Els diaris han anat fent-se ressò de les negatives que ha anat recollint el nou President de la Generalitat mentre estructurava el tan anunciat “govern dels millors”. El mateix Artur Mas ha reiterat en la presa de possessió dels nous consellers i conselleres l’agraïment a les persones que havien acceptat l’oferiment, i n’ha destacat l’esperit de servei públic en moments difícils. Aquesta frase constituïa un cert retret per a aquells altres que no havien volgut assumir la seva proposta. Caldria fer algunes consideracions respecte a la qüestió.

En primer lloc, no cal confondre “esperit de servei públic” amb assumir responsabilitats polítiques a les institucions representatives. El país està ple de persones que demostren dia a dia un alt sentit de responsabilitat sobre els afers col·lectius i els problemes públics, i ho fan des de la seva feina a entitats, organitzacions i associacions de tota mena. Caldria que superéssim la vella idea que confon públic amb institucional. En segon lloc, cal considerar que molts poden donar valor a mantenir el conjunt d’activitats personals i socials que desenvolupen, i que si acceptessin un càrrec com és el de consellera o conseller haurien de renunciar a seguir fent. I això no va en detriment de la seva voluntat de servei públic, sinó que té a veure amb la gran faramalla que rodeja actualment l’activitat institucional. S’ha confós “servei públic” i poder amb protocol, formalització, estols de gent acompanyant i actes rígids i amb poc espai per a la interacció. Reconeguem, doncs, que el servei públic no és una exclusivitat de les institucions, i descarreguem l’activitat institucional de tot allò que ho fa tan encarcarat.