La reordenació de Junts per Catalunya, en l’aire

Les espases continuen alçades a l’entorn polític de Junts per Catalunya. O el que la resta de partits polítics i bona part de l’esfera mediàtica denomina espai postconvergent. La negociació per mirar d’aglutinar sota una mateixa sigla els diferents actors implicats que van des de la mateixa JxCat al PDeCAT passant per la Crida, o plataformes com la de Junts per la República o la d’Independentistes d’Esquerra, no avança. En el lideratge no hi ha dubtes i porta per nom Carles Puigdemont. Des del punt de vista organitzatiu, d’aspectes ideològics i perspectiva estratègica l’encaix no sembla tan fàcil. Però la imminència d’unes eleccions al Parlament obliga a la reordenació. Fonts de JxCat admeten que "anar a les eleccions sense una reordenació no només seria un suïcidi, sinó que hipotecaria el bon funcionament del grup parlamentari que obtinguem".

El darrer intent el va fer dimarts passat a Brussel·les, en negociació directa amb Puigdemont, una delegació del PDeCAT encapçalada pel seu president, David Bonvehí, acompanyat per altres dirigents, com l’alcalde d’Igualada, Marc Castells. Una reunió que fonts del partit defineixen com "molt llarga", però sobre la qual s’ha mantingut un gran secretisme. Aquestes mateixes fonts rebutgen parlar de tensió i recorden la bona sintonia que ha mantingut sempre Bonvehí amb Puigdemont, a diferència de la seva antecessora en el càrrec, Marta Pascal. Però admeten que no es va poder tancar un acord i que "caldrà continuar treballant sobre l’encaix". Un complex projecte que Bonvehí ha treballat amb intensitat en múltiples visites a la presó de Lledoners per negociar amb el dirigent de la Crida Jordi Sànchez, la darrera dimecres mateix.

L’aposta del PDeCAT és clara: descartada la idea inicial que el partit es rebategi amb el nom de JxCat integrant els independents, el plantejament passa per fer una coalició amb la Crida en què el PDeCAT "pugui mantenir la seva identitat i estructura" i "donar estabilitat". El secretari d’organització, Ferran Bel, retreu a alguns membres del grup parlamentari que "ser independent no vol dir fer el que et dona la gana" i alerta que "crear partits nous és molt complex". Malgrat que tot apunta que la negociació de dimarts a Brussel·les no va anar bé, Bel aposta per prémer l’accelerador i resoldre la qüestió si pot ser "abans de Setmana Santa". Això no vol dir que tots els dirigents del PDeCAT ho vegin igual, i hi ha veus discordants, com la de la número dos i diputada al Congrés, Míriam Nogueras, pròxima a l’entorn de Pugidemont.

Des de la part de JxCat que no està integrada al PDeCAT les coses es veuen molt diferents: "L’espai polític de Puigdemont ha de ser un partit polític, es digui com es digui", així s’expressa la cap de files de la formació a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi. La també diputada avisa que serà Puigdemont qui finalment posarà sobre la taula una proposta organitzativa "i cada persona i cada organització haurà de prendre les seves decisions".

I des de la Crida o Independentistes d’Esquerra alerten, a més, que una estructura controlada pel PDeCAT posaria en perill aglutinar forces de forma transversal: "Nosaltres donem suport a Puigdemont, però venim de l’esquerra i no tenim res a veure amb el que poden representar antics dirigents de Convergència que ara són al PDeCAT", diu un dels signants del manifest fundacional d’IE. Des d’aquest sector també es veu amb recel el retorn al primer pla de la política d’Artur Mas, que encara no ha definit clarament el seu futur polític. També es manté a l’expectativa Marta Pascal, que va participar en la reunió fundacional de l’anomenat grup de Poblet, impulsat des de la plataforma El País de Demà i format per persones provinents del catalanisme moderat, com l’economista Antoni Garrell o l’exlletrat major del Parlament Antoni Bayona. Aquest sector decidirà demà si es presenta a les eleccions.

El nus del conflicte rau en el fet que el PDeCAT disposa de l’estructura organitzativa i de milers de regidors al territori, però necessita el lideratge i el carisma de Puigdemont, reforçat encara més després de l’acte de Perpinyà. I Puigdemont té la tirada electoral, però necessita estructura territorial. Tampoc es pot obviar que la marca JxCat és propietat del PDeCAT, que la va registrar el 2017 com una coalició entre aquest partit i l’antiga Convergència.

La paraula ruptura és un tabú per a tothom. Però ningú la descarta. I mentre l’entorn a Puigdemont recorda que el fort carisma del president a l’exili "permet tirar endavant qualsevol projecte polític amb garanties d’èxit", des del PDeCat es remarca que es treballarà per un acord, però que si no arriba "la vida continua, i el projecte polític del PDeCAT segueix tenint continuïtat perquè no va nàixer fa dos anys ni tres ni cinc: té una trajectòria consolidada". La reestructuració del caòtic espai convergent es produirà, però ningú sap dir quin serà el format final. El que queda clar és que la decisió es prendrà exclusivament a Waterloo, on s’arriba passant per Perpinyà.