Les mesures aprovades pel Govern van més en la línia d’abaratir el treball ja existent que d’aconseguir generar ocupació. Molta gent opina que hi ha dues grans vies per generar ocupació. Una és la que sembla seguir el Govern espanyol, i a rebuf, el Govern català. Es tracta de portar a terme un seguit de mesures fiscals que provin d’aconseguir que els empleadors incorporin nous empleats. L’altre seria la que comporta una intervenció molt més directa dels poders públics. La via escollida no acaba de distingir entre sectors econòmics, i per tant el que pot anar bé en un àmbit sectorial pot no ser útil en un altre. I per altra banda, no acaba d’assenyalar on es prioritza la creació de nous llocs de treball. No és ben bé el mateix que el nou lloc de treball sigui en un fast food o en un nou casino, que sigui en un centre de recerca o en una empresa de software. Per altra banda, si s’incentiva molt la contractació de joves, això pot generar pressions per treure’s de sobre els més grans de 40 anys, que habitualment tenen sous molt més alts. I de fet, com sabem, les mesures aprovades també ho faciliten. Per altra banda, el problema que tenim és tremendament urgent i el que s’ha proposat no té per què tenir, en el millor dels casos, efectes immediats. Una empresa pot decidir contractar a final d’any, quan vegi més clar com aniran les coses, i pel final d’any falten molts mesos.

L’altra via és la que aplica Obama als Estats Units després del fracàs de les mesures estrictament fiscals. Manté en part les desgravacions i els incentius, però ha aconseguit aprovar centenars de milions de dòlars per mantenir professors, modernitzar escoles, refer carreteres, vies i estacions de tren... Un nou New Deal que implica tornar a la feina milers de treballadors de la construcció. I així aconsegueix crear llocs de treball immediatament, i no quan altres ho decideixin. Moltes són obres petites, de gran intensitat de treball i controlades per una agència dedicada al tema, que contacta amb entitats locals, amb serveis d’ocupació i amb entitats de la societat civil que s’hi dediquen. Cal imaginació. Cal repensar coses, no podem seguir veient com es deterioren les condicions de treball dels que treballen i augmenta sense parar l’exèrcit dels aturats.