A hores d’ara bona part del debat polític a Ca­ta­lunya se centra a Ba­dalona. Un pacte, explícit o implícit, entre el PP i CiU donaria l’alcaldia de la tercera ciutat més poblada de Catalunya a un candidat del Partit Popular que s’ha destacat per la seva agressivitat amb relació als immigrants. Un polític que ha acusat els nouvinguts de tots els problemes socials, de seguretat i de manca de feina a la ciutat, i que ha canalitzat així molts descontents i emprenyats amb la situació i amb les seves negres perspectives de futur. Perquè el PP aconseguís governar per primera vegada a Catalunya una institució tan important com l’Ajuntament de Badalona, només caldria que els regidors de CiU votessin el seu propi candidat. Això evitaria que cap altra candidatura obtingués majoria absoluta en la primera votació, i seguidament García Albiol seria proclamat alcalde de Badalona en tant que cap de la llista amb més vots. Lògicament, un fet com aquest comportaria contraprestacions importants per a CiU, com serien, entre d’altres, el govern convergent de la cobejada Diputació de Barcelona o l’Ajuntament de Tarragona. Aparentment res de nou o estrany, però cal recordar qui és, què ha fet i què ha dit García Albiol, i com quedarien totes les afirmacions i les polítiques prèvies a les eleccions per part dels mateixos dirigents de CiU a Badalona, o l’anatema de CiU a fer pactes amb PxC per la seva actitud xenòfoba, si deixés governar un polític que ha vorejat constantment aquesta postura envers els nouvinguts.

Què ha passat a Badalona? Els resultats en aquesta ciutat han estat en part els esperats, però segurament han tingut una contundència no imaginada. Els populars de García Albiol han obtingut 10.000 vots més que el 2007 i han arribat al 33%. Pel que fa a la resta de partits, només el PSC, segurament com a resultat de l’intent de vot útil per evitar el que finalment ha passat, ha mantingut els vots que tenia. Tant els convergents com la gent d’Iniciativa han baixat en vots, i Esquerra no ha assolit el mínim necessari. La CUP, els Verds i PxC s’han quedat al voltant del punt i mig. L’abstenció ha baixat, però els vots en blanc i nuls han arribat quasi al 5%.

No obstant això, és molt important, però, baixar al detall. La pàgina web de l’Ajuntament de Badalona publica els resultats en els diferents barris de la ciutat i permet afinar l’anàlisi. Com altres vegades, l’abstenció es concentra en els barris amb menys nivell de renda, més atur i pitjor situació educativa, i on acostumen a residir més immigrants. Així, Artigues, el Remei i Sant Roc tenen percentatges d’abstenció que voregen o superen el 60%. Més de 20 punts per sobre de l’abstenció que es va donar al barri del Centre o a Dalt de Vila. Els barris més abstencionistes també són els que tenen percentatges d’immigrants del 35%, mentre que als barris menys abstencionistes els percentatges d’immigració no passa del 7%. Són aquests barris amb més participació, amb més renda i amb més nivell educatiu i menys immigrants on el PP treu els seus pitjors resultats. En canvi, és en barris amb una forta immigració com ara Sant Roc, Llefià i la Salut on el vot del PP arriba quasi al 50%. I a tot arreu passa el mateix: com més vots té el PP, menys vots assoleix PxC. El cas més evident és el Remei, on el PP arriba al 38%, molt per sota de barris amb condicions socials similars, però és aquí on PxC assoleix el seu màxim, més d’un 7%. I la història es repeteix a Artigues.

No cal remenar més dades. La història sembla clara, i l’estratègia de García Albiol també, amb l’assoliment d’uns resultats no aconseguits mai pel PP a Catalunya. La pilota és a la teulada de CiU i de la resta de partits. Hi ha diverses combinacions per evitar que es posin en pràctica les mesures proposades pel candidat popular i que de segur afavoririen l’increment de la crispació. Però el cert és que també cal tenir en compte que no només es tracta de qui ha de manar, sinó del que cal fer per afrontar els problemes de desigualtat i marginació de molts sectors socials, tant d’aquells que viuen a Badalona des de fa molt anys com dels nouvinguts. Em consta que darrerament, i precisament des de les posicions de govern que tenia CiU a Badalona, s’han fet esforços significatius en aquest sentit. Però els problemes vénen de fa temps. I aquests errors s’acaben pagant. Només cal veure que hi ha ciutats amb dades demogràfiques similars però on les polítiques socials i les iniciatives portades a terme des de fa anys han evitat el que ha passat a Badalona.