a l’acció, que el nostre país es doti dels recursos econòmics suficients per complir amb el que marca la convenció i les lleis i que es trenquin les barreres que impedeixen l’accés a lleure, perquè no ens podem permetre que sigui un factor d’exclusió. Això s’ha de fer conjuntament amb la sòlida xarxa d’entitats del Tercer Sector que coneixen de primera mà la realitat social i que estan fortament arrelades al territori, a cada barri, poble i ciutat, construint una ciutadania activa, compromesa i solidària.