Tot indica que el proper dia 28 assolirem el nivell més alt d’abstenció de totes les eleccions autonòmiques que s’han fet fins ara. És obvi que això no restarà legitimitat al resultat final de les eleccions catalanes. Però el cert és que l’abstenció altera la capacitat ciutadana de generar govern amb el vot. Una abstenció situada a l’entorn del 30-35% impediria o dificultaria notablement les possibilitats d’obtenir representació parlamentària de les opcions minoritàries, però que a la vegada tenen una forta capacitat de mobilització dels seus partidaris. Si l’abstenció ronda el 50%, el “preu” electoral dels escons baixa i, per tant, creixen les possibilitats que augmenti la pluralitat final del Parlament. Vist així, l’abstenció és una oportunitat.

Però, de manera més general, si filem més prim sobre els components socials del sector abstencionista en anteriors comicis, sabem que predominen els sectors juvenils, les persones amb renda més baixa, els sectors amb menys nivell educatiu i les persones que viuen en els barris més degradats.

Òbviament, també hi ha els que potser voldrien votar, però no els és permès, i m’estic referint als immigrants. Des d’aquest altre angle, l’augment dels abstencionistes és molt preocupant, ja que fa créixer el gros dels qui dimiteixen de les seves oportunitats formals d’influir en el Govern i les seves polítiques, i també els que no van a votar per rebuig, enuig o manca de credibilitat de les alternatives disponibles.

Quina és la conclusió? Des del meu punt de vista, els components de perill de l’abstenció són molt superiors a les oportunitats que ofereix. Potser hi ha qui pensa que allò important és arribar al poder o tenir escons encara que votin quatre gats, però al final les factures de deslegitimització s’acaben pagant.