Pere Ortega. Centre Delàs d'Estudis per la Pau

De moment, com no hi ha possibilitat d'aprovar el pressupost de 2018 es prorrogarà el de 2017. Però a tenor del declarat per la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ja s'anuncien canvis d'importància. Així, en vigílies de Nadal, Cospedal va anunciar que el pressupost de Defensa augmentarà fins a l'any 2024 en 10.000 milions fins a arribar als 18.000 M€ (el 2017 va ser de 8.716,5 milions). I aamb aquest propòsit ha enviat una carta al secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, comprometent-se a aconseguir aquesta colossal xifra.

En realitat, no era res de nou, ja que Mariano Rajoy s'havia compromès a la cimera de l'OTAN a Gal·les, de setembre de 2014, quan, els Estats Units de la mà de Barack Obama, van exigir que els països membres de l'Aliança havien d'arribar, almenys, a una despesa militar equivalent al 2% del seu PIB. Que els aliats europeus van acatar donant-se un termini de deu anys per aconseguir-ho. En l'actualitat, els països de l'OTAN tenen una mitjana de despesa d'1,5% del PIB.

Però existia una dificultat per complir amb aquest compromís, la crisi econòmica. I sense superar-la semblava impossible que tant els governs europeus com el govern espanyol es llancessin a gastar tant en defensa. Per a Espanya, si es té en compte només el pressupost del Ministeri de Defensa de 2017, pel que fa al PIB, representa un 0,78%. És clar que això depèn de com es calculi la despesa militar, doncs sí es tenen en compte totes les partides militars repartides per altres ministeris i que la mateixa OTAN diu que s'han de comptabilitzar com a despesa: seguretat social, pensions i mútua militar; missions militars a l'exterior; ajudes en R + D a les empreses militars (Ministeri Indústria); el cos militar de la Guàrdia Civil (Ministeri Interior); quotes OTAN (Ministeri Exteriors). Llavors, ens trobaríem que el pressupost de Defensa espanyol és més del doble que el consignat i Espanya se situaria amb una despesa de 18.800 milions. Amb la qual cosa, Espanya, avui, ja se situa en una despesa del 1,6% del PIB. Però si sumem els 10.000 milions que pretén augmentar Cospedal i afegim aquestes altres despeses militars repartides en altres ministeris ens trobarem que en 2024 podem gastar-nos en Defensa la inversemblant xifra de 28.000 milions a l'any.

Per corroborar el que assenyalem, en la Pasqua militar del 6 de gener passat i com a regal de Reis, davant la plana major de l'exèrcit, la ministra Cospedal va llançar un nou anunci: que Defensa adquirirà set nous grans programes d'armes (blindats Piraña, fragata F -110, blindats Pizarro, UAV Reaper, avió de reproveïment en vol, nodes UME, helicòpters Chinook), així com la renovació de les infraestructures militars (casernes, dàrsenes i aeroports). Un cicle inversor que en els propers quinze anys pot suposar una inversió de 15.000 milions. A més, Cospedal també va anunciar que s'enviaran més militars a les missions a l'exterior. I va afegir, que des del passat 13 de novembre, Espanya al costat d'Alemanya, França i Itàlia participa a la creació de la PESCO (Cooperació Estructural Permanent de Defensa), el nou organisme multilateral de Defensa d'obediència europea, que suposarà una despesa militar extra, ja que amb aquesta finalitat s'ha creat un Fons Europeu de Defensa amb un pressupost 500 milions que a partir de 2021 serà de 1.500 i al qual Espanya ha de contribuir. Tot això situa Espanya en un escenari d'una enorme despesa militar.

És a dir, es disposarà de molts recursos per combatre les amenaces violentes que diuen que provenen de l'exterior, en nom d'una seguretat indefinida. Però no hi haurà recursos per combatre les violències internes de tipus estructural d'una seguretat, aquesta sí, molt definida: manca d'habitatge social, escoles bressol, renda mínima garantida, assistència social, reduir llistes d'espera en sanitat, combatre la violència de gènere. Per exemple, aquesta última, ha generat una enorme alarma social per la violència contra les dones, per combatre-la, es va subscriure un pacte entre tots els grups parlamentaris per dotar un programa amb 200 milions, que de moment haurà d'esperar ja que no hi ha pressupost i es funciona amb el prorrogat de 2017.

Però mentrestant, l'empresariat industrial militar de la mà de Maria Dolores de Cospedal i el beneplàcit de la cúpula militar està preparant un escenari inversor que pretén dur la despesa militar a proporcions inversemblants i esperem que inacceptables per l'oposició.