Anàlisi crítica del pressupost de Defensa de l'any 2021

Pere Ortega, Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Des del 2018 l'Estat espanyol ha funcionat amb un pressupost prorrogat i aprovat per l'aleshores Govern del Partit Popular. Finalment, el nou Govern de coalició entre PSOE i Unides-Podem ha presentat un nou pressupost per a l'any 2021 per a la seva aprovació al Congrés de Diputats.

Un pressupost consolidat que aconsegueix la xifra de 550.486 milions d'euros, sense les operacions financeres de 416.498 milions, ni més ni menys que un 19,4% més que el del 2020. Aquest important increment és degut, d'una banda, a la injecció de 27.000 milions que la Unió Europea remetrà a Espanya en el 2021 com a bestreta dels 140.000 assignats al nostre país per fer front a la pandèmia de la Covid-19; i, d'altra banda, perquè es preveuen algunes pujades d'impostos (sobre el capital, IRPF, IVA, al dièsel i la taxa Tobin). Sens dubte un optimisme que no sembla tenir en compte l'enorme crisi produïda per la pandèmia del Coronavirus i que no permet veure una sortida tan falaguera com presenta aquest creixement espectacular que presenta l'esborrany del pressupost del 2021. Encara que, és cert, que les propostes del Govern, en la seva major part, van destinades a despesa social i inversions per crear ocupació, i, en aquest sentit, cal celebrar la voluntat de canviar el pessimisme que avui envaeix la societat espanyola i es facin propostes d'increment tan importants de la despesa social.

Però aquestes alegries en l'àmbit de les cobertures de les polítiques socials i d'impuls a l'ocupació tenen en l'àmbit militar el seu costat més negatiu, perquè el pressupost del Ministeri de Defensa consolidat (que inclou Organismes Autònoms, el Centre Nacional d'Intel·ligència i transferències), creix en 664 milions, un 6,5% respecte el 2020 i aconsegueix la xifra de 10.863 milions. I si es tenen en compte les partides repartides entre altres ministeris de caràcter militar, assoleix un augment del 10,3%. I això és una notícia dolenta, perquè la major part d'aquest augment es destina a promoure nous Programes Especials d'Armaments (PEA). Una part, 676,5 milions a les empreses sobre la base de crèdits en R+D militar per desenvolupar noves armes. I una altra encara més elevada, 3.266 milions, 2.342 dels quals són per pagar l'adquisició d'aquestes mateixes armes. Uns PEA que van ser aprovats durant un Govern del PSOE abans del de la seva coalició amb Unides-Podem que arriben gairebé als 14.000 milions en el seu desenvolupament durant els pròxims deu anys. Unes inversions que en Defensa augmenten un 20,4%, respecte l'any 2020.

En l'anàlisi del pressupost de Defensa, no només cal incloure els crèdits del Ministeri de Defensa i els seus organismes autònoms, sinó que s'han d'afegir també totes aquelles partides que estan repartides per altres ministeris, tal com aconsellen organismes tan diferents com l'OTAN i un centre d'estudis sobre la pau, el SIPRI. Això resulta ineludible per saber amb exactitud la despesa militar real que realitza qualsevol país. A Espanya, a més, cal incloure la diferència entre la despesa inicial quan s'aprova el pressupost al Congrés de Diputats i la despesa liquidada en finalitzar l'any i que aquest any 2020, segons Hisenda, serà de 933 milions més que els aprovats inicialment, la major part dels quals són per sufragar les missions militars a l'exterior, partida que està infravalorada i que tots els anys cal suplementar. Una fórmula per amagar la despesa real d'aquestes missions que enguany, el 2020, segons Defensa, pujarà fins a 1.180 milions €. Això ens indueix a fer la mitjana dels últims cinc anys i incloure la xifra resultant.

A més, cal afegir la part proporcional dels interessos del deute, perquè si el Govern s'endeuta per fer inversions en armaments i infraestructures militars, és de rebut que la part proporcional que correspon a Defensa s'inclogui com a despesa militar. Llavors el pressupost final de Defensa augmenta un 9,4% i assoleix la colossal xifra de 21.618 milions €, que suposa un 1,8% del PIB espanyol. Això significa que diàriament Espanya gasta 59 milions en Defensa i que el ciutadà contribueix amb 456 euros anuals de la seva butxaca per finançar les Forces Armades.

Un enorme dispendi de despesa que no es justifica per les amenaces militars que planen sobre Espanya, perquè aquestes no preveuen cap atac exterior, ni cap guerra en les quals Espanya o la UE es puguin veure embolicades. Llavors, per quin motiu es realitza aquesta colossal despesa en armes que acabaran la seva vida útil sense haver complert cap funció que justifiqui la seva adquisició? És fals que salvaguarda i crea llocs de treball i ajuda a rellançar l'economia, perquè nombrosos estudis empírics demostren que qualsevol inversió militar és molt més rendible en l'àmbit civil.

En l'àmbit militar aquest pressupost no té res de social ni de progressista.