Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Des de l'inici de la guerra de Iemen el 2015, Espanya ha exportat armes a l'Orient Mitjà per un import de 2.769,5 milions d'euros. En aquest mateix període, la UE ha exportat per un valor de 5.754,2 milions d'euros, això sense comptar el Regne Unit que no informa de les seves exportacions al registre de la UE. Armes que de ben segur, en molts casos, han estat utilitzades a la guerra de Iemen.

L'Aràbia Saudita és el país que lidera la coalició internacional i el país que assumeix l'esforç més gran en la guerra que es duu a terme al Iemen i ha rebut d'Espanya, en aquest mateix període, 1.115 milions en armaments, entre els quals es troben, bombes, municions, míssils, avions de transport militar, llançagranades i altre material militar.

Considerant, com assenyala Nacions Unides, que al Iemen s'està produint una catàstrofe humanitària, on hi ha 22 milions de persones amenaçades d'inanició per falta d'aliments, més de 2,2 milions de desplaçats i refugiats i més de 100.000 morts, dels quals uns 20.000 són civils. Un caos humanitari al qual cal afegir el que denuncia d'Amnistia Internacional, que assenyala que al Iemen s'estan cometent crims contra la humanitat; llavors, les exportacions d'armes d'Espanya i de la resta de països de la UE estan contribuint a l'esmentada catàstrofe humanitària. Però, com d'altra banda, existeix una Llei reguladora de les exportacions d'armes que, d'acord amb la Posició Comuna de la UE, prohibeix expressament la venda de material militar a països que estan participant en un conflicte armat. Espanya i els països que venguin armes als que participen a la guerra del Iemen estan incomplint aquesta Llei.

Això ha donat peu a que diverses organitzacions: Amnistia Internacional; Campaign Against Arms Trade, del Regne Unit; Repti Disarmo, d'Itàlia; Mwatana for Human Rights, del Iemen, i el Centre Delàs d'Estudis per la Pau d'Espanya, coordinats pel European Center for Constitutional and Human Rights, hagin presentat davant el Tribunal Penal Internacional de La Haia, una demanda per a que s'investiguin els ja molt documentats crims i violacions del dret internacional humanitari comesos al Iemen, dels quals són causants les indústries militars europees que subministren armaments als països de la coalició internacional. Demanda extensible tant a les empreses com a les autoritats europees que han autoritzat les exportacions.

Vendes d'armes que realitzen les principals empreses europees d'armaments, Airbus Defence and Space (consorci format entre Alemanya, Espanya, Itàlia i França), Leonardo (Itàlia), Thales i Safran (França), BAE Systems (Regne Unit). Espanya, per seva banda, subministra a l'Aràbia Saudita avions de combat EF-2000 i avions de transport militar a través d'Airbus Defence and Space; Indra proporciona tota l'electrònica d'aquestes mateixes armes, des dels sistemes de vol fins als sistemes de direcció de míssils i de tir; Instalaza ven llançagranades, granades i explosius; i Navantia fabricarà cinc corbetes per valor de 1.800 milions que se suposa serviran per continuar amb el bloqueig per mar, per impedir l'arribada d'ajuda humanitària al Iemen.

En el cas espanyol, les exportacions d'armes subministrades als països que participen en la guerra de Iemen sí que infringeixen alguns dels vuit criteris que la Llei contempla, els dos més flagrants: vendre armes a països en guerra o que puguin ser utilitzades en greus violacions dels Drets Humans. No haurien de ser exportades, però malgrat això, el Govern les autoritza. Això és així, gràcies a un subterfugi que la Llei mateixa contempla, perquè existeix un apartat que assenyala que les exportacions estaran subjectes a l'interès general. Això permet una interpretació laxa de les normes sobre exportacions. Permet, en primer lloc, que siguin tinguts en compte els interessos comercials de les empreses espanyoles; i en segon lloc, el que es troba lligat a les relacions exteriors d'Espanya amb el país receptor, i sí una cosa i una altra són prioritàries per a l'interès de l'Estat prevalen per sobre dels criteris aprovats per la UE i que assenyala la Llei espanyola.

I com és ben sabut, la monarquia saudita i la família reial borbònica espanyola mantenen una estreta amistat, i les relacions comercials de les empreses espanyoles a l'Aràbia Saudita són importants. Espanya acaba de construir el tren d'alta velocitat que uneix La Meca amb Medina; i a més hi ha un fort lobby militar industrial espanyol format per les principals indústries indicades (Navantia, Indra, Airbus Defence and Space…). Aleshores, el Govern espanyol no posa cap objecció per aprovar aquestes exportacions a l'Aràbia Saudita i a la resta de dictadures àrabs, perquè aquestes amistats i interessos comercials són molt més importants que els Drets Humans i les morts de civils de iemenites.