Un dels aspectes més polèmics del calaix de sastre en què s’ha convertit la Llei d’Economia Sostenible està a punt d’aprovar-se a la fase de comissió, amb capacitat legislativa plena. En les disposicions finals d’aquesta llei s’incorpora la mesura segons la qual serà possible tancar webs que facilitin descàrregues a internet sense passar per l’aprovació dels jutges. El PSOE necessita els vots dels diputats de CiU, PNB i CC per poder-ho aprovar. Curiosament, o no tan curiosament, en les filtracions que hem conegut gràcies a Wikileaks es veu la importància que els Estats Units donen a la restricció i la repressió dels espais que hi ha a internet per compartir arxius. La preocupació nord-americana arriba fins al punt de suggerir que no es debatin les esmenes, per evitar que es pugui dificultar la dinàmica de tancament de les webs des de plataformes estrictament dominades per l’executiu i els interessos organitzats.

Així doncs, estem a les portes que, sense debat, s’aprovi aquesta clara restricció de les llibertats, basada a seguir confonent propietat i ús. I sembla que els diputats que més es vanten de defensar la sobirania i l’autogovern dels seus respectius territoris no tenen cap problema a sotmetre’s als interessos del país que pretén protegir les seves indústries culturals del daltabaix que suposen internet i el canvi en les regles del joc. Es descarreguen de nacionalisme i d’independència de criteri quan el que està en joc és la defensa de privilegis i interessos. M’agradaria sentir més, en aquestes ocasions, la gent digital de CiU, que, espero, comparteix aquestes preocupacions sobre el futur i la neutralitat d’internet.