Viure l’essència del lleure ‘de tota la vida’

El lleure que promouen les entitats de base comunitària, com ara els esplais, els grups de colònies o els agrupaments escoltes, és el lleure de tota la vida. I és així com ens agrada reivindicar-lo. En una societat cada cop més accelerada, en què tot allò que fem ha de tenir alguna utilitat, on la productivitat i la innovació són la base de tot, pot semblar anacrònic defensar una activitat amb aquest argument. Però el cert és que el lleure de les gimcanes, els jocs de descoberta, les reflexions, les vetllades i les excursions segueix captivant milers d’infants, adolescents i joves.

Un lleure promogut per uns equips de monitors i monitores joves i voluntaris, que durant setmanes fan un forat en les seves agendes per preparar una Setmana Santa o un estiu amb el màxim rigor i il·lusió, atenent a uns valors i a una manera d’entendre la societat. Unes colònies, uns campaments o unes rutes en què s’aprenen uns intangibles que, a poc a poc, configuren una manera de ser, de relacionar-se i de veure el món. Un lleure que sap que qualsevol petita acció que fem és educació. Els inicis i finals dels dies, l’estona dels àpats, la neteja dels espais o les hores lliures són estones que no poden quedar oblidades durant la preparació de l’activitat: marquen el dia a dia i el ritme de la tanda, transmetent un tarannà i també una sèrie de valors.

Segur que hi ha famílies alienes a aquest lleure que es pregunten, escèptiques: "I què feu durant les colònies?". Jugar, fer noves amistats i conèixer-se un mateix. Riure, plorar, enfadar-se i emocionar-se. Descobrir com en un entorn privilegiat es poden desenvolupar habilitats i aspectes desconeguts. I, tot això, amb l’acompanyament d’uns monitors i unes monitores que coneixen de primera mà el que estàs experimentant, perquè, en una gran majoria dels casos, ells i elles també han estat, alguna vegada, aquell infant que estava de colònies, gaudint, vivint i descobrint-se.