La insistència de Zapatero sobre la necessitat d’explicar-se millor ha comportat un enfortiment de la càrrega política del Govern de l’Estat. Molts dels recanvis apunten en aquesta direcció. Menys experiments i més corredors de fons. La llàstima és que no s’ha aprofitat per encarar aquesta etapa final amb algunes correccions que semblen del tot necessàries.

En el camp econòmic, a falta de bones notícies (no hi ha cap esperança que les coses millorin i tampoc se sap gaire què cal fer perquè això passi), més val mantenir l’ortodòxia encarcarada de la ministra Salgado. I és evident que el tema d’ETA serà prioritari. La combinació Rubalcaba-Jauregui garanteix sintonia amb el tàndem López-Eguiguren, per tal de barrejar duresa policial i obertura de canals de diàleg amb l’esquerra abertzale.

Leire Pajín haurà de demostrar que té alguna cosa més que ambició política en un lloc especialment complicat en ple període de reajustament de les polítiques socials. En medi ambient, la manca total de sensibilitat de la ministra sortint ha dilapidat el llegat de Cristina Narbona, i ara la nova titular, Rosa Aguilar, haurà de refer ponts amb els moviments i el sector ecologista, a la vegada que haurà de demostrar que la seva experiència política compensa la seva manca de coneixement del sector. El pitjor és que es manté l’experiment Sinde al capdavant del Ministeri de Cultura en moments en què la qüestió d’internet està en plena ebullició. És una prova de la falta total de comprensió sobre el que representa de canvi social la nova realitat digital.

Zapatero parla de nou relat i cau altre cop en la mateixa incomprensió.