Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Mentre continuï prevalent el capitalisme com a sistema econòmic el canvi climàtic és irreversible i el col·lapse planetari irremeiable.

Per alguns pot semblar una exageració, perquè els capitalistes poden reaccionar i esmenar el seu afany desmesurat de lucre i reduir les plusvàlues que obtenen fins un nivell acceptable que no produeixi deteriorament de la naturalesa.

És això possible? Al meu entendre No! Perquè encara que alguns capitalistes raonables ho facin, segur que hi haurà uns altres que no ho faran, i més en un món en el qual actuen interessos tan contraposats fins a l'extrem d'entrar en conflicte en guerres econòmiques i quan aquestes no són suficients, de les altres, amb exèrcits. Perquè, encara que alguns obeeixin als interessos nacionals i facin cas dels seus governs, uns altres, els més potents, les corporacions transnacionals, com ja s'ha vist amb la globalització, els seus interessos són planetaris i es dediquen a mercantilitzar tot l'extraïble de la natura, terra, mar i persones. Amb la qual cosa, el col·lapse és inevitable, perquè l'afany de lucre és intrínsec a la seva naturalesa.

Les emissions de carboni a l'atmosfera s'han accelerat des de l'arribada del sistema de vida implantat pel capitalisme, on prima un consum descontrolat. Per a dur-ho a terme es necessita de l'espoli continu de recursos no renovables que, en la seva explotació i conversió en manufactures emeten gasos que produeixen l'escalfament de l'atmosfera i l'efecte d'hivernacle. Això va acompanyat d'un moviment incessant de milions de persones que es traslladen d'un costat a un altre sense un altre objectiu que vagabundejar per tots els continents consumint energies, també, no renovables. També d'explotacions agropecuàries amb una agricultura i ramaderia intensiva que utilitzen fertilitzants i productes químics molt agressius pel medi ambient. A més d'una mineria extractiva molt contaminant de sòls i aigües. O la pesca intensiva que exhaureix les mars.

Les unes i els altres produiran la disminució o desaparició de glaceres, de gel dels pols, l'augment del nivell de les mars, la desertització de múltiples territoris, la reculada de les terres fèrtils, l'escassetat d'aigua potable i grans trastorns del clima amb devastadores catàstrofes naturals. Una multiplicitat de situacions que produiran migracions massives de persones, greus conflictes, alguns dels quals desembocaran en guerres.

I quina resposta donaran el capitalisme i els seus estats? Allò que alguns han denominat ecofeixisme. Una combinació d'autoritarisme i repressió per preservar un nivell de benestar suficient per a les seves poblacions, encara que amb nivells diferents entre les elits i les classes populars.

I en aquesta situació ens trobem. Per fer front a les conseqüències de l'hecatombe que s'aproxima, els estats enriquits es preparen amb un enfortiment de les seves fronteres, perquè preveuen l'arribada milionària dels empobrits. Així ho indiquen les estratègies de seguretat dels països enriquits. I davant d'això, com actuen? Observem Europa. La Unió Europea, manté missions militars patrullant el Mediterrani per a la lluita “suposadament” contra el gihadisme, la Sea Guardian, amb fragates, submarins, patrullers i avions quan la realitat és que estan controlant les migracions.

D'altra banda, la UE té FRONTEX, l'agència pel control de fronteres, amb un pressupost de 288 milions d'euros en el 2018 i equipada amb material militar per rebutjar l'arribada de migrants. Una agència que des del 2010 ha efectuat fins a 400 vols de deportació de migrants. A més, paga als governs de Turquia, Líbia i el Marroc perquè impedeixin el pas de transeünts cap a Europa.

Espanya, per la seva banda, manté l'Operació Sophia, amb una fragata i 259 militars contra el tràfic d'éssers humans, el control de refugiats i el rescat de migrants que intenten creuar des de la costa africana. I la Guàrdia Civil espanyola al Mediterrani col·labora en quatre operacions de control de migrants: Hera, Indalo, Tritón i Poseidón.

Els refugiats i les guerres

Segons les dades de refugiats d'ACNUR, en el 2017 va haver-hi 68,4 milions de desplaçats i refugiats, 3,5 milions més que en el 2016. I el 2018, van ser 70,2 milions, 2,3 milions més que en el 2017. Entre tots ells un de cada dos refugiats eren nenes/nens. El 85% provenien de països empobrits, i el 58% d'aquests refugiats/desplaçats provenien de països en guerra.

Guerres que provoquen milions de refugiats: de Síria, 6,3 milions; de l'Afganistan; 2,6 milions; de Sudan del Sud 2,4 milions: de Somàlia, 900.000; del Sudan (del Nord), 700.000; de la RD del Congo, 600.000; de República Centreafricana, 500.000; d'Eritrea, 500.000; de Burundi, 400.000. Sense oblidar els 5,5 milions de refugiats ocasionats per la guerra d'Israel a Palestina.

I qui són els que alimenten aquestes guerres mitjançant ajuda militar i vendes d'armes?

Els principals exportadors d'armes en el 2018 van vendre 95.000 milions de dòlars i van ser: els Estats Units d'Amèrica (EUA), el 33%; La Unió Europea (UE), en el seu conjunt el 25%; Rússia, el 23%; la Xina, 6,2%; i Espanya va obtenir el deshonrós setè lloc mundial.

La UE va exportar armes a l'Orient Mitjà per valor de 20.302 M€ des del 2005 al 2014; al Nord d'Àfrica per valor de 4.464 M€.

I Espanya quantes va vendre? A l'Orient Mitjà l'any 2017, 754 milions; i entre el 2008 i el 2017, inclosa Turquia, 4.830 M€, entre un 15% i un 24% segons els anys del total de les seves exportacions a països com l'Aràbia Saudita, Turquia, Emirats Àrabs Reunits, l'Iraq, Egipte, Oman, Catar, Bahrain…

Sí el nivell de desenvolupament dels països enriquits és el causant del canvi climàtic i per tant de les migracions, als quals se sumen els refugiats de les guerres que el model produeix. Llavors, el capitalisme és el causant de l'apocalipsi que s'aveïna. Conclusió: Socialisme o barbàrie!